Egi

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Aegeion)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Aigio, Egio o Egion (també Aeghion, Aegion, Aegio, Egi, (llatí Aegium, grec antic Αἴγιον Aigion) és una ciutat del nord-est d'Acaia, Grècia, amb una població de 20.422 habitants en 2011. Pertany a la unitat municipal del seu mateix nom i al municipi de Egialia.[1]

Té muntanyes en la part sud. La ciutat s'assenta en terra cultivable que cobreix més d'una cambra de la comunitat. Les muntanyes de Panacaico i Erimanto són vistes rares vegades. La comuna va ser coneguda com a Vostitsa o Vostitza des de l'edat mitjana.

Història[modifica | modifica el codi]

Aigio ( en grec, Αίγιο; en llatí Aegium) va ser una de les dotze ciutats que van integrar la Lliga Aquea, en l'Antiga Grècia, a la qual es va afiliar al 800 aC.[2] És esmentada per Homer al Catàleg de les naus de la Ilíada com un dels territoris sota el domini d'Agamenó.[3] Estava situada prop de la costa a la vora del riu Selinos o Selinunte al peu d'una muntanya que sobresurt entre dues planes, amb un excel·lent port i riques fonts a la rodalia. El 373 aC va incorporar el territori de la ciutat d'Helice, destruïda per un terratrèmol i va esdevenir la capital de la Lliga, posició que va conservar al ser reconstituïda la Lliga el 280 aC.

Antiguitat[modifica | modifica el codi]

Abans de la fundació de la ciutat, la zona va tenir un assentament neolític.

Segons Pausanias, colons de Acaya dirigits per Tifó de Egio van fundar a Itàlia la ciutat de Caulònia.[4] Diversos atletes de Aigio van tenir part destacada en els Jocs Olímpics, com Estrató (Στράτων), Atenòdor (Αθηνόδωρος), Lades i altres.[5]

En 373 aC va incorporar el territori de la ciutat d'Hèlix, destruïda per un terratrèmol i es va convertir a la capital de la Lliga Aquea.[6][7]

Del 330 aC. al 281 aC, va formar part del Regne de Macedònia. L'any 320 aC Cassandre de Macedònia va conquistar la ciutat, però en el 313 aC Aristòdem, general al servei d'Antígon I Monóftalmos o el Borni, va posar setge a Aigio i la va conquerir. La ciutat va sofrir llavors el pillatge dels soldats i molts dels seus habitants van ser assassinats.[8]

En 280 aC va ser reconstituïda la Lliga Aquea i Aigio en va formar part, fins que va ser annexionada per la República romana el 146 aC,[9] després de la conquesta romana de Grècia.[10]

Pausanies situa a l'interior de la ciutat i a la zona de la costa de Aigio els temples de Ilitía, Atenea i un de comú d'Apol·lo i Artemisa, santuaris de Asclepio, Artemisa, Zeus Soter, Afrodita, un de comú de Demèter i Coré, un de Posidó, un altre de Zeus Homagiri, un altre de Demèter Panaquea i un altre de Soteria, a més d'un bosc sagrat d'Hera, un teatre i múltiples estàtues a l'interior dels recintes sagrats i també a l'exterior.[11]

Els romans van demolir les muralles de la ciutat i Aigio va perdre la seva importància.

Es va escindir de l'Imperi Romà i va formar part de l'Imperi Romà d'Orient i després de l'Imperi Bizantí, durant el qual va ser rebatejada com Vostitsa (Βοστίτσα), després de la invasió eslava l'any 805.[10] L'origen del nom ve de les paraules de l'antic eslau eclesiàstic, vosta i vostan, que significa «ciutat de jardins» o ciutat jardí.

