Egi

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Aegeion)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Aigio, Egio o Egion (també Aeghion, Aegion, Aegio, Egi, (llatí Aegium, grec antic Αἴγιον Aigion) és una ciutat del nord-est d'Acaia, Grècia, amb una població de 20.422 habitants en 2011. Pertany a la unitat municipal del seu mateix nom i al municipi de Egialia.[1]

Té muntanyes en la parteix sud. La ciutat s'assenta en terra cultivable que cobreix més d'una cambra de la comunitat. Les muntanyes de Panacaico i Erimanto són vistes rares vegades. La comuna va ser coneguda com a Vostitsa o Vostitza des de l'Edat Mitjana.

Història[modifica | modifica el codi]

Aigio ( en grec, Αίγιο; en llatí Aegium) va ser una de les dotze ciutats que van integrar la Lliga Aquea, en l'Antiga Grècia, a la qual es va afiliar al 800 aC.[2] És esmentada per Homer al Catàleg de les naus de la Ilíada com un dels territoris sota el domini d'Agamenó.[3] Estava situada prop de la costa a la vora del riu Selinos o Selinunte al peu d'una muntanya que sobresurt entre dues planes, amb un excel·lent port i riques fonts en les rodalies. El 373 aC va incorporar el territori de la ciutat d'Helice, destruïda per un terratrèmol i va esdevenir la capital de la Lliga, posició que va conservar al ser reconstituïda la Lliga el 280 aC.

Antiguitat[modifica | modifica el codi]

Abans de la fundació de la ciutat, la zona va tenir un assentament neolític.

Segons Pausanias, colons de Acaya dirigits per Tifó de Egio van fundar a Itàlia la ciutat de Caulònia.[4] Diversos atletes de Aigio van tenir part destacada en els Jocs Olímpics, com Estrató (Στράτων), Atenòdor (Αθηνόδωρος), Lades i altres.[5]

En 373 aC va incorporar el territori de la ciutat d'Hèlix, destruïda per un terratrèmol i es va convertir a la capital de la Lliga Aquea.[6][7]

Del 330 aC. al 281 aC, va formar part del Regne de Macedònia. L'any 320 a. C Cassandre de Macedònia va conquistar la ciutat, però en el 313 aC Aristòdem, general al servei d'Antígon I Monóftalmos o el Borni, va posar setge a Aigio i la va conquerir. La ciutat va sofrir llavors el pillatge dels soldats i molts dels seus habitants van ser assassinats.[8]

En 280 aC va ser reconstituïda la Lliga Aquea i Aigio va formar part de la mateixa, fins que va ser annexionada per la República romana el 146 aC,[9] després de la conquesta romana de Grècia.[10]

Pausanies situa a l'interior de la ciutat i a la zona de la costa de Aigio els temples de Ilitía, Atenea i un de comú d'Apol·lo i Artemisa, santuaris de Asclepio, Artemisa, Zeus Soter, Afrodita, un de comú de Demèter i Coré, un de Posidó, un altre de Zeus Homagiri, un altre de Demèter Panaquea i un altre de Soteria, a més d'un bosc sagrat d'Hera, un teatre i múltiples estàtues a l'interior dels recintes sagrats i també a l'exterior.[11]

Els romans van demolir les muralles de la ciutat i Aigio va perdre la seva importància.

Es va escindir de l'Imperi Romà i va formar part de l'Imperi Romà d'Orient i després de l'Imperi Bizantí, durant el qual va ser rebatejada com Vostitsa (Βοστίτσα), després de la invasió eslava l'any 805.[10] L'origen del nom ve de les paraules de l'antic eslau eclesiàstic, vosta i vostan, que significa «ciutat de jardins» o ciutat jardí.

