Vés al contingut

Adelgunda de Baviera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAdelgunda de Baviera

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 març 1823 Modifica el valor a Wikidata
Würzburg (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 octubre 1914 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Múnic (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCripta Imperial de Viena Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolítica Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPrincesa de Baviera Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Wittelsbach Modifica el valor a Wikidata
CònjugeFrancesc V de Mòdena (1842–valor desconegut) Modifica el valor a Wikidata
FillsAnna Beatriu d'Àustria-Este Modifica el valor a Wikidata
ParesLluís I de Baviera Modifica el valor a Wikidata  i Teresa de Saxònia-Hildburghausen Modifica el valor a Wikidata
GermansMatilde Carolina de Baviera
Hildegarda de Baviera
Alexandra de Baviera
Otó I de Grècia
Maximilià II de Baviera
Leopold de Baviera
Adalbert de Baviera Modifica el valor a Wikidata
Premis

Find a Grave: 76308073 Modifica el valor a Wikidata

Adelgunda Augusta Carlota de Baviera (Würzburg, Regne de Baviera 1823 - Múnic 1914) fou una princesa de Baviera que va esdevenir duquessa consort del Ducat de Mòdena.

Orígens

[modifica]

Va néixer el 19 de març de 1823 a la ciutat de Würzburg, sisena filla del rei Lluís I de Baviera i Teresa de Saxònia-Hildburghausen.[1][2][3] Neta Maximilià I de Baviera i Maria Guillermina de Hessen-Darmstadt, i de Frederic I de Saxònia-Altenburg i Carlota de Mecklenburg-Strelitz. Germana del rei Maximilià II de Baviera i d'Otó I de Grècia.[1]

Duquessa de Mòdena

[modifica]

Va casar-se el 30 de març de 1842 a la ciutat de Múnic amb el futur duc de Mòdena Francesc d'Àustria-Este,[1][2] fill de Francesc IV de Mòdena i Maria Beatriu de Savoia.[4] El 21 de gener de 1846 el seu marit va accedir al tron ducal, però amb les notícies de les revolucions de 1848, van abandonar Mòdena en direcció a Verona, després Sterzing i, finalment Ebenzweier, a l'Alta Àustria, on va néixer la seva filla Anna, morta l'any següent. Va tornar a Mòdena l'1 de juny de 1849.[3]

El 1858 va viatjar amb el seu marit a Roma, per retornar la visita que els havia fet el papa Pius IX. Amb els primers signes de guerra el 1859, Aldegunda va abandonar Mòdena de nou, després de la batalla de Magenta i la votació que va fer fora els Àustria-Este.[3] Així, arran de l'expulsió del seu marit del ducat , que va ser incorporat al regne d'Itàlia durant el procés d'unificació,[4] van establir-se a Viena, al desaparegut Palau de Mòdena i al Castell de Wildenwarth, a l'Alta Baviera.[3]

El seu darrer acte com a sobirana del ducat va ser el comiat de la brigada d'Este,[3] els darrers soldats lleials a l'antic ducat i a la dinastia Àustria-Este, a Cartigliano l'any 1863, als quals se'ls va concedir una medalla per la seva fidelitat i constància.[5] El febrer de 1870 va assistir a Roma, també amb el seu espòs, a les reunions del concili ecumènic.[3]

Darrers anys

[modifica]

Va quedar-se vídua el 20 de novembre de 1875.[1] Des d'ençà aleshores, va residir amb els seus germans.[2] Com no havia tingut altres fills, a partir d'aquell moment va dedicar-se a tenir cura dels seus nebots. La seva mort va succeir el 28 d'octubre de 1914, quan tenia 91 anys. Va ser enterrada a la cripta imperial dels Habsburg a l'església dels caputxins de Viena, al costat del espòs.[3]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Münchener Schreib-Kalender und Geschäfts-Taschenbuch (en alemany). Munic: Franz Berlag, 1892. 
  2. 2,0 2,1 2,2 «Herzogin Adelgunde von Modena». Über Land und Meer, 1903, pàg. 605.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 «Adelgonda di Wittelsbach, duchessa di Modena» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani. Treccani. [Consulta: 4 maig 2024].
  4. 4,0 4,1 «Francesc V de Mòdena». Gran Enciclopèdia Catalana. enciclopedia.cat. [Consulta: 4 maig 2024].
  5. Di Fiore, Gigi. Controstoria dell'unità d'Italia (en italià). Bur Saggi, 2007.