Adolph Bolm

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAdolph Bolm
Adolph Bolm.jpg
Adolph Bolm
Biografia
Naixement Adolph Rudolphovitch Bolm
25 de setembre de 1884
Sant Petersburg
Mort 16 d'abril de 1951(1951-04-16) (als 66 anys)
Los Angeles
Nacionalitat Rússia Rússia
Educació Acadèmia Vaganova de Ballet
Activitat
Ocupació director d'orquestra

Lloc web Lloc web oficial
IMDB: nm0093205
Modifica les dades a Wikidata

Adolph Rudolphovitch Bolm (Sant Petersburg, 25 de setembre de 1884 – Los Angeles, 16 d'abril de 1951) fou un ballarí de ballet i coreògraf rus.

Es graduà en l'Escola Imperial Russa de Ballet de Sant Petersburg el 1903, i aquest mateix any es converteix en ballarí entrant al Ballet Mariïnski. El 1908 fundà un grup junt amb Anna Pàvlova, amb la que realitzà una gira per Riga,Estocolm i Copenhaguen. Des de 1909 fins 1914 va pertànyer a la companyia dels Ballets Russos de Diàguilev. El 1916 s'establí als Estats Units, on primer fundà el Ballet Intime i després realitzà diverses coreografies per al Metropolitan Opera House de Nova York, amb successives col·laboracions amb l'Opera de Chicago, el Teatro Colón (Buenos Aires) i l'Òpera de San Francisco. Va estendre la seva activitat també al cinema, component coreografies per a nombroses pel·lícules.

Entre les seves principals interpretacions, cal citar: Danze Polovesiane (música de Borodín, coreografia de Fokín, 1909), Carnaval (música de Schumann, coreografia de Fokín, 1910), Thamar (música de Balàkirev, coreografia de Fokín, 1912).

Entre les seves coreografies, s'ha de recordar El gall d'or (música de Rimski-Kórsakov, 1918), Petruixka (música de Stravinski, 1919), Pere i el llop (música de Prokófiev, 1940), L'ocell de foc (música de Stravinski, 1945) i la primera versió coreogràfica del ballet Apollon Musagète de Stravinski (Washington, 1928), a la que seguiria la versió de Balanchine, destinada a suplantar-la en el repertori mundial.

Tot i la seva tasca com a coreògraf, s'ha de considerar a Bolm com un notable ballarí, de gran caràcter, i una de les grans figures pioneres en l'escena del ballet en Amèrica. Com a professor de dansa tingué diversos alumnes, entre ells els estatunidencs Lester Horton (1906-1953), i[1] Ruth Page.[2]

Bibliografia[modifica]

  1. Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. II, pàg. 599. (ISBN 84-7291-255-8)
  2. * Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 1033. (ISBN 84-7291-226-4)