Adolf Schulten

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Adolf Schulten (Elberfeld, 27 de maig de 1870 - Erlangen, 19 de març de 1960) va ser un arqueòleg, historiador i filòleg alemany, conegut per la seua dedicació als temes sobre l'edat antiga a la península ibèrica i les seues investigacions sobre Tartessos.

Vida i obra[modifica | modifica el codi]

Fill de Wilhelm Schulten (conseller administratiu de F. Bayer i Cia.) i Amanda Klarenbach, va estudiar en les universitats de Göttingen, Bonn i Berlín, on va ser alumne d'Ulrich von Wilamowitz-Möllendorff i de Theodor Mommsen, doctorant-se als vint-i-dos anys (1892). Professor d'Història Antiga en Gotinga des de 1896, en 1907 passa a la Universitat d'Erlangen com professor extraordinari de la mateixa disciplina, sent nomenat catedràtic de la mateixa en 1909.

Als vint-i-quatre anys, una beca de l'Institut Arqueològic de l'Imperi Alemany li va permetre conèixer Itàlia, Grècia i Àfrica del Nord (1894-95). En 1899 viatja per primera vegada a l'estat espanyol, al qual regressa en 1902, interessat per les ruïnes de Numància. Entre 1905 i 1914 va portar a terme diverses campanyes arqueològiques en aquesta ciutat celtibera i els campaments romans dels seus voltants, donat suport, entre uns altres, pel kàiser Guillem II. Fruit de la seua labor de camp i biblioteca va ser l'aparició de quatre volums de Numantia. Die Ergebnisse der Ausgrabungen 1905-1912'', (Munic, 1914-1927-1929-1931), una síntesi dels quals, en espanyol, va ser el seu Historia de Numancia, Barcelona, 1945 (reedició: Pamplona, Urgoiti, 2004). Sempre li va agradar presentar-se com l'identificador i descobridor del jaciment, encara que no era cert.

La Primera Guerra Mundial va interrompre l'activitat arqueològica de Schulten a l'estat espanyol, però no va suposar l'abandó dels seus estudis i publicacions sobre els seus temes i, acabat el conflicte, va tornar a Espanya immediatament. Uns mecenes barcelonins i l'ajuda de l'Institut d'Estudis Catalans li van permetre fer en 1919 un examen de la costa catalano-valenciana mediterrània, preparatori de l'edició crítica de l' Ora Maritima de Ruf Fest Aviè (que seria el primer volum dels seus Fontes Hispaniae Antiquae, Barcelona, 1922), estudi que li va dur al de Tartessos. Trobar els vestigis d'aquesta mítica ciutat va acabar convertint-se en una veritable obsessió per a Schulten, una cosa que no va assolir malgrat tots els seus intents, i fins a li va implicar seriosos conflictes diplomàtics. Es va obstinar en excavacions en l'actual Parc Nacional de Doñana, prop de la desembocadura del riu Guadalquivir i va trobar un poblat romà en el Cerro del Trigo (Turó del Blat), que va creure era una població situada sobre les restes de la mítica ciutat. Resultat d'aquestes investigacions, entre unes altres, van anar la publicació de Tartessos: contribución a la historia más antigua de Occidente (Madrid, Revista d'Occident, 1924), amb una segona edició molt millorada i ampliada en 1945 (Madrid, Espasa-Calpe), reeditada en Sevilla, 2006, o l'article titulat Los tirsenos en España", Ampurias 2, 1940, pàg. 33-54.

Entre altres treballs d'excavació per tot el país va traure a la llum les ruïnes del campament romà de Castra Cecília, situat no lluny de l'actual ciutat de Càceres. També es va dedicar a estudiar per primera vegada a fons les Guerres Càntabres (29 a. C.-19 a. C.) en el seu llibre Los cántabros y ástures y su guerra con Roma (Madrid, 1943, reed. 1969 i 2000).

Va ser així mateix autor de la completa obra Iberische Landeskunde: Geographie des antiken Spanien, ràpidament traduïda i publicada pel CSIC amb el títol Geografía y Etnología de la Península Ibérica (vols. I-II, Madrid, 1959-1963). Una llarga síntesi en alemany anterior a aquesta obra, que havia aparegut com article en 1912 en l'enciclopèdia germana RE Pauly-Wissowa, va donar lloc així mateix en 1920 a una traducció espanyola en forma de llibre, Hispania (Geografía, Etnología, Historia), amb un llarg apèndix de Pere Bosch i Gimpera ("La Arqueología prerromana hispánica", pàgs. 225-321).