Adela d'Anglaterra

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSanta Adela de Normandia, o
Adelaida de Blois
Adela.jpg
Miniatura del s. XIII
Nom original(fr) Adèle de Blois Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementAdèle, Adela
1065 Modifica el valor a Wikidata
Normandia Modifica el valor a Wikidata
Mort8 març 1137 Modifica el valor a Wikidata (71/72 anys)
Marcigny Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAbadia de Marcigny (restes desaparegudes en la Revolució Francesa) 
Regenta
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Membre de
comtessa
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
CanonitzacióAntiga
Festivitat24 de febrer
Altres
TítolPrincesa Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia normanda Modifica el valor a Wikidata
CònjugeEsteve II de Blois (1080 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsGuillem de SullyAgnès de Blois (en) TradueixElionor de BloisHumbert de Blois, Comte de Virtus (en) TradueixOdo de Blois (en) TradueixHenry of Blois (en) TradueixMathilde of Blois (en) TradueixAdela de Blois (en) TradueixTeobald II de XampanyaEsteve d'AnglaterraAlice de Blois (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesGuillem I d'Anglaterra Modifica el valor a Wikidata  i Matilde de Flandes Modifica el valor a Wikidata
GermansAdelisa, Constança de Normandia, Cecília de Normandia, Enric I d'Anglaterra, Guillem II d'Anglaterra, Robert II de Normandia i Ricard de Normandia Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Adela signature.jpg Modifica el valor a Wikidata

Adela d'Anglaterra, Adelaida de Normandia, o Adela de Blois (Normandia, França, ca. 1067 - Marcigny-sur-Loire, Saona i Loira, Borgonya, França, ca. 1137) fou una princesa d'Anglaterra, filla de Guillem I el Conqueridor i de Matilde de Flandes. És venerada com a santa per l'Església catòlica.

En 1080, Adela es casà amb Esteve II de Blois, comte de Blois i Chartres, amb qui tingué tretze fills, entre els quals Esteve I d'Anglaterra, comte de Boulogne i rei d'Anglaterra en 1135.

Fou comtessa consort de Blois, Chartres i Meaux. Fou regent d'aquests estats durant el temps que Esteve II estigué a les Croades.

Entre 1120 i 1122 es retirà a l'abadia cluniacenca de Marcigny, on morí en 1137. Una tradició tardana en situa l'enterrament a Caen, prop la tomba de la seva mare, però es tracta d'un error d'identificació, ja que fou sebollida a l'abadia de Marcigny.

Descendència[modifica]

Adela i Esteve tingueren com a descendents:

  1. Guillem, comte de Sully, casat amb Agnès de Sully (m. post 1104);
  2. Otó de Blois, que morí molt jove;
  3. Teobald II de Xampanya, comte de Xampanya
  4. Lituïsa de Blois (m. 1118) casada amb Miló I de Montlhéry i divorciada en 1115);
  5. Esteve I d'Anglaterra, rei d'Anglaterra;
  6. Llúcia Matilde, casada amb Ricard d'Avranches, segon comte de Chester. Tots dos moriren ofegats el 25 de novembre de 1120;
  7. Felip (m. 1100), bisbe de Châlons-sur-Marne;
  8. Agnès de Blois, casada amb Hug de Puiset;
  9. Alix de Blois (m. 1145) casada amb Renat III de Joigni (m.1134);
  10. Elionor de Blois (m. 1147) casada amb Raül I de Vermandois (m. 1152), divorciada en 1142;
  11. Enric de Blois (1101 - 1171).
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Adela d'Anglaterra