Adria

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaAdria
Adria Italy.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map of comune of Adria (province of Rovigo, region Veneto, Italy).svg Modifica el valor a Wikidata
 45° 03′ N, 12° 03′ E / 45.05°N,12.05°E / 45.05; 12.05Coord.: 45° 03′ N, 12° 03′ E / 45.05°N,12.05°E / 45.05; 12.05
EstatItàlia
RegióVèneto
Provínciaprovíncia de Rovigo Modifica el valor a Wikidata
Capital de

CapitalAdria (it) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població
Total19.436 (2018) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat171,41 hab/km²
Geografia
Superfície113,39 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud4 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal45011 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic0426 Modifica el valor a Wikidata
Identificador ISTAT029001 Modifica el valor a Wikidata
Codi del cadastre d'ItàliaA059 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webcomune.adria.ro.it Modifica el valor a Wikidata

Adria és un municipi italià, situat a la regió del Vèneto i a la província de Rovigo. L'any 2004 tenia 20.669 habitants.

Història[modifica]

Adria o Hadria (en grec antic Ἀδρία) era una ciutat del Picè (Picenum), prop de la costa de la mar Adriàtica, entre els rius Vomanus i Matrinus. Segons l'Itinerari d'Antoní es trobava a 15 milles romanes de Castrum Novum, i a 14 de Teate.

Mazzochi li atribueix amb molta probabilitat un origen etrusc. Dionís el vell de Siracusa podria haver-hi establert una colònia grega cap a l'any 385 aC quan buscava estendre el seu domini cap a l'Adriàtic, però l'única font és l'Etymologicum Magnum, que no és gaire fiable. La primera notícia certa és la creació d'una colònia romana el 282 aC, segons Titus Livi. Durant els primers temps de la colònia romana va encunyar monedes amb la llegenda HAT. El 217 aC a l'inici de la Segona guerra púnica, Anníbal la va arrasar, però tot i aquesta calamitat va ser una de les divuit colònies romanes que el 209 aC van estar al costat de Roma encara contra Anníbal, aportant homes i diners, diuen Titus Livi i Polibi. En temps d'August va rebre nous pobladors; al segle II se la menciona com Colònia Aelia Hadria, probablement perquè va ser restaurada per l'emperador Adrià, ja que la seva família era originària de la ciutat. El ager Adrianus, és a dir la comarca d'Adria, encara que va formar part del Picè, era un districte independent. A la desembocadura del Matrinus, que li feia de límit, hi havia la ciutat de Matrinum, que li feia de port. Adria era el punt d'unió entre la Via Salària i la Via Valèria, cosa que li va aportar un gran floriment.

Amb el cristianisme era seu d'un bisbat. Avui es diu Atri.[1]

Esports[modifica]

Al municipi trobem el Circuit Internacional d'Adria dedicat a les curses de motor.

Fills il·lustres[modifica]

Referències[modifica]

  1. Smith, William 8ed.). «2. Adria». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 19 gener 2021].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Adria