Aeci

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Aeci (desambiguació)».
Infotaula de personaAeci
Diptych Aetius.jpg
relleu]] de Flavi Aeci.
 Senador romà 


 Cònsol de l'Imperi romà 

Dades biogràfiques
Naixement 390
Silistra
Mort 21 de setembre de 454 (63/64 anys)
Ravenna
Causa de mort Assassinat
Activitat professional
Ocupació Polític i militar
Època Imperi Romà
Batalles/guerres Battle of Ravenna i Batalla dels Camps Catalàunics
Dades familiars
Dinastia Gens Flàvia
Cònjuge Pélagie
Modifica dades a Wikidata

Flavi Aeci (Flavius Aetius, Dorostana, Mèsia, 396Ravenna, 21 de setembre de 454), general romà d'origen escita, famós per la seva victòria davant d'Àtila a la batalla de Châlons (o batalla dels Camps Catalàunics).

Orígens[modifica | modifica el codi]

Va néixer l'any 396 a la província romana de Mèsia, fill del magister equitum Gaudenci i d'Aurèlia. Gaudenci va morir en un motí i el seu jove fill fou donat com a ostatge a Alaric. Amb els gots va compartir els seus primers anys d'aprenentatge, va conèixer la seva forma de viure i en va aprendre l'art de la guerra.

Inici de la carrera militar[modifica | modifica el codi]

El 423 es va posar al servei de l'usurpador Joan el Secretari. Va negociar amb els huns la vinguda d'un exèrcit de seixanta mil homes que va posar al servei de Joan el Secretari (423-424), suport que no fou efectiu i el 425 Joan fou enderrocat per forces enviades per Teodosi. Aeci es va sotmetre al nou emperador Valentinià III i, per tant, va esdevenir general de Gal·la Plàcia o Placídia, regent del seu fill Valentinià III, servint com a magister equitum a les Gàl·lies durant el mandat de Fèlix. En el favor de Placídia, el seu rival fou Bonifaci (després comites d'Àfrica), i ambdós homes es van dirigir acusacions de traïció.

El 426 Aeci va salvar la ciutat d'Arle de l'atac dels visigots. Bonifaci es va revoltar el 427 i es va proclamar emperador a la seva província, que finalment, anys després, fou ocupada pels vàndals. El 428 Aeci va derrotar un altre cop els visigots prop d'Arle, i va capturar el seu cap Anaolf. Finalment, el 432 es va haver de retirar de la Gàl·lia per ordre de Placídia, amb la qual no es duia bé, i va acusar Aeci de traïció; Aeci se'n va anar amb el seu exèrcit d'huns cap a Panònia. Però aviat va tornar a Itàlia, on amb el seu exèrcit es va imposar com a únic magister militium d'Occident (433) i va rebre els títols de cònsol i patrici (434).

L'ofensiva d'Àtila contra l'Imperi Romà d'Occident[modifica | modifica el codi]

A diferència dels seus efímers i mediocres predecessors, Aeci va destacar en el seu càrrec per ser capaç de posar ordre al caòtic Imperi Romà d'Occident que s'estava enfonsant. Va protegir Itàlia, va aturar l'expansió dels bàrbars, aturà els visigots a la Gàl·lia i va arraconar els burgundis a Savoia. Unes altres decisions van ser mal rebudes, però inevitables, com el reconeixement de l'assentament vàndal al nord d'Àfrica.

L'imperi es va mantenir bàsicament durant 17 anys (434-451) per mitjà de tractats amb els pobles bàrbars que s'hi van establir com a federats. El 435 es van revoltar els burgundis, poble federat a la Gàl·lia que va avançar cap a Bèlgica, i al mateix temps va esclatar la revolta dels camperols o bagaudes gals, però en els mesos següents ambdós foren derrotats per Aeci. Els visigots van fer el 437 un atac a Narbona que fou rebutjat per les forces locals, per la qual cosa es van retirar a Tolosa, on el lloctinent d'Aeci, Litori, va anar a assetjar-los el 439, però sense èxit, ja que va perdre el setge, va ser capturat i executat; els romans, en conseqüència, van haver de pactar amb els visigots.[1] El 440 els francs van fer incursions a la Gàl·lia, van saquejar Colònia i Magúncia, i van destruir Trèveris, però el 446 Aeci va derrotar els salis i va ocupar Cambrai. El 450 va morir Placídia, i la pau es va trencar poc després (451) amb l'arribada d'Àtila, rei dels huns, que s'havia sentit insultat per l'emperador romà Valentinià III quan va rebutjar la proposta d'Àtila de casar-se amb Honòria que era la germana de l'emperador, i amb aquesta excusa va decidir envair l'imperi i va reunir una gran força formada per una aliança d'huns, escites, sàrmates, gèpids, ostrogots i alans.

La batalla dels Camps Catalàunics[modifica | modifica el codi]

Àtila va passar per Basilea, Metz, Tréveris, Reims, Autun, Tongres i altres ciutats, fins que Aeci, amb l'ajut del rei visigot Teodoric I, el va aturar prop de París; Àtila es va dirigir llavors a Orleans, que va assetjar, mentre Aeci, els visigots i altres aliats (francs ripuaris, saxons, gals, lets, armoricans, brens, i part dels borgonyons i dels alans) marxaven contra ell; els dos exèrcits es van trobar al lloc conegut com els Camps Catalàunics (prop de Troyes) i Aeci va obtenir una victòria completa (20 de setembre del 451), batalla coneguda també amb el nom de batalla dels Camps Catalàunics o batalla de Châlons, en la qual va morir el rei visigot Teodoric (que fou succeït pel seu fill Turismund) i darrera gran batalla de l'Imperi Romà d'Occident. Aeci, que amb la victòria havia salvat Roma, es va convertir en un personatge molt popular i estimat per tothom.

Aeci, l'"l'últim romà"[modifica | modifica el codi]

Llavors Àtila va marxar cap a Itàlia i va assolar el nord del país. Aquileia fou assetjada durant tres mesos i finalment destruïda. Els habitants del Vèneto es van refugiar a les illes de la costa de l'Adriàtic, la principal de les quals fou Rialto, i aquest poblament va originar la ciutat de Venècia. Aeci va anar a Itàlia i va derrotar Àtila en diversos combats parcials que no foren decisius, però que van debilitar els huns. Àtila va acampar a Acroventum, on el Papa Lleó I va anar per demanar-li la pau, i com que les forces d'Àtila havien quedat molt minvades per l'acció d'Aeci, va acceptar de retirar-se d'Itàlia a canvi d'un tribut. Aquesta campanya fou la més important d'Aeci i la que li va donar el sobrenom de «l'últim romà», assignat per Procopi.

Aeci fou acusat els anys següents de conspirar per usurpar el tron, per a ell mateix, o per al seu fill Carpili, però això no es va provar mai. L'eunuc Heracli no parava de difondre rumors davant l'emperador Valentinià.

Un dia Aeci va acudir a una audiència imperial on havia de demanar la mà de la filla de l'emperador, Eudòxia, per al seu fill Carpili. Allà mateix, l'emperador el va matar o el va fer matar, així com als seus partidaris principals (454). El company d'Aeci, el general Marcel·lí, assabentat de la mort del magister militium, es va revoltar a Dalmàcia i Valentinià fou assassinat uns mesos després (16 de març del 455) pel senador Petroni Màxim,[2] que es va proclamar emperador.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Wolfram, 1990, p. 176.
  2. Bunson, Matthew. A Dictionary of the Roman Empire (en anglès). Oxford University Press, 1991, p. 436. ISBN 0195102339. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]