Adenoma d'hipòfisi

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Plantilla:Infotaula malaltiaAdenoma d'hipòfisi
Acromegaly pituitary macroadenoma.JPEG
Ressonància magnètica del cervell, mostrant en una secció frontal un macroadenoma d'hipòfisi (la imatge arrodonida central), invasiu modifica
Tipusbenign neoplasm of pituitary gland (en) Tradueix, neoplàsia benigna de tipus cel·lular i adenoma Modifica el valor a Wikidata
Especialitatoncologia, endocrinologia, neurologia i neurocirurgia Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10D35.2
CIM-9237.0
CIM-OM8272/0
Recursos externs
OMIMMTHU016150 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000704 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine1157189 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet99408 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0032000 i C0032000 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:3829 i DOID:3829 Modifica el valor a Wikidata

L'adenoma d'hipòfisi o adenoma hipofític o adenoma pituïtari o adenoma hipofisiari és un adenoma (tumor no cancerós) que es produeix en la hipòfisi. Els adenomes d'hipòfisi es divideixen generalment en tres categories depenent sobre el seu funcionament biològic: adenoma benigne (la majoria), adenoma invasiu (el 35%) i carcinoma (del 0,1% al 0,2%). Els adenomes d'hipòfisi representen del 10% a 25% de totes les neoplàsies intracranials i l'estimació de la taxa de prevalença en la població general és d'aproximadament el 17%.[1]

Els adenomes d'hipòfisi no invasius i no secretors són considerats com benignes en el sentit literal i en el clínic, però, un recent metanàlisi (Fernández-Balsells, et al. 2011) de les dades disponibles han mostrat que hi ha fins ara hi ha pocs estudis - de mala qualitat - per donar suport o refutar aquesta hipòtesi.

Els adenomes que superen els 10 mm de mida es defineixen com macroadenomas, i els menors de 10 mm com microadenomas. La majoria dels adenomes hipofisaris són microadenomas, i tenen una prevalença estimada del 16,7% (14,4% en estudis d'autòpsies i el 22,5% en estudis radiològics).[2][3] La majoria dels microadenomas hipofisaris sovint no són diagnosticats i els que es diagnostiquen amb freqüència es troben de forma casual (o troballa incidental, llavors se'ls coneix com a incidentalomes).

Els adenomes invasors poden envair la duramàter, l'os del crani o l'os esfenoide. Encara que anteriorment es creia que els adenomes hipofisiaris clínicament actius eren rars, estudis recents han suggerit que podrien afectar aproximadament un de cada 1000 persones de la població general.[4]

Referències[modifica]

  1. Ezzat, Shereen; Asa, S. L., Couldwell, W. T., Barr, C. E., Dodge, W. E., Vance, M. L. and McCutcheon, I. E. «The prevalence of pituitary adenomas». Cancer, 101, 3, 1, pàg. 613–619. DOI: 10.1002/cncr.20412. PMID: 15274075 [Consulta: 1r febrer 2013].
  2. Ezzat S, Asa SL, Couldwell WT, Barr CE, Dodge WE, Vance ML, McCutcheon IE. «The prevalence of pituitary adenomas: a systematic review». Cancer, 101, 3, agost 2004, pàg. 613–9. DOI: 10.1002/cncr.20412. PMID: 15274075 [Consulta: 3 setembre 2008].
  3. Asa SL «Practical pituitary pathology: what does the pathologist need to know?». Arch. Pathol. Lab. Med., 132, 8, agost 2008, pàg. 1231–40. DOI: 10.1043/1543-2165(2008)132[1231:PPPWDT]2.0.CO;2. PMID: 18684022 [Consulta: 3 setembre 2008].
  4. Daly AF, Rixhon M, Adam C, Dempegioti A, Tichomirowa MA, Beckers A «High prevalence of pituitary adenomas: a cross-sectional study in the province of Liege, Belgium». J. Clin. Endocrinol. Metab., 91, 12, desembre 2006, pàg. 4769–75. DOI: 10.1210/jc.2006-1668. PMID: 16968795.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Adenoma d'hipòfisi