Adelaida de Barcelona
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 918  |
| Mort | 993 (74/75 anys) |
| Abadessa de Sant Joan de les Abadesses | |
| 949 – 955 | |
| Abadessa Sant Pere de les Puel·les | |
| | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Sant Pere de les Puel·les Monestir de Sant Joan de les Abadesses |
| Ocupació | abadessa |
| Orde religiós | Orde de sant Benet |
| Família | |
| Cònjuge | Sunifred II d'Urgell |
| Pares | Sunyer I i Riquilda de Tolosa |
| Germans | Borrell II de Barcelona i Miró I de Barcelona |
Adelaida de Barcelona (també Adalaida, Adelet, Adelets, Adalaisa[1] o Adalauda), coneguda com a Bonafilla (918-993) fou la primera abadessa del monestir de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona i, posteriorment, del monestir de Sant Joan de les Abadesses.[2]
Biografia[modifica]
Filla de Sunyer I de Barcelona i Riquilda de Tolosa, es casà molt jove amb el seu oncle Sunifred II d'Urgell[3] del qual no va tenir descendència. Substituïa una abadessa de nom desconegut, que havia estat amistançada del seu pare i que va resultar funesta per a l'esperit de la regla monàstica.[4] El seu abadiat a Sant Pere de les Puel·les va ser del 945 al 949, any en què va passar a ser abadessa del monestir de San Joan del Ter (ara de les Abadesses) fins al 955. Alguns historiadors sostenen que va tenir un tercer abadiat (segon a Sant Pere de les Puel·les) entre el 986 i el 993, després de l'ocupació d'Al-Mansur, ja que torna a aparèixer una Adelaida a l'abaciologi, però no s'han trobat prou proves per concloure que siguin la mateixa persona.[1][2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Roca i Costa, Maria Carme. Abadesses i priores de la Catalunya medieval. Barcelona: Base, S.A., octubre de 2014, p. 41-43. ISBN 11000005981575.
- ↑ 2,0 2,1 Julio, Giménez, Teresa. Catalanes del IX al xix. Vic: Eumo, 2010, p. 28. ISBN 9788497663830.
- ↑ «Adelaida de Barcelona» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 18 març 2019].
- ↑ Maideu i Puig, Eudald «Les abadesses de Sant Joan. Una greu problemàtica sexual com a fet històric.». C.E.C.R. Annals 1992-93. Aportacions i Estudis, pàg. 163-189.