Adolfo Aristarain

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAdolfo Aristarain
Biografia
Naixement 19 octubre 1943 (76 anys)
Buenos Aires (Argentina)
Activitat
Ocupació Director de cinema, guionista i actor

IMDB: nm0034899 Allocine: 10343 Allmovie: p79912
Modifica les dades a Wikidata

Adolfo Aristarain (Parque Chas, Buenos Aires; 19 d'octubre de 1943) és un director i guionista de cinema argentí. Ha estat ajudant de direcció en més de 30 pel·lícules. Les seves pel·lícules combinen la fermesa narrativa del cinema estatunidenc clàssic i els temes socials del cinema polític de l'Argentina. En 2003 se li va concedir la nacionalitat espanyola per carta de naturalesa.[1]

Biografia[modifica]

Des de la seva infància ha estat lector voraç i cinèfil empedreït. Va estudiar anglès fins a convertir aquest idioma en la seva segona llengua. Respecte al cinema i la literatura, va decidir ser autodidacta. Va intentar ser contista en la seva adolescència i va fer un programa en Radio Nacional, en el qual llegia traduccions pròpies de Dylan Thomas.

Va tenir alguns acostaments al cinema com a muntador i sonista en Rio de Janeiro, i com a ajudant de producció a Buenos Aires. Finalment, al començament dels anys setanta va començar a treballar com a ajudant de direcció de manera sistemàtica i professional. L'any 1967 es va radicar en Madrid i va tornar a Buenos Aires en 1974. Va continuar aprenent l'ofici del cinema treballant com a ajudant fins que, després de trenta llargmetratges assistint a directors com Mario Camus, Vicente Aranda, Sergio Leone, Lewis Gilbert, Gordon Flemyng, Peter Collinson, Daniel Tinayre i Sergio Renán, va escriure un guió i va aconseguir realitzar la seva primera pel·lícula en 1978.

Va desenvolupar la seva tasca com a director, productor i guionista de cinema entre l'Argentina i Espanya, i esporàdicament als Estats Units. És membre de l'Acadèmia Espanyola i va ser vicepresident de Directores Argentinos Cinematográficos (DAC) durant els dos anys en què des d'aquesta entitat es va promoure l'actual Llei de Cinema. L'any 2003 li va ser atorgada la nacionalitat espanyola per Reial decret, en mèrit a la seva aportació a la cultura iberoamericana.

Al llarg de la seva filmografia s'observa una certa repetició en els elencs, apareixent en més d'una ocasió actors com Juan Diego Botto, Cecilia Roth, José Sacristán i, el més destacat, Federico Luppi, al qual sovint s'ha considerat com l'actor fetitxe de Aristarain, malgrat que aquest sempre ho ha negat. En la dècada del '80 Aristarain va declarar que els seus mestres eren John Ford, Howard Hawks, Raoul Walsh, Nicholas Ray i John Huston.

En diverses entrevistes Aristarain ha parlat de les seves tres últimes obres, Martín (Hache), Lugares comunes (basat en la novel·la de seu cosí Lorenzo F. Aristarain) i Roma, com a tres parts d'un mateix conjunt de pors.[2][3]

Filmografia[modifica]

Com a director[modifica]

Intèrpret[modifica]

Assistent de direcció[modifica]

Segon assistent de direcció[modifica]

Premis[modifica]

Premis Oscar[modifica]

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1992 Millor pel·lícula estrangera Un lugar en el mundo Candidat

Premis Goya[modifica]

Any Categoria Pel·lícula Resultat
2002 Millor guió adaptat Lugares comunes Guanyador
1997 Millor director Martín (Hache) Candidat
1992 Millor pel·lícula estrangera de parla hispana Un lugar en el mundo Guanyador
2004 Millor director Roma Candidat
2004 Millor guió original Roma Candidat

Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià[modifica]

Any Categoria Pel·lícula Resultat
2002 Millor pel·lícula Lugares comunes Candidat
2002 Mejor guion Lugares comunes Guanyador
1997 Millor pel·lícula Martín (Hache) Candidat
1992 Millor pel·lícula Un lugar en el mundo Guanyador

Premis Cóndor de Plata[modifica]

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1982 Millor pel·lícula Tiempo de revancha Guanyador
1982 Millor director Tiempo de revancha Guanyador
1982 Millor guió original Tiempo de revancha Guanyador
1983 Millor pel·lícula Últimos días de la víctima Candidat
1983 Millor director Últimos días de la víctima Guanyador
1983 Millor guió adaptat Últimos días de la víctima Guanyador
1993 Millor pel·lícula Un lugar en el mundo Guanyador
1993 Millor director Un lugar en el mundo Guanyador
1993 Millor guió original Un lugar en el mundo Guanyador
1998 Millor pel·lícula Martín (Hache) Candidat
1998 Millor director Martín (Hache) Guanyador
1998 Millor guió original Martín (Hache) Candidat
2002 Millor pel·lícula Lugares comunes Candidat
2002 Millor director Lugares comunes Candidat
2002 Millor guió adaptat Lugares comunes Candidat
2005 Millor pel·lícula Roma Guanyador
2005 Millor director Roma Guanyador
2005 Millor guió original Roma Candidat

Premi Konex[modifica]

Any Categoria Resultat
1981 Diploma al Mèrit: Millor Director de cinema de la història argentina Guanyador
1994 Diploma al Mèrit: Millor Guionista de la dècada Guanyador
2001 Konex de Platí: Millor Director de cinema de la dècada Guanyador

Referències[modifica]

  • Brenner, Fernando. Adolfo Aristain. Buenos Aires. Centro Editor de América Latina, 1993. 

Enllaços externs[modifica]