Adriaan van Roomen

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Adriaan van Roomen
Van Roomen.jpeg
Naixement 29 de setembre de 1561
Lovaina, Flandes (avui Bèlgica)
Mort 4 de maig de 1615 (als 53 anys)
Magúncia, Renània (avui Alemanya)
Alma mater Universitat de Lovaina
Es coneix per Calcular els primers 16 decimals exactes del Nombre π
Camp científic Matemàtiques
Institució Universitat de Lovaina
Universitat de Zamość
Influències de Clavius

Adriaan van Roomen, també conegut pel seu nom llatinitzat Adrianus Romanus, va ser un matemàtic flamenc del segle XVII, conegut per haver calculat els primers 16 decimals exactes del Nombre π.

Vida[modifica | modifica el codi]

Segurament nascut a Lovaina, d'una família de mercaders, va estudiar matemàtiques i filosofia al col·legi jesuita de Colònia, segons explica ell mateix en el prefaci d'un dels seus llibres. No està prou estudiada la seva joventut,[1] però probablement va estudiar medicina a la Universitat de Lovaina i va tenir estances a Itàlia (on va conèixer Clavius) i a França.

Entre 1586 i 1592 va ser professor de Medicina i Matemàtiques a la Universitat de Lovaina i, a partir de 1593, a la de Würzburg, on va publicar diverses obres mèdiques. El 1598 està a Praga on és nomenat comte palatí i metge de la cort del emperador Rodolf II.

Entre 1603 i 1610 viu alternativament a Lovaina i Würzburg i és ordenat sacerdot el 1604 després de la mosrt de la seca esposa. El 1610 és invitat com a professor de matemàtiques a l'Acadèmia Zamoyski de Zamość (avui Polònia) on romandrà dos anys.

Va morir a Magùncia el 1615.

Obra[modifica | modifica el codi]

Tot i que va publicar alguns texts de medicina, van Roomen és conegut per la seva obra matemàtica. Les seves obres més conegudes són:

  • Ideae mathematicae pars prima (Lovaina o Anvers, 1593), dedicada a Clavius i pensada com un gran tractat sobre el càlcul de les cordes del cercle, del que no van aparèixer les parts successives. En aquesta obra, i en calcular el costat d'un polígon regular de 15× 260 costats, calcula el valor del Nombre π amb 16 decimals exactes. Els seus Chordarum arcubus circuli (Würzburg, 1602), Speculum astronomicum (Lovaina, 1606) i Canon triangulorum sphaericorum (Magùncia, 1609) són una mena de continuació del treball iniciat el 1593.
  • Problema Apolloniacum (Würzburg, 1596) on, a instàncies de Viète, resol el problema de construir un cercle tangent a qualsevol altres tres cercles disjunts, per mitjà de la intersecció de dues hipèrboles. Posteriorment, Viète en donaria una solució més general.[2]
  • Apollogia pro Archimede (Ginebra, 1597) on reivindica l'existència d'una ciència comú a la geometria i l'aritmètica, una mathesis universalis,[3] que s'ha vist com un antecedent proper de la ciència universal cartesiana.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bockstaele, pàgina 169
  2. En el seu llibre Apollonius Gallus (1610)
  3. Sasaki, pàgina 262

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]