Adela d'Anglaterra

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAdela de Normandia, o
Adelaida de Blois

Miniatura del segle xiii
Nom original(fr) Adèle de Blois Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementAdèle, Adela
1065 Modifica el valor a Wikidata
Normandia Modifica el valor a Wikidata
Mort8 març 1137 Modifica el valor a Wikidata (71/72 anys)
Marcigny Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAbadia de Marcigny (restes desaparegudes en la Revolució Francesa) 
Regent
1120 –
Priora
1120 –
Regent
1101 –
Regent
1095 – 1098
Comtessa
1080 – Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
comtessa
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
CanonitzacióAntiga
Festivitat24 de febrer
Patrona dePoesia i escriptor Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPrincesa
Comtessa
Regent Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia normanda Modifica el valor a Wikidata
CònjugeEsteve II de Blois (1080 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsGuillem de Sully, Agnès de Blois, Elionor de Blois, Humbert de Blois, Comte de Virtus, Odo de Blois, Henry of Blois, Mathilde de Blois, Adela de Blois, Teobald II de Xampanya, Esteve d'Anglaterra, Alice de Blois Modifica el valor a Wikidata
ParesGuillem I d'Anglaterra Modifica el valor a Wikidata  i Matilde de Flandes Modifica el valor a Wikidata
GermansAdelisa, Constança de Normandia, Cecília de Normandia, Enric I d'Anglaterra, Guillem II d'Anglaterra, Robert II de Normandia i Ricard de Normandia Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Adela d'Anglaterra, Adelaida de Normandia, o Adela de Blois (Normandia, França, ca. 1067 - Marcigny-sur-Loire, Saona i Loira, Borgonya, França, ca. 1137) fou una princesa d'Anglaterra, filla de Guillem I el Conqueridor i de Matilde de Flandes.[1] És venerada com a santa per l'Església catòlica.[2]

En 1080, Adela es casà amb Esteve II de Blois, comte de Blois i Chartres, amb qui tingué tretze fills, entre els quals Esteve I d'Anglaterra, comte de Boulogne i rei d'Anglaterra en 1135.

Fou comtessa consort de Blois, Chartres i Meaux. Fou regent d'aquests estats durant el temps que Esteve II estigué a les Croades.[3]

Entre 1120 i 1122 es retirà a l'abadia cluniacenca de Marcigny, on morí en 1137. Una tradició tardana en situa l'enterrament a Caen, prop la tomba de la seva mare, però es tracta d'un error d'identificació, ja que fou sebollida a l'abadia de Marcigny.

Descendència[modifica]

Adela i Esteve tingueren com a descendents:[4][5]

  1. Guillem, comte de Sully, casat amb Agnès de Sully (m. post 1104);
  2. Otó de Blois, que morí molt jove;
  3. Teobald II de Xampanya, comte de Xampanya
  4. Lituïsa de Blois (m. 1118) casada amb Miló I de Montlhéry i divorciada en 1115);
  5. Esteve I d'Anglaterra, rei d'Anglaterra;
  6. Llúcia Matilde, casada amb Ricard d'Avranches, segon comte de Chester. Tots dos moriren ofegats el 25 de novembre de 1120;
  7. Felip (m. 1100), bisbe de Châlons-sur-Marne;
  8. Agnès de Blois, casada amb Hug de Puiset;
  9. Alix de Blois (m. 1145) casada amb Renat III de Joigni (m.1134);
  10. Elionor de Blois (m. 1147) casada amb Raül I de Vermandois (m. 1152), divorciada en 1142;
  11. Enric de Blois (1101 - 1171).

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Adela d'Anglaterra
  1. ↑ LoPrete, Kimberly. "Adela of Blois." Women and Gender in Medieval Europe: An Encyclopedia. Ed. Margaret Schaus. New York: Routledge, 2006. 6–7.
  2. ↑ Catholic Online. «St. Adela».
  3. ↑ Loprete, Kimberly A. «The Anglo-Norman Card of Adela of Blois». Albion, 22, 4, 1990, pàg. 569–589. DOI: 10.2307/4051390. JSTOR: 4051390.
  4. ↑ Carpenter, David. The Struggle for Mastery: The Penguin History of Britain 1066–1284. Nova York: Penguin, 2004, p. 531–532. ISBN 0-14-014824-8. 
  5. ↑ Green, Judith. Henry I: King of England and Duke of Normandy. Cambridge, UK: Cambridge University Press, 2009, p. 322. ISBN 978-0-521-74452-2. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Adela_d%27Anglaterra&oldid=31750405»