Adoratrius Esclaves del Santíssim Sagrament i de la Caritat

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'ordeGermanes Adoratrius
Adoratrices2.png
Emblema de la congregació, amb la custòdia en forma de creu i el Santíssim Sagrament al centre, amb el monograma de Crist (IHS)
Tipus Congregació religiosa femenina
Nom oficial Germanes Adoratrius Esclaves del Santíssim Sagrament i de la Caritat
Nom oficial llatí Sorores Adoratrices Ancillae SS. Sacramenti et a Caritate
Sigles A.A.S.C.
Altres noms Adoratrius Esclaves del Santíssim Sagrament i de la Caritat
Hàbit Hàbit i vel negres, toca blanca
Lema Charitas ("Amor"), Alabado sea al Stmo. Sacramento ("Lloat sigui el Santíssim Sagrament")
Objectiu Treball social amb prostitutes i víctimes de la prostitució, apostolat social; ensenyament
Fundació 3 de febrer de 1856, Madrid per santa Maria Miquela del Santíssim Sagrament
Aprovat per Pius IX, en 15 de setembre de 1860
Constitucions 1856, per la fundadora (aprovades el 24 de novembre de 1866)
Patrons Santíssim Sagrament
Primera fundació Madrid, 21 d'abril de 1845
Fundacions destacades Saragossa (1856), Burgos (1863), Pinto (1864), Santander (1865), Guadalajara (1915)
Fundacions a terres de parla catalana València (1858), Barcelona (1861, Col·legi del Roser)
Persones destacades Ana López Ballesteros, beata Teresa Vives i Missé
Lloc web http://www.adoratrices.com
Modifica dades a Wikidata

Les Germanes Adoratrius Esclaves del Santíssim Sagrament i de la Caritat, en llatí Sorores Adoratrices Ancillae SS. Sacramenti et a Caritate i en castellà Adoratrices Esclavas del Santísimo Sacramento y de la Caridad, són un institut religiós femení de dret pontifici, una congregació religiosa dedicada a l'apostolat social. Les germanes, anomenades Germanes Adoratrius, que en formen part posposen al seu nom les sigles A.A.S.C.

No s'han de confondre amb l'orde monàstic de les Monges Adoratrius o Adoratrius Perpètues del Santíssim Sagrament, fundat en 1807 a Roma.

Història[modifica]

La congregació fou fundada per la noble espanyola Micaela Desmaisières y López de Dicastillo (1809-1865), vescomtessa de Jorbalán. Mentre ajudava en la cura de malalts en l'hospital de San Juan de Dios de Madrid, va prendre consciència del problema de la prostitució i les dones que s'hi dedicaven. El 21 d'abril de 1845 va obrir una casa d'acollida per a prostitutes que volien deixar l'ofici, on se'ls donava instrucció perquè poguessin guanyar-se la vida d'una altra manera. Per donar estabilitat a la seva tasca, va pensar de formar una comunitat que es fes càrrec del seu col·legi.

Amb la guia del seu director espiritual, el jesuïta Eduardo José Rodriguez, el 3 de febrer de 1856 Desmaisières i les seves primeres col·laboradores van començar a fer vida comunitària, constituint la congregació de les Adoratrius Esclaves del Santíssim Sagrament i de la Caritat, consagrada a la reeducació de les joves esgarriades i les prostitutes. El decretum laudis el donà Pius IX el 15 de setembre de 1860; les constitucions, escrites per la fundadora en 1856, foren aprovades per la Santa Seu el 24 de novembre de 1866.

Activitat i difusió[modifica]

Les Adoratrius tenen com a missió la "reeducació de les joves esgarriades", dedicant la seva activitat al servei de les dones explotades i víctimes de la prostitució. A més, tenen una especial devoció per l'Eucaristia, i en fan adoració perpètua.

Són presents a Europa (França, Itàlia, Portugal, Regne Unit, Espanya), a Amèrica llatina (Argentina, Bolívia, Brasil, Xile, Colòmbia, Cuba, República Dominicana, Equador, Perú, Veneçuela), a Àfrica (Marroc, Togo) i Àsia (Cambodja, Japó, Índia).

Al final de 2005, la congregació tenia 1.312 religioses en 168 cases.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]