Vés al contingut

Adolfo Aristarain

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAdolfo Aristarain
Imatge
(2016) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 octubre 1943 Modifica el valor a Wikidata
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 abril 2026 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, actor, guionista, productor de cinema Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0034899 TMDB (persona): 109356 Allmovie (artista): p79912 Modifica el valor a Wikidata

Adolfo Aristarain (Buenos Aires, 19 d'octubre de 1943 - Buenos Aires, 26 d'abril de 2026)[1] va ser un director i guionista de cinema argentí.[2] Va ser ajudant de direcció en més de 30 pel·lícules. Els seus films combinen la fermesa narrativa del cinema estatunidenc clàssic i els temes socials del cinema polític de l'Argentina. El 2003 se li va concedir la nacionalitat espanyola per carta de naturalesa.[3][4]

Biografia

[modifica]

Des de la seva infància va ser un lector voraç i un cinèfil empedreït. Va estudiar anglès fins a convertir aquest idioma en la seva segona llengua. Respecte al cinema i la literatura, va decidir ser autodidacte. En l'adolescència va intentar ser contista i va fer un programa a Radio Nacional, en el qual llegia traduccions pròpies de Dylan Thomas.

Va tenir alguns acostaments al cinema com a muntador i sonidista a Rio de Janeiro i com a ajudant de producció a Buenos Aires. Finalment, a l'inici dels anys 1970 va començar a treballar com a ajudant de direcció de manera sistemàtica i professional. L'any 1967 es va radicar a Madrid i va tornar a Buenos Aires el 1974. Va continuar aprenent l'ofici del cinema treballant com a ajudant fins que, després de trenta llargmetratges assistint directors com Mario Camus, Vicente Aranda, Sergio Leone, Lewis Gilbert, Gordon Flemyng, Peter Collinson, Daniel Tinayre i Sergio Renán, va escriure un guió i va aconseguir realitzar la seva primera pel·lícula el 1978.

Va desenvolupar la seva tasca com a director, productor i guionista de cinema entre l'Argentina i Espanya, i esporàdicament als Estats Units d'Amèrica. Fou membre de l'Acadèmia Espanyola i va ser vicepresident de Directores Argentinos Cinematográficos (DAC) durant els dos anys en què des d'aquesta entitat es va promoure l'actual Llei de Cinema. L'any 2003 li va ser atorgada la nacionalitat espanyola per Reial decret, en reconeixement de la seva aportació a la cultura iberoamericana.

Al llarg de la seva filmografia s'observa una certa repetició en els elencs, i hi apareixen en més d'una ocasió actors com Juan Diego Botto, Cecilia Roth, José Sacristán i, el més destacat, Federico Luppi, a qui sovint s'ha considerat com l'actor fetitxe d'Aristarain, malgrat que aquest últim sempre ho ha negat. En la dècada dels 80, Aristarain va declarar que els seus mestres eren John Ford, Howard Hawks, Raoul Walsh, Nicholas Ray i John Huston.

En diverses entrevistes, Aristarain va parlar de les seves tres últimes obres, Martín (Hache), Lugares comunes (basada en la novel·la del seu cosí Lorenzo F. Aristarain) i Roma, com tres parts d'un mateix conjunt de pors.[5][6]

Filmografia

[modifica]

Com a director

[modifica]

Intèrpret

[modifica]

Assistent de direcció

[modifica]

Segon assistent de direcció

[modifica]

Premis

[modifica]
AnyCategoriaPel·lículaResultat
1992Millor pel·lícula estrangeraUn lugar en el mundoCandidat
AnyCategoriaPel·lículaResultat
2002Millor guió adaptatLugares comunesGuanyador
1997Millor directorMartín (Hache)Candidat
1992Millor pel·lícula estrangera de parla hispanaUn lugar en el mundoGuanyador
2004Millor directorRomaCandidat
2004Millor guió originalRomaCandidat
AnyCategoriaPel·lículaResultat
2002Millor pel·lículaLugares comunesCandidat
2002Mejor guionLugares comunesGuanyador
1997Millor pel·lículaMartín (Hache)Candidat
1992Millor pel·lículaUn lugar en el mundoGuanyador
AnyCategoriaPel·lículaResultat
1982Millor pel·lículaTiempo de revanchaGuanyador
1982Millor directorTiempo de revanchaGuanyador
1982Millor guió originalTiempo de revanchaGuanyador
1983Millor pel·lículaÚltimos días de la víctimaCandidat
1983Millor directorÚltimos días de la víctimaGuanyador
1983Millor guió adaptatÚltimos días de la víctimaGuanyador
1993Millor pel·lículaUn lugar en el mundoGuanyador
1993Millor directorUn lugar en el mundoGuanyador
1993Millor guió originalUn lugar en el mundoGuanyador
1998Millor pel·lículaMartín (Hache)Candidat
1998Millor directorMartín (Hache)Guanyador
1998Millor guió originalMartín (Hache)Candidat
2002Millor pel·lículaLugares comunesCandidat
2002Millor directorLugares comunesCandidat
2002Millor guió adaptatLugares comunesCandidat
2005Millor pel·lículaRomaGuanyador
2005Millor directorRomaGuanyador
2005Millor guió originalRomaCandidat
AnyCategoriaResultat
1981 Diploma al Mèrit: Millor Director de cinema de la història argentina Guanyador
1994 Diploma al Mèrit: Millor Guionista de la dècada Guanyador
2001 Konex de Platí: Millor Director de cinema de la dècada Guanyador

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]