Adil Giray

De Viquipèdia
Infotaula de personaAdil Giray
Titulyarnik - Adil Giray.png
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1617 Modifica el valor a Wikidata
Karnobat (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort1672 Modifica el valor a Wikidata (54/55 anys)
Karnobat (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Kan
1666 – 1671
Circumscripció electoral: Kanat de Crimea
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicTàtars de Crimea Modifica el valor a Wikidata
ReligióSunnisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósobirà, propietari d'esclaus Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaDinastia Giray Modifica el valor a Wikidata

Adil Giray (1617-1672) fou kan de Crimea (1666-1671). Es creu que era fill de Choban Ahmad Giray i per tant d'una rama bastarda (una notícia el fa alternativament fill de Devlet Giray) i estava desterrat a Rodes quan fou nomenat.

Va arribar a Crimea escortat per 11 galeres mentre el seu khalgay Islam Giray hi va anar per terra. Els khalgays abans dominaven les terres del Dniester com a feu, però feia tres anys aquesta zona havia estat transferida als nogais, directament protegits per la Porta, que s'hi van establir. El nou kan va renovar la pau amb Polònia.

Per un tractat de 1667 Polònia i Rússia van acordar la pau amb una treva de 13 anys; Polònia cedia al tsar la regió de Sevèria i la part d'Ucraïna a l'est del Dnièper, amb els cosacs que vivien allí (els zaporoges romanien subjectes a Polònia) i els dos estats s'aliaven contra el kanat de Crimea. Una de les diverses faccions dels cosacs, manada per Doroshenko, va romandre aliada al tàtars i podia moure una força de 60.000 homes; aquests cosacs van derrotar un contingent de sis mil polonesos i van capturar al seu general; però al mateix temps una facció rival manada per Serko, van entrar a Crimea i va obligar el kan i la seva gent a refugiar-se a les muntanyes, encara que després es van retirar; un altre hetman que governava als cosacs de Rússia, va abandonar la lleialtat al tsar i va oferir al sultà governar a Ucraïna sota protecció de la Porta, però això no va agradar a la seva gent que el va apartar del poder i poc després fou assassinat i Doroshenko va esdevenir hetman dels dos costats del Dnièper. Per temor als russos va demanar suport al sultà que li va enviar un contingent de sis mil homes i li va prometre l'ajut dels tàtars. Contra aquesta política es va aixecar una altra facció dirigida per Khanenko i altres caps, que es va assegurar el suport dels kan dels tàtars; aquests van saquejar les zones de Doroshenko, tot i la seva aliança amb el sultà.

Això va causar la deposició del kan quasi al mateix temps que Khanenko fou apartat de la direcció de la facció cosaca (1671). El va succeir Selim I Giray. Es va retirar a Rumèlia on va morir un temps després (1672) sent enterrat a Karinabad.

Referències[modifica]

Howorth, Henry Hoyle. History of the Mongols, from the 9th to the 19th Century. Part II, division I. The so-called tartars of Russia and Central Asia. Londres: Longmans, Green and Co, 1880.