Adolf Hurwitz

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaAdolf Hurwitz
Adolf Hurwitz.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 26 març 1859
Hildesheim
Mort 18 novembre 1919 (60 anys)
Zuric
Sepultura Cementiri Sihfeld (Zuric)
Ètnia Jueus
Alma mater Universitat de Leipzig
Activitat professional
Tesi Grundlagen einer independenten Theorie der elliptischen Modulfunctionen und Theorie der Multiplicatorgleichungen erster Stufe (1881)
Director de tesi Felix Klein i Wilhelm Scheibner Tradueix
Ocupació Matemàtic i professor d'universitat
Ocupador ETH Zürich (1892–1919)
Universitat de Königsberg (1884–1892)
Universitat de Göttingen (1882–1884)
Mestres Karl Weierstrass
Obra
Obres destacades Funció zeta de Hurwitz
Matriu de Hurwitz
Fórmula de Riemann-Hurwitz
Teorema de Hurwitz
Polinomi de Hurwitz
Quaternió de Hurwitz
Estudiants de doctorat Ernst Amberg, Alfred Kienast Tradueix, Ernst Meissner Tradueix i L. Gustave du Pasquier
Altres dades
Membre de
Modifica dades a Wikidata

Adolf Hurwitz (Hildesheim, 26 de març de 1859 Zuric, 18 de novembre de 1919) va ser un matemàtic alemany.

Va néixer a Hildesheim, aleshores Regne de Hannover, avui Baixa Saxònia, Alemanya en una família jueva, i va morir a Zuric, Suïssa. El seu pare, Salomon Hurwitz, era un petit industrial. La seva mare, Elise Wertheimer, va morir quan ell tenia només tres anys. Hurwitz va començar a estudiar al Realgymnasium Andreanum de Hildesheim el 1868. Aquí el seu professor de matemàtiques va ser Hermann Schubert. Schubert va convèncer el seu pare de deixar-lo anar a la Universitat i ho va arranjar tot perquè estudiés amb Felix Klein a Munic. Hurwitz va entrar a la Universitat de Munic el 1877, amb només 17 anys. Només hi va romandre un curs atenen les classes de Felix Klein; els tres trimestres següents va estar a la Universitat de Berlín on va anar a les classes de Ernst Kummer, Karl Weierstrass i Leopold Kronecker,[1] abans de tornar a Munic.

L'octubre de 1880, Felix Klein se’n va anar a la Universitat de Leipzig i Hurwitz el va seguir, convertint-se en estudiant de doctorat sota la seva supervisió. El 1881 va obtenir aquest grau amb una tesi sobre les funcions el·líptiques modulars. Després de dos anys a la Universitat de Göttingen, el 1884 va obtenir una plaça de Professor Associat a la Universitat de Königsberg, on va conèixer els joves David Hilbert i Hermann Minkowski, sobre els qui va exercir certa influència.[2] Aquest mateix any, es va casar amb Ida Samuel, filla d’un professor de medicina de la Universitat, amb qui va tenir tres fills. Finalment, el 1892, va obtenir una plaça de professor titulat al ETH Zürich on va romandre la resta de la seva vida. Aquell mateix any li van oferir una plaça a Göttingen, però tot i ser una Universitat molt més prestigiosa que Zuric, la va rebutjar perquè ja s’havia compromès amb Zuric i era una persona d’extremada lleialtat.

L’obra de Hurwitz està fortament influenciada per Klein i Riemann.[3] Va ser el primer gran estudiós de la Superfície de Riemann

Referències[modifica]

  1. O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Adolf Hurwitz» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive.
  2. Reid, Constance. Hilbert. Springer Verlag. Berlin, 1996 ISBN 0-387-94674-8., p. 11. Reid posa èmfasi en senyalar lo profitosa que va ser la relació dels tres joves
  3. William Young deia en la seva necrològica: Va considerar la força de Klein més com un conjunt d’idees fèrtils i genials que no pas com una possibilitat de desenvolupament. Necrològica de Hurwitz, escrita per William Young, Proceedings London Mathematical Society, Num. 20 (1922), pàgines LII-LIV.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Adolf Hurwitz Modifica l'enllaç a Wikidata