Adolphe Appia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAdolphe Appia
Adolphe Appia.jpg
Adolphe Appia
Biografia
Naixement 1 de setembre de 1862
Ginebra
Mort 29 de febrer de 1928(1928-02-29) (als 65 anys)
Nyon
Nacionalitat  Suïssa
Activitat
Ocupació Escenògraf i decorador
Modifica les dades a Wikidata

Adolphe Appia (Ginebra, 1 de setembre de 1862 - Nyon, 29 de febrer de 1928) fou un escenògraf i decorador suís, pioner en las teories del teatre modern, sent un dels més grans innovadors de l'escenografia moderna.[1][2]

Fill d'un metge ginebrí, co-fundador del Comitè dels Cinc, futur Comitè Internacional de la Creu Roja, Appia estudià música a Ginebra, en particular, amb Hugo de Senger. De 1882 a 1886, freqüentà els conservatoris de París, Leipzig i Dresden, i descobrí els drames wagnerians a Bayreuth, com Parsifal el 1882. Afirmà els seus gusts i prengué consciència de la necessitat de reformar el teatre. A Vevey practicà el disseny industrial i artístic.

Mercès al seu ample coneixement de la música es dedicà a l'aplicació de les seves teories escenogràfiques al teatre musical. El 1982 i més tard el 1903 muntà a França unes produccions de la tetralogia wagneriana considerades en el seu temps com revolucionàries, i el mateix va ocórrer amb les seves versions de Carmen i del Manfred (Schumann). El món escenogràfic d'Appia naixia de l'ideal de reconstruir una estilització hel·lenitzant en contraposició a la tònica dominant del naturalisme pictòric d'aquell moment. Creà una "escenografia al servei de l'actor" orientada vers una tridimensionalitat rigorosament simplificada i, no obstant, evocadora d'un clima dramaticomusical que s'assolia mitjançant telons transparents pintats, animats per un espai-llum que exaltava l'actor i evocava l'acció. Explicà les seves teories no solament en la pràctica, sinó també en una sèrie d'assaigs, extremadament clarividents, que confirmen la seva vasta cultura i anticipen un concepte fonamental en el que es basen els grans escenògrafs del segle XX: la llum és el mitjà plàstic més important del teatre.

És la força unificadora, que mostra els objectes segons el seu significat i no tal com són. Fou un dels més valuosos col·laboradors de Mahler en el canvi radical dels espectacles que, tant en el camp musical com en el tècnic, imposà el gran músic vienès. Col·laborà amb Reinhardt, Lindeman i Copeau en escenografia per a teatre.

Adolphe Appia ha estat considerat una persona avançada al seu temps[3] que va canviar la manera d'entendre el teatre.[4]

Referències[modifica]

  1. «Adolphe Appia». Encyclopædia Britannica [Consulta: 7 febrer 2017].
  2. Appia, Adolphe; Beacham, Richard C. Adolphe Appia: Texts on Theatre. Psychology Press, 1993, p. 1. ISBN 978-0-415-06823-9. 
  3. Torres, Rosana «Las escenografías de Adolphe Appiaː Una exposición reúne 40 obras del artista suizo que cambió la manera de entender el teatro». El País, 08-05-2004 [Consulta: 7 febrer 2017].
  4. Vela del Campo, Juan Ángel «Adolphe Appia, adelantado a su tiempo Abierta una exposición sobre el escenógrafo suizo que revolucionó la ópera». El País, 03-02-1988 [Consulta: 7 febrer 2017].

Bibliografia[modifica]