Adrienne Bolland

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaAdrienne Bolland
Adrienne Bolland.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 25 de novembre de 1895
Arcueil
Mort 18 de març de 1975 (79 anys)
París
Activitat professional
Ocupació Aviadora
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Adrienne Bolland, nascuda Boland, (Arcueil, 25 de novembre de 1895 - París, 18 de març de 1975) va ser una pilot de prova francesa i la primera dona en volar per sobre dels Andes entre Xile i Argentina. Va ser descrita com la aviadora francesa més complerta, i va obtindre el rècord femení de loopings realitzats en una hora.[1] El govern francès la va reconèixer amb la Legió d'Honor entre d'altres premis. Més endavant es va implicar en causes polítiques d'esquerres, i també va formar part de la Resistència francesa.

Vida primerenca[modifica | modifica el codi]

Va néixer l'any 1895 a Arcueil, als afores de París, sent la més jove de set germans d'una família d'emigrants belgues.[2] Va desenvolupar l'assertivitat i l'independència  a la seva infantesa, ja que era molt difícil d'aconseguir l'atenció del seu pare. A casa la coneixien com "el petit terror."[3]

Al entrar a l'edat adulta va començar a assistir a festes i a fer apostes. Un dia, després d'haver perdut tots els seus diners a les curses va expressar el seu desig de convertir-se en pilot.[4] Un amic li va suggerir que anés a treballar per Caudron, el primer fabricant d'avions de França així podria aprendre a volar i guanyar un sou amb el que desfer-se dels seus problemes financers.

Carrera d'aviació[modifica | modifica el codi]

A la tardor de 1919, Bolland va anar a la seu de Caudron a Le Crotoy, al Canal de la mànega, i va contractar lliçons de vol.[5] Un error tipogràfic va afegir la segona "l" al seu cognom, i així el va mantenir la resta de la seva vida. Mentre que els seus instructors veien un gran potencial com a pilot, a terra era molt difícil avenir-se amb ella, arribant a agredir físicament a qui discrepava amb ella. Sovint s'havia de quedar a terra per raons disciplinàries però en tan sols dos mesos, al gener de 1920, es va treure la llicència de pilot, sent la primera dona en fer-ho després de l'armistici.[5]

A small yellow biplane with steel latticework serving as the fuselage between the cockpit and tail
Un G.3 a un museu brasiler

Després de treure's la llicència, va començar a treballar per René Caudron fent el que majoritàriament feien tots els altres pilots, repartir i recollir avions. Adrienne però va voler el seu propi avió i així li va demanar un dels G.3 a Caudron, aquest li va dir que, si podia realitzar un looping, es quedava l'avió. Òbviament ho va aconseguir i Caudron va complir la seva paraula i de seguida es va adonar que el fet que una dona pilotés un dels seus avions seria una publicitat excel·lent. Per això li va demanar a Adrienne que creués el Canal de la mànega, cosa que va fer el 25 d'agost de 1920 repetint, en sentit contrari, la fita de Harriet Quimby del 1912.[5]

La travessa dels Andes[modifica | modifica el codi]

A Bolland li va saber a poc i li va demanar consell al seu cap René Caudron sobre quin podia ser el següent repte que es podia plantejar i aquest li va aconsellar que anés a Argentina a travessar els Andes. El gener de 1921, acompanyada del mecànic Duperrier va arribar a Buenos Aires on, de seguida, va començar a planejar el seu vol.[5] Els G3 que s'havien enviat a Argentina amb ella havien estat dissenyats per a ser utilitzats com a avions d'observació militar durant la  Primera Guerra Mundial, eren fràgils i només comptaven amb un motor Le Rhône de 80 cavalls, és a dir, no eren els ideals pel tipus de viatge. Adrienne li va demanar a Caudron, qui en realitat no volia envia-la a un viatge tant perillós, que enviés uns altres avions però aquest, confiant en que d'aquesta manera desistiria, li va contestar que era impossible.[6]

