Admontita

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de mineralAdmontita
Fórmula química MgB6O10·7H2O
Epònim Admont Tradueix i lloc de descobriment
Classificació
Categoria borats > nesoborats
Nickel-Strunz 10a ed. 06.FA.15
Nickel-Strunz 9a ed. 6.FA.15
Nickel-Strunz 8a ed. V/H.17
Dana 26.6.3.1
Heys 9.2.13
Propietats
Sistema cristal·lí monoclínic
Hàbit cristal·lí cristalls pobrament desenvolupats o corroïts, d'aproximadament 1 mm; allargats en [001], paral·lels aplanats a {100}
Color incolora
Exfoliació absent
Fractura concoidal
Duresa 2 a 3
Lluïssor vítria
Color de la ratlla blanca
Diafanitat transparent, translúcida
Densitat 1.82 a 1.87
Propietats òptiques biaxial (-)
Índex de refracció nα = 1.442 nγ = 1.504
Birefringència δ = 0.062
Dispersió òptica no
Més informació
Estatus IMA aprovat
Codi IMA IMA1978-012
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

L'admontita és un mineral de la classe dels borats. Rep el seu nom de la localitat on va ser descoberta l'any 1978, a prop d'Admont, Àustria.

Característiques[modifica]

L'admontita és un nesoborat de fórmula MgB6O10·7H2O. Cristal·litza en el sistema monoclínic formant cristalls pobrament desenvolupats o corroïts, allargats i aplanats, d'aproximadament 1 mm. La seva fractura és concoidal i no s'observa exfoliació. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 2 i 3. Abans del seu descobriment en estat natural havia estat fabricada artificialment.[2] Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'admontita pertany a "06.FA: Neso-hexaborats" juntament amb els següents minerals: aksaïta, mcallisterita, rivadavita i teruggita.

Formació i jaciments[modifica]

Se n'ha trobat admontita en uns dipòsits de guix a Schildmauer, (Admont, Àustria). Es va trobar associada a altres minerals com: quars, pirita, loweïta, hexahidrita, guix, eugsterita i anhidrita.

Referències[modifica]

  1. «Admontite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 març 2015].
  2. Dal Negro, A. «The crystal structure of synthetic hydrated borates: (II) MgO·3B2O3·7H2O» (en anglès). Crystal Structure Communications, 5, 1976, pàg. 433-436.