Adrormizd d'Armènia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAdrormizd d'Armènia
Biografia
Naixementsegle V Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle V Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióGovernant Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: segle V Modifica el valor a Wikidata)
Altres
TítolMarzban of Armenia (en) Tradueix (462 (Gregorià)–465 (Gregorià)) Modifica el valor a Wikidata

Adrormizd (Adhur-Homidz) fou marzban d'Armènia del 452 al 465.[1]

La seva política fou de tolerància religiosa. Va convocar els bisbes cristians que hi van anar quasi tots, i fins i tot el príncep Vasak de Siunia, l'anterior marzban, li va enviar el patriarca Hovsep d'Holotzim, el bisbe Lleonci (Levond), i dos bisbes de la regió d'Aratz de noms Samuel i Abraham, que tenia presoners a un dels seus castells de Siunia (els joves prínceps de les cases de Mamikonian i Kamsarakan que tenia com a ostatges els va enviar a Pèrsia).

El nou marzban va enviar les queixes dels bisbes i dels nobles a la cort de Pèrsia amb una delegació de nobles. Precisament allí havia anat Vasak de Siunia esperant rebre la corona d'Armènia. Els nobles el van acusar d'haver pactat amb ells secretament, d'haver pactat amb els huns, i d'altres infidelitats al rei. El rei Yazdgard III de Pèrsia el va fer empresonar i el va tancar a una masmorra insalubre on va morir ràpidament.

El rei persa va retenir com a ostatges molts nobles del partit nacional armeni, i va exercir represàlies contra alguns eclesiàstics com Samuel i Abraham (decapitats), Thathik de Bassèn (deportat a Assíria i decapitat més tard) i el patriarca Hovsep. L'Eran-ambaraghbadh (administrador de magatzems) del rei, Vehden-Shahpuhr, fou encarregat de processar el patriarca, Lleonci o Levond d'Itshavan i altres bisbes (en canvi a Armènia el marzban continuava la política de tolerància). Els bisbes processats van patir tota classe de tortures i com que no es van convertir al mazdaisme foren portats a Revand on van ser executats. Els bisbes van nomenar representant Lleonci i per això al conjunt de morts se'ls coneix com a màrtirs lleontins o Levondins

Els següents patriarques d'Armènia (mort Hovsep) foren Melité de Manazkert (452-456) i Movsès o Moisès de Manazkert (456-461) de la tendència siríaca, que van estar en bones relacions amb el marzban. El 461 fou nomenat patriarca Gut d'Arahez (461-478) que fou un hel·lenòfil i nacionalista i secretament aspirava a l'ajuda romana d'Orient per alliberar al país.

El 455 fou alliberat a Pèrsia el bdeachkh de Gugarq o Tashir i va aconseguir emportar-se amb ell els fills d'Hemaik Mamikonian, Vahan (II), Vasak i Artaxes Mamikonian. Es va establir amb la mare dels nois, la princesa Tzuik, a la capital de Tsurtav. Vahan II Mamikonian va tenir després un paper destacat com a cap de la rebel·lió nacional.

Alguns nakharark presoners a Pèrsia foren alliberats abans del 464 però la majoria no ho van ser fins després d'aquesta data. Vers el 464 es va revoltar el príncep d'Aghuània Vatshé, fervent cristià; per això el marzban va prendre mesures evitant que la rebel·lió s'estengués a Armènia.

El seu govern va acabar el 465 i el va succeir Aderveshnasp (Adhur-Gushnasp).

Referències[modifica]

  1. Basmadjian, Krikor Jacob «Chronologie de l'histoire d'Arménie» (en francès). Revue de l'Orient chrétien, IX, 19, 1914, pàg. 293.

Bibliografia[modifica]