Adenoma d'hipòfisi

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de malaltiaAdenoma d'hipòfisi
Acromegaly pituitary macroadenoma.JPEG
Ressonància magnètica del cervell, mostrant en una secció frontal un macroadenoma d'hipòfisi (la imatge arrodonida central), invasiu
Tipusbenign neoplasm of pituitary gland (en) Tradueix i neoplàsia benigna de tipus cel·lular
Especialitatoncologia
Classificació
CIM-10D35.2
CIM-9237.0
ICD-OM8272/0
Recursos externs
OMIMMTHU016150
MedlinePlus000704
eMedicine1157189
UMLS CUIC0032000 i C0032000
DOIDDOID:3829 i DOID:3829
Modifica les dades a Wikidata

L'adenoma d'hipòfisi o adenoma hipofític o adenoma pituïtari o adenoma hipofisiari és un adenoma (tumor no cancerós) que es produeix en la hipòfisi. Els adenomes d'hipòfisi es divideixen generalment en tres categories depenent sobre el seu funcionament biològic: adenoma benigne (la majoria), adenoma invasiu (el 35%) i carcinoma (del 0,1% al 0,2%). Els adenomes d'hipòfisi representen del 10% a 25% de totes les neoplàsies intracranials i l'estimació de la taxa de prevalença en la població general és d'aproximadament el 17%.[1]

Els adenomes d'hipòfisi no invasius i no secretors són considerats com benignes en el sentit literal i en el clínic, però, un recent metanàlisi (Fernández-Balsells, et al. 2011) de les dades disponibles han mostrat que hi ha fins ara hi ha pocs estudis - de mala qualitat - per donar suport o refutar aquesta hipòtesi.

Els adenomes que superen els 10 mm de mida es defineixen com macroadenomas, i els menors de 10 mm com microadenomas. La majoria dels adenomes hipofisaris són microadenomas, i tenen una prevalença estimada del 16,7% (14,4% en estudis d'autòpsies i el 22,5% en estudis radiològics).[2][3] La majoria dels microadenomas hipofisaris sovint no són diagnosticats i els que es diagnostiquen amb freqüència es troben de forma casual (o troballa incidental, llavors se'ls coneix com a incidentalomes).

Els adenomes invasors poden envair la duramàter, l'os del crani o l'os esfenoide. Encara que anteriorment es creia que els adenomes hipofisiaris clínicament actius eren rars, estudis recents han suggerit que podrien afectar aproximadament un de cada 1000 persones de la població general.[4]

Referències[modifica]

  1. Ezzat, Shereen; Asa, S. L., Couldwell, W. T., Barr, C. E., Dodge, W. E., Vance, M. L. and McCutcheon, I. E. «The prevalence of pituitary adenomas». Cancer, 101, 3, 1, pàg. 613–619. DOI: 10.1002/cncr.20412. PMID: 15274075 [Consulta: 1r febrer 2013].
  2. Ezzat S, Asa SL, Couldwell WT, Barr CE, Dodge WE, Vance ML, McCutcheon IE. «The prevalence of pituitary adenomas: a systematic review». Cancer, 101, 3, August 2004, pàg. 613–9. DOI: 10.1002/cncr.20412. PMID: 15274075 [Consulta: 3 setembre 2008].
  3. Asa SL «Practical pituitary pathology: what does the pathologist need to know?». Arch. Pathol. Lab. Med., 132, 8, August 2008, pàg. 1231–40. DOI: 10.1043/1543-2165(2008)132[1231:PPPWDT]2.0.CO;2. PMID: 18684022 [Consulta: 3 setembre 2008].
  4. Daly AF, Rixhon M, Adam C, Dempegioti A, Tichomirowa MA, Beckers A «High prevalence of pituitary adenomas: a cross-sectional study in the province of Liege, Belgium». J. Clin. Endocrinol. Metab., 91, 12, December 2006, pàg. 4769–75. DOI: 10.1210/jc.2006-1668. PMID: 16968795.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Adenoma d'hipòfisi