Èpoques franca i otomana[modifica | modifica el codi]

Va caure sota domini franc al segle XIII, per més tard passar sota el control de l'Imperi otomà en 1457, amb dos períodes breus de control venecià entre 1463 i 1470 i entre 1685 i 1715, encara que en ambdues ocasions va tornar a control otomà. Un terratrèmol es va produir el 23 d'agost de 1817; després d'una explosió semblant a un canonada l'aigua del mar va pujar sobrepassant la desembocadura del Selinunte i va arribar fins al nivell de Vostitza. Les edificacions costaneres (magatzems principalment) van desaparèixer. A Vostitza van morir 65 persones i dos terços dels edificis van quedar destruïts; cinc llocs de la plana van quedar derruïts.[12] A la zona s'havia produït ja un sisme d'importància el1748.[13]

En la Guerra d'independència de Grècia va ser la primera ciutat alliberada del domini otomà, el 26 de març de 1821.[10] Després d'aquesta guerra va recuperar el seu nom antic d'Egi, Egio o Aigio.

Època moderna[modifica | modifica el codi]

A la zona d'Egio va haver-hi altres terratrèmols superiors als sis graus de l'escala Richter en els anys 1861,1888 i 1889.[13]

Després de la Segona Guerra Mundial i la Guerra Civil Grega, molts edificis es van reconstruir: l'hospital es va obrir al públic i l'economia va seguir creixent, malgrat un terratrèmol en 1955 al centre de la ciutat i un altre en 1995, aquest més fort, que va arrasar tota la zona sud-oest de la ciutat.

Al febrer de 2004, els agricultors de la zona van convocar manifestacions i van bloquejar la GR-8A. Les protestes van durar diverses jornades i les principals autopistes de la zona es van bloquejar dos dies. Durant diversos dies els tractors d'aquest col·lectiu van bloquejar les carreteres i autopistes de la zona.

Incendis forestals de 2007[modifica | modifica el codi]

Vista parcial d'Egio.

El 19 de juliol de 2007, al sud d'Egio, un incendi forestal va causar el pànic i perill entre els habitants de la ciutat. Els bombers comptaven amb avions, helicòpters, camions i vehicles d'emergència que van combatre el foc, fins i tot així es van trigar hores a controlar-ho. La població va ser evacuada ràpidament. Les flames de l'incendi superaven els 30 metres, i s'expandia a una velocitat vertiginosa per les muntanyes i la ciutat. El foc va destruir part de la ciutat i va acabar l'endemà.

Sis dies més tard, el 25 de juliol, va haver-hi una forta ona de calor que va afectar a la parteix sud-est del continent i va provocar un foc encara major que l'anterior que va devastar els pobles de la zona com Mavriki, Kounina, Paraskevi, Pyrgaki, Pteri i Koumari, afectant a gairebé tota la regió. A Zachloritika, el foc va cremar un terç de la regió.

Localitats properes[modifica | modifica el codi]

  • Myrtia, a l'oest
  • Temeni, a l'est

Comunitats locals dependents de la unitat municipal d'Aigio[modifica | modifica el codi]

  • Chantzi
  • Dafnes
  • Digeliotika
  • Aigio
  • Kouloura
  • Koumari
  • Kounina
  • Mavriki
  • Melissia
  • Paraskevi
  • Pteri o Fteri
  • Selinountas
  • Temeni
  • Valimitika[1]

Històric de població[modifica | modifica el codi]

Any Comunitat local Unitat municipal
1981 20.955 -
1991 22.178 28.903
2001 21.255 27.741
2011 20.664 26.523

Referencias[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Detalle del censo de 2011 (en griego)
  2. Heródoto I,145.
  3. Homero, Ilíada II,574.
  4. Pausanias VI,3,12.
  5. Pausanias III,21,1; VII,23,5.
  6. Estrabón VIII,7,5.
  7. Pausanias VII,7,2.
  8. Diodoro Sículo XIX,66.
  9. Polibio II,41.
  10. 10,0 10,1 10,2 Historia de las ciudades del municipio de Egialia
  11. Pausanias VII,23,5-11; VII,24,1-4.
  12. Hélice en el Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology de William Smith
  13. 13,0 13,1 Estrabón, Geografía: libros VIII-X, p.186, nota 679 de Juan José Torres Esbarranch, Madrid: Gredos (2001), ISBN 84-249-2298-0.

Coord.: 38° 14′ 54″ N, 22° 4′ 43″ E / 38.24833°N,22.07861°E / 38.24833; 22.07861

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Egi