Mussol pirinenc

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Aegolius funereus)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaMussol pirinenc
Aegolius funereus
Aegolius-funereus-001.jpg
Mussol pirinenc fotografiat a Ontàrio (Canadà).
Raufusskauz.jpg
Estat
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreStrigiformes
FamíliaStrigidae
GènereAegolius
Espècie Aegolius funereus
(Linnaeus, 1758)
Distribució
Aegolius funereus dis.png
Distribució geogràfica del mussol de Tengmalm (en verd).
Modifica dades a Wikidata
Niu de mussol pirinenc.
Mussol pirinenc
Ala dreta d'un mussol pirinenc capturat a l'oest de Finlàndia.

El mussol pirinenc,[1] mussol de Tengmalm (Aegolius funereus), o miloca vulgarment i usualment, és un ocell de l'ordre dels estrigiformes que és ocasional als Pirineus.

Morfologia[modifica]

  • Els mascles fan 21-25 cm de llargària total, 55-58 d'envergadura alar i pesen 93-139 g.
  • Les femelles fan 25-28 cm, fan 59-62 cm d'envergadura alar i pesen 132-215 g.[2]
  • Té les parts superiors brunes tacades de blanc i les inferiors blanquinoses amb ratlles fosques amples.
  • Cap gros.
  • Cara blanca amb ulls de color groc.
  • Bec de color groc blanquinós.
  • Té els discs facials grossos i molt marcats.
  • Té els tarsos i els dits coberts de plomes blanques[3] per protegir-se del fred dels boscos subalpins.
  • Els exemplars joves són de color marró xocolata.

Subespècies[modifica]

Reproducció[modifica]

Fa el niu als boscos de coníferes molt densos, la femella hi pon 3-6 ous i els cova durant 28 dies. Els pollets esdevindran sexualment madurs en llur primer any de vida.[5] Als Països Catalans va ésser citat per primera vegada com a nidificador l'any 1983 en algun punt molt localitzat de l'Alta Cerdanya i del Massís del Canigó.[6]

És bàsicament monògam però, a Euràsia i només quan hi ha aliment en abundància, se n'han documentat casos d'un sol mascle aparellat amb dues femelles i d'una sola femella fent dues postes de dos companys diferents.[7]

Alimentació[modifica]

Menja arvicolins i altres mamífers, ocells, insectes i altres invertebrats.

Distribució geogràfica[modifica]

Habita al centre i al nord d'Euràsia i Amèrica.

Costums[modifica]

És un ocell nocturn.

Conservació[modifica]

A banda de la depredació que pateix per part dels seus depredadors naturals (el gamarús, l'astor i la marta), la construcció d'estacions d'esquí, de pistes forestals i la tala d'arbres incideixen també en la seua supervivència.[8]

Observacions[modifica]


Curiositats[modifica]

A la pel·lícula Memòries d'Àfrica del director de cinema Sydney Pollack hi surt aquest ocell com a animal de companyia de Karen Blixen però, en realitat, ni és nadiu d'Àfrica ni fou l'autèntica espècie de mussol que acompanyava l'escriptora.

Referències[modifica]

  1. Termcat
  2. Hayward, G., P. Hayward. 1992. Boreal Owl. The Birds of North America, 2: 1-16
  3. Enciclopèdia Catalana (català)
  4. Avibase (català)
  5. Tengmalm's Owl. P. 606-616 a S. Cramp, ed. Handbook of the birds or Europe, the Middle East and North Africa: the birds of the Western Palearctic, Vol. 4. Nova York: Oxford University Press. Any 1980
  6. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 69. ISBN 843150434X.
  7. Johnsgard, P.: North American Owls. Washington DC: Smithsonian Institution Press. Any 1988
  8. Article de la revista Quercus, núm. 44, any 1989 (castellà)

Bibliografia[modifica]

  • Alamany, O., i Ticó, J.R.: "Primeras observaciones de Lechuza de Tengmalm en la Península Ibérica". Revista Quercus, núm 13. Any 1984.
  • Alamany, O., i Ticó, J.R.: "El mussol de Tengmalm Aegolius funereus" a Atlas dels ocells nidificants a Catalunya i Andorra. Ketres Editora. Any 1984.
  • Alamany, O.: "El desconegut futur del mussol pirinenc". Butlletí de DEPANA, núm 2. Any 1988.
  • Canut, J., Garcia, D. i Marco, J.: "Nuevas observaciones de Lechuza de Tengmalm Aegolius funereus en el Pirineo Español (Provincia de Lérida)". Revista Pirineos, núm. 128. Jaca, Any 1986.
  • Korpimäki, E.: "On the ecology and biology of Tengmalm's owl Aegolius funereus". Acta Universitatis. Series A. Biologica Núm. 13. Oulu (Finlàndia), 1981.

Enllaços externs[modifica]