Això no la va aturar i quan finalment va enlairar-se de Mendoza l'1 d'abril de 1921, havia fet tan sols 40 hores de vol i no tenia ni mapes ni cap coneixement de l'àrea.[5] Els pilots portaven intentat travessar els Andes des de 1913 i, fins i tot, el Congrés Nacional de Xile havia ofert un premi de 50,000 pesos pel primer xilè que aconseguís creuar la serralada amb èxit entre els paral·lels 31 i 35, on son els cims més alts. L'agent de l'exèrcit xilè, Dagoberto Godoy, va reclamar el premi l'any 1918.[7]

A view downward of rocky, jagged mountains with some snow cover
Els Andes a l'àrea del vol de Bolland, des d'un avió comercial l'any 2008

El vol de Bolland va ser especialment perillós ja que el G.3 no podia enlairar-se més enllà dels 4,500 metres d'altura, que era molt per sota dels cims més alts de la serralada,els quals arriben als 6,959 metres de l'Aconcagua, el cim més alt d'Amèrica del Sud. Així que Adrienne, va haver de volar rodejant els cims més alts i travessant les valls, una ruta molt més arriscada que la que havien escollit Godoy i els seus predecessors. Tot i això, va aconseguir aterrar a Santiago on, una multitud, s'havia reunit per celebrar la fita d'Adrianne, que curiosament va passar bastant inadvertida a França.

El 1922 va comprar un Caudron C.127 que conservaria fins al 1933. L'any següent, la nova muller de René Caudron, gelosa de la relació d'aquest amb Adrienne i veient-la com a una amenaça, el va pressionar perquè la despatxés, cosa que va fer. Per fi l'any 1924, amb un retard considerable, li va ser atorgada Legió d'Honor en reconeixement del seu vol als Andes.[8] També aquell any, el pilot Maurice Finat, qui era un gran admirador d'ella, li va proposar que intentés superar el rècord femení de bucles enllaçats que estava en mans de Laura Bromwell amb 180 bucles en una hora i vint minuts. Poc més va fer falta per a què, la aviadora francesa després d'un intent en que no ho va aconseguir, el 27 de maig de 1924 superés àmpliament el rècord amb 212 bucles enllaçats en 72 minuts.[5][9]

L'any 1930, portant una altra dona com a passatgera en el seu primer vol a prop de Le Bourget el motor de l'avió va fallar. Al intentar aterrar l'avió va colpejar uns cables de telègraf, però tot i això, Bolland, va aconseguir aterrar i calmar a la seva passatgera. Les dues dones van sortir indemnes però l'avió no tenia reparació possible.[10]

Matrimoni i activisme polític[modifica | modifica el codi]

El 15 de maig de 1930 es va casar amb un altre pilot, Ernest Vinchon. La seva naturalesa combativa continuava polaritzant aquells qui la coneixien arribant a patir, l'any 1933 un accident al que va sobreviure i que més tard es va descobrir que havia estat el resultat d'un sabotatge. Al llarg de la dècada, ella i el seu marit, van esdevenir molt actius en causes polítiques d'esquerres. Van donar suport a la sufragista Louise Weiss, i més tard als Republicans durant la Guerra Civil espanyola. També durant la Segona Guerra Mundial es van quedar a França formant part de la resistència. Adrienne Bolland va morir a París l'any 1975.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Woman aviator ties with 10 men in race». The New York Times, September 18, 1924 [Consulta: July 14, 2012].
  2. [1]. ISBN 9783640571857. 
  3. Branchu, Marc «Rebel on high». Air France [Consulta: July 14, 2012].
  4. Branchu, Marc. «Adrienne Bolland's Cordillera feat». Air France. [Consulta: 16 juliol 2012].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Marck, Bernard. Ellas conquistaron el cielo: 100 mujeres que escribieron la historia de la aviación y el espacio (en espanyol). Blume, 2009, p. 55-64. ISBN 9788498014181. 
  6. Falta indicar la publicació .
  7. Falta indicar la publicació .
  8. «France Honors Aviators». The New York Times, March 22, 1924 [Consulta: July 14, 2012].
  9. «Woman Does 212 Air Loops». The New York Times, May 28, 1924 [Consulta: July 14, 2012].
  10. «Girl Lands Plane on Roof, Saving Woman Passenger». The New York Times, May 1, 1930 [Consulta: July 14, 2012].