Aeci (filòsof)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAeci
Biografia
Naixementsegle I Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle I Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódoxographer (en) Tradueix, astrònom, filòsof Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata

Aeci (en llatí Aetius, en grec antic Ἀέτιος) va ser un filòsof peripatètic del segle II aC o potser del segle I aC.

No sobreviu cap de les seves obres, però hi ha dos títols, un del Pseudo Plutarc Placita Philosophorum (en grec Περὶ τῶν ἀρεσκόντων φιλοσόφοις φυσικῶν δογμάτων, "Les doctrines o les opinions dels filòsofs") segurament basada en una obra seva, i un altre titulat Eclogae Physicae (Ἐκλογαὶ φυσικαὶ καὶ ἠθικαί, "Extractes de física i moral"), una obra d'Estobeu que són clarament resums o epítoms d'una obra més ampla i més antiga, que s'atribueix a Aeci. L'hel·lenista Hermann Alexander Diels va descobrir que Teodoret de Cir, un teòleg del segle V, incloïa citacions a les seves obres de textos d'Aeci de forma més extensa que les que es troben a Estobeu i al Pseudo Plutarc, cosa que significa que Teodoret va poder consultar l'obra original, que diu que es titulava Ἀετίου περὶ τῶν Ἀρεσκόντων Συναγωγήν ("Sobre la satisfacció de l'assemblea").[1]

Referències[modifica]

  1. Guthrie, W.K.C. A history of Greek philosophy vol.1,:The earlier Presocratics and the Pythagoreans. Cambritge: Cambridge University Press, 1971, p. XIV, XV.