Adrián Recinos
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 juliol 1886 Antigua Guatemala |
| Mort | 8 març 1962 Guatemala |
| Diputat al Congrés de Guatemala | |
| | |
| Dades personals | |
| Residència | Guatemala |
| Formació | Universitat de San Carlos de Guatemala |
| Activitat | |
| Ocupació | lingüista, diplomàtic, historiador, polític |
| Membre de | |
| Premis | |
Adrián Recinos (Antigua Guatemala, 5 de juliol de 1886 - 8 de març de 1962) va ser un historiador, assagista, erudit i traductor maia i diplomàtic guatemalenc. Recinos va ser un estudiant de la història nacional, especialment de la civilització maia i de la història antiga del poble k'iche' i kaqchikel.
Va publicar la primera edició en castellà del Popol Vuh, basada en la seva traducció del manuscrit que es troba a la Biblioteca Newberry de Chicago. També va publicar les seves traduccions d'altres manuscrits maies antics, incloent-hi els Annals dels kaqchikels.
Biografia
[modifica]Adrián Recinos va néixer el 5 de juliol de 1886 a Antigua Guatemala, fill de Teodoro M. Recinos i Rafaela Ávila de Recinos.[1] Es va casar amb María Palomo i va tenir cinc fills, Beatriz, Isabel, María, Adrián i Laura.[1] Les seves quatre filles van romandre a Guatemala la major part de les seves vides, i Adrián va assistir a la Universitat Harvard, i més tard es va convertir en doctor en medicina als Estats Units mentre residia a Washington DC.
Recinos va obtenir la llicenciatura en Ciències i Lletres el 1902 i es va graduar a la Facultat de Dret de Guatemala el 1907. Va seguir una carrera pública com a diplomàtic i va ser secretari d'ambaixada a El Salvador (1908), sotssecretari d'Estat (1910-1920), ministre d'Afers Exteriors (1922-1923), ambaixador a França, Espanya i Itàlia (1923-1925), president de l'Assemblea Legislativa (1926) i ambaixador als EUA (1928-1943). El 1944 es va presentar com a candidat a la Presidència de la República, però va perdre les eleccions contra Juan José Arévalo.[1][2] Va morir el 1962.
Llegat
[modifica]Recinos tenia una passió per la història de Guatemala i va ser membre fundador de la Societat de Geografia i Història de Guatemala, actualment coneguda com a Acadèmia de Geografia i Història de Guatemala. També va ser membre de la Societat de Geografia i Estadística (Mèxic), Societat Històrica Americana (Buenos Aires), Institut Iberoamericà de Dret Comparat (Madrid), entre d'altres.[1]
Adrián Recinos va rebre reconeixement nacional i internacional per les seves publicacions sobre la història de Guatemala i les seves traduccions d'antics manuscrits maies.
Obres publicades
[modifica]- Monografía del Departamento de Huehuetenango (en castellà). Guatemala: Tipografía Sánchez & de Guise, 1913.
- Lecciones de filosofía (en castellà), 1914.
- La ciudad de Guatemala, crónica histórica desde su fundación hasta los terremotos de 1917-1918 (en castellà), 1922.
- Poesías de José Batres Montúfar (natural de Guatemala) (en castellà). Madrid: Imprenta Helénica, 1924.
- Popol Vuh: las antiguas historias del quiché (en castellà). Mèxic: Fondo de Cultura Económica, 1947.
- Título de los señores de Totonicapán. Traducció i notes (en castellà), 1949.
- Memorial de Sololá, Anales de los cakchiqueles. Traducción directa del original, introducción y notas de Adrián Recinos. Título de los señores de Totonicapán; traducción del original quiché por Dionisio José Chonay, introducción y notas de Adrián Recinos (en castellà). Mèxic: Fondo de Cultura Economica, 1950.
- Pedro de Alvarado: conquistador de México y Guatemala (en castellà). Mèxico: Fondo de Cultura Económica, 1952.
- Crónicas indígenas de Guatemala (en castellà). Guatemala: Universidad de San Carlos, 1957.
- Doña Leonor de Alvarado y otros estudios (en castellà). Guatemala: Editorial Universitaria, 1958.
Notes
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Hilton, Ronald. Who's who in Latin America: A biographical dictionary of notable living men and women of Latin America. 3a revisada i augmentada. Stanford University Press, s/d, p. 44.
- ↑ Handy, Jim. Revolution in the countryside: Rural Conflict and Agrarian Reform in Guatemala, 1944-1954. University of North Carolina Press, 1995, p. 32, 145-146. ISBN 978-0-8078-4438-0.
Referències
[modifica]
