Adolphe Thiers

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaAdolphe Thiers
Louis Adolphe Thiers 2.jpg
Armoiries république française.svg  President de la República Francesa 

31 agost 1871 - 24 maig 1873
Napoleó III - Patrice Mac-Mahon, duc de Magenta
 Copríncep d'Andorra 

31 agost 1871 - 24 maig 1873
Napoleó III - Patrice Mac-Mahon, duc de Magenta
 Head of government of France 

24 febrer 1848 - 24 febrer 1848
Mathieu Molé - Jacques-Charles Dupont de l'Eure
 Head of government of France 

1 març 1840 - 29 octubre 1840
Nicolas Jean de Dieu Soult - Nicolas Jean de Dieu Soult
 Head of government of France 

22 febrer 1836 - 6 setembre 1836
Achille Léonce Victor Charles de Broglie - Mathieu Molé
 Diputat al Parlament Francès 


 Senador de la Tercera República Francesa 

Dades biogràfiques
Naixement 15 d'abril de 1797
Marsella
Mort 3 de setembre de 1877 (80 anys)
Saint-Germain-en-Laye
Sepultura Cementiri del Père-Lachaise
48° 51′ 40″ N, 2° 23′ 35″ E / 48.861111°N,2.392972°E / 48.861111; 2.392972
Alma mater Lycée Thiers
Activitat professional
Ocupació Advocat, polític, periodista, historiador i escriptor
Batalles/guerres Guerra francoprussiana
Altres dades
Partit polític Orléanist
Cònjuge Élise Thiers
Premis i reconeixements
Signatura
Modifica dades a Wikidata
Adolphe Thiers a la seva joventut

Louis Adolphe Thiers, conegut com a Adolphe Thiers (Marsella, 16 d'abril de 1797Saint-Germain-en-Laye, 3 de setembre de 1877) fou historiador i home d'estat francès.

Va col·laborar amb el diari Le Constitutionnel, i el 1830 fundà Le National, des d'on defensà la monarquia parlamentària i contribuí a la caiguda del rei Carles X de França. Diputat pel partit moderat, Lluís Felip I de França el nomenà d'antuvi ministre de l'interior el 1832 i el 1834-36, i reprimí tant la conspiració legitimista de la duquessa de Berry (1832) com les revoltes republicanes de París i Lió (1834). Fou president del consell de ministres el 1836 i el 1840, però en ambdues ocasions dimití per diferències de criteri amb Lluís Felip. El 1848 fou nomenat cap de govern, però no pogué evitar la Revolució de 1848. Va ser elegit diputat i donà suport inicialment Lluís Napoleó, però s'oposà al cop d'estat de desembre de 1851, que augmentà els poders del president (un pas cap a l'imperi), i per això fou desterrat (1851-52). Al seu retorn, s'apartà uns anys de la política.

Després de la caiguda del Segon Imperi Napoleònic, va guanyar rellevància política en suprimir la Comuna revolucionària de París el 1871. De 1871 a 1873 va servir com a president provisional de França, però s'enemistà amb els monàrquics, que eren majoritaris a l'Assemblea Nacional, i es va veure obligat a dimitir.

Obres[modifica]

  • Histoire de la Révolution Française (Història de la revolució francesa) (1823-27)
  • Histoire du Consulat et de l'Empire (Història del Consolat i de l'imperi) (1845-1862)



Càrrecs públics
Precedit per:
Louis Jules Trochu
President de la República francesa
França

1871 - 1873
Succeït per:
Patrice Mac-Mahon, duc de Magenta
Precedit per:
Victor de Broglie
Primer Ministre de França
1836–- 1836
Succeït per:
Nicolas Jean De Dieu Soult
Precedit per:
Nicolas Jean De Dieu Soult
Primer Ministre de França
1840–- 1840
Succeït per:
Louis, comte Molé
Precedit per:
Louis, comte Molé
Primer Ministre de França
1848–- 1848
Succeït per:
Jacques-Charles Dupont de l'Eure