Adjacent
Adjacent[1] (del llatí adiăcens que significa "que jeu o està al costat de")[2] és un adjectiu qualificatiu, complement d'un substantiu, utilitzat per a determinar el que està a la rodalia d'algun objecte, cosa (incloent-hi llocs, edificis, etc.): és a dir, allò que és adjacent és el que està al costat, allò contigu o limítrof.[3] Per exemple: «S'ha equivocat, senyoreta, el Dr. Josep viu a l'edifici adjacent», «La parcel·la adjacent pertany a un milionari americà», «Les aules adjacents són buides».
En gramàtica tradicional, s'anomena adjacent (que en llatí significa "que jeu al costat de") o, també, modificador, el constituent sintàctic del sintagma nominal, la funció sintàctica o l'oració que serveixen de complement d'un substantiu, en general un adjectiu qualificatiu, i matisen el nucli substantiu amb el qual concerta l'adjacent en gènere i nombre especificant-ho o explicant-ho al si del sintagma nominal: "La bondadosa viatgera anglesa." L'adjectiu adjacent pot anar situat abans o després del substantiu, i en aquesta funció es pot trobar també una proposició subordinada adjectiva equivalent: "La bondadosa viatgera que havia nascut a Anglaterra." L'adjacent pot fer funcions també en una oració de relatiu.[4]
En geometria es refereix als angles que tenen el vèrtex i un costat comú. Per les seves característiques, i quan els altres costats (no comuns) resulten ser semirectes oposades, es coneixen com a angles suplementaris, ja que sumats fan un angle pla (que mesura 180°). De fet, ampliant la denominació d'angles adjacents particulars, es poden definir més casos, entre altres, a part dels esmentats angles suplementaris (que sumen 180°), hi ha els angles complementaris (que sumen 90°), i els angles conjugats (que sumen 360°).[5]
Referències[modifica]
- ↑ Adjacent a Optimot
- ↑ «adiacens».
- ↑ Diccionari UB: anglès-català (en occità). Universitat de Barcelona, 2008, p. 17. ISBN 978-84-475-3318-3.
- ↑ Araus, M.L.G.; Enríquez, A.J.D.; Herrero, M.A.A.; Palacios, P.R.V.; Martínez, P.C.; Sánchez, M.G.P.; Martínez, M.E.; Rodríguez, Á.E.. Introducción a la lengua española (en castellà). Ed. Universitaria Ramón Areces, 2005, p. 231. ISBN 978-84-8004-679-4.
- ↑ «angles adjacents».