Adoratrius Esclaves del Santíssim Sagrament i de la Caritat
 Emblema de la congregació, amb la custòdia en forma de creu i el Santíssim Sagrament al centre, amb el monograma de Crist (IHS) | |
| Tipus | Congregació religiosa femenina |
|---|---|
| Nom oficial | Germanes Adoratrius Esclaves del Santíssim Sagrament i de la Caritat |
| Nom oficial llatí | Sorores Adoratrices Ancillae SS. Sacramenti et a Caritate |
| Sigles | A.A.S.C. |
| Altres noms | Adoratrius Esclaves del Santíssim Sagrament i de la Caritat |
| Hàbit | Hàbit i vel negres, toca blanca |
| Lema | Charitas ("Amor"), Alabado sea al Stmo. Sacramento ("Lloat sigui el Santíssim Sagrament") |
| Objectiu | Treball social amb prostitutes i víctimes de la prostitució, apostolat social; ensenyament |
| Fundació | 3 de febrer de 1856, Madrid per santa Maria Miquela del Santíssim Sagrament |
| Aprovat per | Pius IX, en 15 de setembre de 1860 |
| Constitucions | 1856, per la fundadora (aprovades el 24 de novembre de 1866) |
| Patrons | Santíssim Sagrament |
| Primera fundació | Madrid, 21 d'abril de 1845 |
| Fundacions destacades | Saragossa (1856), Burgos (1863), Pinto (1864), Santander (1865), Guadalajara (1915) |
| Fundacions a terres de parla catalana | València (1858), Barcelona (1861, Col·legi del Roser) |
| Persones destacades | Ana López Ballesteros, beata Teresa Vives i Missé |
| Lloc web | http://www.adoratrices.com |
Les Germanes Adoratrius Esclaves del Santíssim Sagrament i de la Caritat, en llatí Sorores Adoratrices Ancillae SS. Sacramenti et a Caritate i en castellà Adoratrices Esclavas del Santísimo Sacramento y de la Caridad, són un institut religiós femení de dret pontifici, una congregació religiosa dedicada a l'apostolat social. Les germanes, anomenades Germanes Adoratrius, que en formen part posposen al seu nom les sigles A.A.S.C.
No s'han de confondre amb l'orde monàstic de les Monges Adoratrius o Adoratrius Perpètues del Santíssim Sagrament, fundat en 1807 a Roma.
Història[modifica]
La congregació fou fundada per la noble espanyola Micaela Desmaisières y López de Dicastillo (1809-1865), vescomtessa de Jorbalán. Mentre ajudava en la cura de malalts en l'hospital de San Juan de Dios de Madrid, va prendre consciència del problema de la prostitució i les dones que s'hi dedicaven. El 21 d'abril de 1845 va obrir una casa d'acollida per a prostitutes que volien deixar l'ofici, on se'ls donava instrucció perquè poguessin guanyar-se la vida d'una altra manera. Per donar estabilitat a la seva tasca, va pensar de formar una comunitat que es fes càrrec del seu col·legi.
Amb la guia del seu director espiritual, el jesuïta Eduardo José Rodriguez, el 3 de febrer de 1856 Desmaisières i les seves primeres col·laboradores van començar a fer vida comunitària, constituint la congregació de les Adoratrius Esclaves del Santíssim Sagrament i de la Caritat, consagrada a la reeducació de les joves esgarriades i les prostitutes. El decretum laudis el donà Pius IX el 15 de setembre de 1860; les constitucions, escrites per la fundadora en 1856, foren aprovades per la Santa Seu el 24 de novembre de 1866.
Activitat i difusió[modifica]
Les Adoratrius tenen com a missió la "reeducació de les joves esgarriades", dedicant la seva activitat al servei de les dones explotades i víctimes de la prostitució. A més, tenen una especial devoció per l'Eucaristia, i en fan adoració perpètua.
Són presents a Europa (França, Itàlia, Portugal, Regne Unit, Espanya), a Amèrica Llatina (Argentina, Bolívia, Brasil, Xile, Colòmbia, Cuba, República Dominicana, Equador, Perú, Veneçuela), a Àfrica (Marroc, Togo) i Àsia (Cambodja, Japó, Índia).
Al final de 2005, la congregació tenia 1.312 religioses en 168 cases.
Bibliografia[modifica]
- Annuario Pontificio per l'anno 2007. Vaticano: Libreria Editrice Vaticana, 2007. ISBN 978-88-209-7908-9.