Adelaide Hall

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAdelaide Hall
Vu (magazine) N°77.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementAdelaide Louise Hall
20 octubre 1901 Modifica el valor a Wikidata
Brooklyn (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 novembre 1993 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortPneumònia Modifica el valor a Wikidata
SepulturaThe Evergreens Cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEstats Units
Grup ètnicAfroamericà Modifica el valor a Wikidata
FormacióInstitut Pratt Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCantant de jazz
Activitat1921 Modifica el valor a Wikidata –
GènereJazz Modifica el valor a Wikidata
MovimentHarlem Renaissance Modifica el valor a Wikidata
VeuSoprano Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficColumbia Records
Decca Records Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0355263 IBDB: 67708
MySpace: adelaidehall Musicbrainz: 1b376fa5-2128-4cad-93c1-c3045f3c9553 Discogs: 307414 Allmusic: mn0000929857 Find a Grave: 7979544 Modifica el valor a Wikidata

Adelaida Hall (Nova York, Estats Units, 20 d'octubre, 1904 - Londres, Regne Unit, 7 de novembre, 1993) fou una cantant de jazz estatunidenca.

Era filla d'un professor de música i debuta molt jove, actuant els anys vint en revistes musicals de Broadway. La cèlebre Joséphine Baker la incorporà a la seva companyia, per a realitzar una gira europea en la que es representava Chocolate Kiddies, una revista de gran èxit, musicada per Duke Ellington, el qual va veure en la Hall la possibilitat, per primera vegada en el jazz, d'utilitzar la veu humana com a instrument, i la feu gravar The blues I Love to sin, aquest àlbum fou qualificat per la crítica del seu temps com <violentament expressionista>.

El 1924 s'instal·là a París i el 1938 o va fer a Londres, on residiria des de llavors, amb intermitents viatges als Estats Units i França. En la capital britànica assolí gran fama, actuant en clubs de jazz i participant en comèdies musicals que portà de gira per nombrosos països.

De fet abandonà el jazz vers el 1947, malgrat que continuà uns anys en el món de la comèdia musical. La seva veu era de soprano dramàtica, amb un timbre calorós i dens. Hall realitzà nombrosos enregistraments discogràfics.

Bibliografia[modifica]