Adela d'Anglaterra
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | Adèle, Adela c. 1067  Rouen (Ducat de Normandia) | ||
| Mort | 8 març 1137 (69/70 anys) Marcigny (Regne de França) | ||
| Sepultura | Abadia de Marcigny (restes desaparegudes en la Revolució Francesa) | ||
 Priora | |||
| 1120 – | |||
| Regent | |||
| 1102 – 1120 | |||
| Regent | |||
| 1101 – 1102 | |||
| Regent | |||
| 1095 – 1098 | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | aristòcrata | ||
| comtessa | |||
| Celebració | Església Catòlica Romana | ||
| Festivitat | 24 de febrer | ||
| Patrona de | Poesia i escriptor | ||
| Altres | |||
| Títol | Comtessa (1080–) Princesa | ||
| Família | Dinastia normanda | ||
| Cònjuge | Esteve II de Blois (1080 (Gregorià)–) | ||
| Fills | Adela de Blois, Agnès de Blois, Odo de Blois, Guillem de Sully, Teobald II de Xampanya, Humbert de Blois, Comte de Virtus, Esteve d'Anglaterra, Mathilde de Blois, Henry of Blois, Alice de Blois, Elionor de Blois | ||
| Pares | Guillem I d'Anglaterra i Matilde de Flandes | ||
| Germans | Adelisa Constança de Normandia Cecília de Normandia Enric I d'Anglaterra Guillem II d'Anglaterra Robert II de Normandia Ricard de Normandia | ||
Signatura  | |||
Adela d'Anglaterra, Adelaida de Normandia, o Adela de Blois (Normandia, França, ca. 1067 - Marcigny-sur-Loire, Saona i Loira, Borgonya, França, ca. 1137) fou una princesa d'Anglaterra, filla de Guillem I el Conqueridor i de Matilde de Flandes.[1] És venerada com a santa per l'Església catòlica.[2]
En 1080, Adela es casà amb Esteve II de Blois, comte de Blois i Chartres, amb qui tingué tretze fills, entre els quals Esteve I d'Anglaterra, comte de Boulogne i rei d'Anglaterra en 1135.
Fou comtessa consort de Blois, Chartres i Meaux. Fou regent d'aquests estats durant el temps que Esteve II estigué a les Croades.[3]
Entre 1120 i 1122 es retirà a l'abadia cluniacenca de Marcigny, on morí en 1137. Una tradició tardana en situa l'enterrament a Caen, prop la tomba de la seva mare, però es tracta d'un error d'identificació, ja que fou sebollida a l'abadia de Marcigny.
Descendència
[modifica]Adela i Esteve tingueren com a descendents:[4][5]
- Guillem, comte de Sully, casat amb Agnès de Sully (m. post 1104);
- Otó de Blois, que morí molt jove;
- Teobald II de Xampanya, comte de Xampanya
- Lituïsa de Blois (m. 1118) casada amb Miló I de Montlhéry i divorciada en 1115);
- Esteve I d'Anglaterra, rei d'Anglaterra;
- Llúcia Matilde, casada amb Ricard d'Avranches, segon comte de Chester. Tots dos moriren ofegats el 25 de novembre de 1120;
- Felip (m. 1100), bisbe de Châlons-sur-Marne;
- Agnès de Blois, casada amb Hug de Puiset;
- Alix de Blois (m. 1145) casada amb Renat III de Joigni (m.1134);
- Elionor de Blois (m. 1147) casada amb Raül I de Vermandois (m. 1152), divorciada en 1142;
- Enric de Blois (1101 - 1171).
Referències
[modifica]
- ↑ LoPrete, Kimberly. "Adela of Blois." Women and Gender in Medieval Europe: An Encyclopedia. Ed. Margaret Schaus. Nova York: Routledge, 2006. 6–7.
- ↑ Catholic Online. «St. Adela».
- ↑ Loprete, Kimberly A. «The Anglo-Norman Card of Adela of Blois». Albion, 22, 4, 1990, pàg. 569–589. DOI: 10.2307/4051390. JSTOR: 4051390.
- ↑ Carpenter, David. The Struggle for Mastery: The Penguin History of Britain 1066–1284. Nova York: Penguin, 2004, p. 531–532. ISBN 0-14-014824-8.
- ↑ Green, Judith. Henry I: King of England and Duke of Normandy. Cambridge, UK: Cambridge University Press, 2009, p. 322. ISBN 978-0-521-74452-2.