Èpoques franca i otomana[modifica | modifica el codi]

Va caure sota domini franc al segle XIII, per més tard passar sota el control de l'Imperi otomà en 1457, amb dos períodes breus de control venecià entre 1463 i 1470 i entre 1685 i 1715, encara que en ambdues ocasions va tornar a control otomà. Un terratrèmol es va produir el 23 d'agost de 1817; després d'una explosió semblant a un canonada l'aigua del mar va pujar sobrepassant la desembocadura del Selinunte i va arribar fins al nivell de Vostitza. Les edificacions costaneres (magatzems principalment) van desaparèixer. A Vostitza van morir 65 persones i dos terços dels edificis van quedar destruïts; cinc llocs de la plana van quedar derruïts.[12] A la zona s'havia produït ja un sisme d'importància el1748.[13]

En la Guerra d'independència de Grècia va ser la primera ciutat alliberada del domini otomà, el 26 de març de 1821.[10] Després d'aquesta guerra va recuperar el seu nom antic d'Egi, Egio o Aigio.

Època moderna[modifica | modifica el codi]

A la zona d'Egio va haver-hi altres terratrèmols superiors a la magnitud 6 de l'escala de Richter en els anys 1861, 1888 i 1889.[13]

Després de la Segona Guerra Mundial i la Guerra Civil Grega, molts edificis es van reconstruir: l'hospital es va obrir al públic i l'economia va seguir creixent, malgrat un terratrèmol en 1955 al centre de la ciutat i un altre en 1995, aquest més fort, que va arrasar tota la zona sud-oest de la ciutat.

Al febrer de 2004, els agricultors de la zona van convocar manifestacions i van bloquejar la GR-8A. Les protestes van durar diverses jornades i les principals autopistes de la zona es van bloquejar dos dies. Durant diversos dies els tractors d'aquest col·lectiu van bloquejar les carreteres i autopistes de la zona.

Incendis forestals de 2007[modifica | modifica el codi]

Vista parcial d'Egio.

El 19 de juliol de 2007, al sud d'Egio, un incendi forestal va causar el pànic i perill entre els habitants de la ciutat. Els bombers comptaven amb avions, helicòpters, camions i vehicles d'emergència que van combatre el foc, fins i tot així es van trigar hores a controlar-ho. La població va ser evacuada ràpidament. Les flames de l'incendi superaven els 30 metres, i s'expandia a una velocitat vertiginosa per les muntanyes i la ciutat. El foc va destruir part de la ciutat i va acabar l'endemà.

Sis dies més tard, el 25 de juliol, va haver-hi una forta ona de calor que va afectar a la parteix sud-est del continent i va provocar un foc encara major que l'anterior que va devastar els pobles de la zona com Mavriki, Kounina, Paraskevi, Pyrgaki, Pteri i Koumari, afectant a gairebé tota la regió. A Zachloritika, el foc va cremar un terç de la regió.

Localitats properes[modifica | modifica el codi]

  • Myrtia, a l'oest
  • Temeni, a l'est

Comunitats locals dependents de la unitat municipal d'Aigio[modifica | modifica el codi]

  • Chantzi
  • Dafnes
  • Digeliotika
  • Aigio
  • Kouloura
  • Koumari
  • Kounina
  • Mavriki
  • Melissia
  • Paraskevi
  • Pteri o Fteri
  • Selinountas
  • Temeni
  • Valimitika[1]

Històric de població[modifica | modifica el codi]

Any Comunitat local Unitat municipal
1981 20.955 -
1991 22.178 28.903
2001 21.255 27.741
2011 20.664 26.523

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Detalle del censo de 2011 (en griego)
  2. Heródoto I,145.
  3. Homero, Ilíada II,574.
  4. Pausanias VI,3,12.
  5. Pausanias III,21,1; VII,23,5.
  6. Estrabón VIII,7,5.
  7. Pausanias VII,7,2.
  8. Diodoro Sículo XIX,66.
  9. Polibio II,41.
  10. 10,0 10,1 10,2 Historia de las ciudades del municipio de Egialia
  11. Pausanias VII,23,5-11; VII,24,1-4.
  12. Hélice en el Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology de William Smith
  13. 13,0 13,1 Estrabón, Geografía: libros VIII-X, p.186, nota 679 de Juan José Torres Esbarranch, Madrid: Gredos (2001), ISBN 84-249-2298-0.

Coord.: 38° 14′ 54″ N, 22° 4′ 43″ E / 38.24833°N,22.07861°E / 38.24833; 22.07861

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Egi Modifica l'enllaç a Wikidata