Mallerenga cuallarga cellanegra
(S'ha redirigit des de: Aegithalos bonvaloti)
Aegithalos bonvaloti  | |
|---|---|
_(18017149158)_(cropped).jpg) | |
| Dades | |
| Pes | 6,8 g (pes adult) |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22736055 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Aegithalidae |
| Gènere | Aegithalos |
| Espècie | Aegithalos bonvaloti Oustalet, 1892 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Aegithalos iouschistos bonvaloti
|
| Distribució | |
 | |
| Endèmic de | |
La mallerenga cuallarga cellanegra[1] (Aegithalos bonvaloti) és una espècie d'ocell de la família dels egitàlids (Aegithalidae).[2][3] El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[4]
Descripció[modifica]
- Petit ocell d'11-12 cm. Cua llarga.
- Parts superiors de color gris, pit rogenc i flancs i ventre blanc. Cap ornat amb una àmplia màscara negra. Front blanc i un pitet blanc clapejat de negre al centre.
Hàbitat i distribució[modifica]
Viu als boscos boreals i temperats des del nord-est de Birmània fins a la Xina.[4]
Taxonomia[modifica]
Considerat tradicionalment una subespècie d'Aegithalos iouschistos, aquest tàxon va ser separat en la seva pròpia espècie. Recentment Päckert planteja que l'escassa divergència genètica no justifica la separació en espècies diferents.[5]
Se n'han descrit dues subespècies:[6]
- A. b. bonvaloti (Oustalet, 1892). Sud-oest i sud de la Xina i nord-est de Birmània.
- A. b. obscuratus (Mayr, 1940). Xina central.
Referències[modifica]
- ↑ «Mallerenga cuallarga cellanegra». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 20/02/2021 (català)
- ↑ «Bushtits, leaf warblers, reed warblers» (en anglès). IOC World Bird List Version 12.2. International Ornithologists' Union, juliol 2022.
- ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 630. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ 4,0 4,1 BirdLife International. «Black-browed Tit. Aegithalos bonvaloti» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2016. [Consulta: 23 novembre 2022].
- ↑ Martin Päckert, J Martens, YH Sun. (2010) Phylogeny of long-tailed tits and allies inferred from mitochondrial and nuclear markers (Aves: Passeriformes, Aegithalidae). Molecular Phylogenetics and Evolution. 55(3):952-67
- ↑ Aegithalos bonvaloti a l'Integrated Taxonomic Information System Rev. 23/02/2014 (anglès)
Bibliografia[modifica]
- John MacKinnon i Karen Phillipps (2000) A Field Guide to the Birds of China, Oxford University Press, Oxford
- Craig Robson (2002) A Field Guide to the Birds of South-East Asia, New Holland Publishers (UK) Ltd., London
