Adela d'Anglaterra

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaSanta Adela de Normandia, o
Adelaida de Blois
Adela.jpg
Miniatura del s. XIII
Nom original (fr) Adèle de Blois
Biografia
Naixement Adèle, Adela
ca. 1067
Normandia (França)
Mort 8 de març de 1137
Marcigny-sur-Loire (Saona i Loira, Borgonya, actual França)
Lloc d'enterrament Abadia de Marcigny (restes desaparegudes en la Revolució Francesa) 
Activitat
Ocupació Aristòcrata
comtessa
Celebració Església Catòlica Romana
Canonització Antiga
Festivitat 24 de febrer
Esdeveniment significatiu Esposa d'Esteve II, comte de Blois
Altres
Títol Princesa
Família Dinastia normanda
Cònjuge Esteve II de Blois
Fills William, Count of Sully Tradueix
Teobald II de Xampanya
Esteve d'Anglaterra
Lucia-Mahaut Tradueix
Lithuise of Blois Tradueix
Henry of Blois Tradueix
Agnès de Blois Tradueix
Elionor de Blois
Pares Guillem I d'AnglaterraMatilde de Flandes
Germans Adeliza Tradueix, Constance of Normandy Tradueix, Cecilia of Normandy Tradueix, Enric I d'Anglaterra, Guillem II d'Anglaterra, Robert II de Normandia i Ricard de Normandia
Modifica les dades a Wikidata

Adela d'Anglaterra, Adelaida de Normandia, o Adela de Blois (Normandia, França, ca. 1067 - Marcigny-sur-Loire, Saona i Loira, Borgonya, França, ca. 1137) fou una princesa d'Anglaterra, filla de Guillem I el Conqueridor i de Matilde de Flandes. És venerada com a santa per l'Església catòlica.

En 1080, Adela es casà amb Esteve II de Blois, comte de Blois i Chartres, amb qui tingué tretze fills, entre els quals Esteve I d'Anglaterra, comte de Boulogne i rei d'Anglaterra en 1135.

Fou comtessa consort de Blois, Chartres i Meaux. Fou regent d'aquests estats durant el temps que Esteve II estigué a les Croades.

Entre 1120 i 1122 es retirà a l'abadia cluniacenca de Marcigny, on morí en 1137. Una tradició tardana en situa l'enterrament a Caen, prop la tomba de la seva mare, però es tracta d'un error d'identificació, ja que fou sebollida a l'abadia de Marcigny.

Descendència[modifica]

Adela i Esteve tingueren com a descendents:

  1. Guillem, comte de Sully, casat amb Agnès de Sully (m. post 1104);
  2. Otó de Blois, que morí molt jove;
  3. Teobald II de Xampanya, comte de Xampanya
  4. Lituïsa de Blois (m. 1118) casada amb Miló I de Montlhéry i divorciada en 1115);
  5. Esteve I d'Anglaterra, rei d'Anglaterra;
  6. Llúcia Matilde, casada amb Ricard d'Avranches, segon comte de Chester. Tots dos moriren ofegats el 25 de novembre de 1120;
  7. Felip (m. 1100), bisbe de Châlons-sur-Marne;
  8. Agnès de Blois, casada amb Hug de Puiset;
  9. Alix de Blois (m. 1145) casada amb Renat III de Joigni (m.1134);
  10. Elionor de Blois (m. 1147) casada amb Raül I de Vermandois (m. 1152), divorciada en 1142;
  11. Enric de Blois (1101 - 1171).
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Adela d'Anglaterra Modifica l'enllaç a Wikidata