Aelfric d'Eynsham

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaAelfric d'Eynsham
Meister der Paraphrasen des Pentateuch 001.jpg
 Abat 

Dades biogràfiques
Naixement c.950
Anglaterra
Mort c.1010 (59/60 anys)
Anglaterra
Activitat professional
Ocupació Escriptor, hagiògraf i gramàtic
Mestres Æthelwold of Winchester
Orde Orde de sant Benet
Modifica dades a Wikidata
Escena de la Torre de Babel, manuscrit d'Aelfric Gramàtic, segle XI, Museu Britànic, Londres.

Aelfric, Elfric, Alfric o Aelfric d'Eynsham (Ælfric d'Eynsham), anomenat també Aelfricus Grammaticus o Aelfric Gramàtic) (vers 955 – vers 1010/1022), va ser un abat anglès, de Eynsham, prop d'Oxford, així com un prolífic escriptor en anglès antic.

Tambése'l coneix com Ælfric Grammaticus, Ælfric de Cerne i Ælfric el de les homilies.

No s'ha de confondre  amb Ælfric, arquebisbe de Canterbury, mort el 16 de novembre de 1005).

Identificació[modifica]

La veritable identificació de Aelfric ha estat problemàtica. En primer lloc, perquè sovint se'l confon amb Aelfric, l'Arquebisbe de Canterbury. Encara que al principi es va identificar Aelfric amb l'arquebisbe, gràcies al treball de Lingard i Dietrich, la major part dels erudits moderns consideren que Aelfric no va exercir cap càrrec superior al d'abad d'Eynsham. No obstant això, en el passat, hi ha hagut intents d'identificar-lo amb tres persones diferents, Aelfric, (995-1005), Arquebisbe de Canterbury; Aelfric Putta o Putto, arquebisbe de York; i Aelfrico, abat de Malmesbury i bisbe de Crediton.

La major part de les dades sobre la seva vida van quedar fixats amb l'obra d'Eduard Dietrich en una sèrie d'articles en l'obra de C. W. Niedner: Zeitschrift für historische Theologie (vols. 1855 i 1856, Gotha).

Vida[modifica]

Pertanyia a l'orde de Sant Benet.

Va ser alumne de l'escola monacal de Winchester, sota la tutela de sant Aethelwold o Ethelwold de Winchester (909-984), que va ser allí bisbe des de 963 fins a 984. Ethelwold havia seguit la tradició de sant Dunstán (908-988) al seu govern de l'abadia de Abingdon, i a Winchester va seguir els seus esforços, involucrant-se personalment en l'ensenyament.

Aelfric va aconseguir certa reputació com a erudit a Winchester. Per això, quan en 987 es va finalitzar l'abadia de Cerne Abbas a Dorset, sant Alfege (954-1012), successor de sant Ethelwold com a arquebisbe de Canterbury, li va ordenar que marxés allí, doncs així l'hi havia demanat el benefactor de l'abadia, Ethelmaer. Ethelmaer i el seu pare, el rei Ethelweard, van recolzar l'ensenyament, i es van fer fidels amics de Aelfric.

No hi ha proves que, després d'escriure les seves Homilies, i la seva Gramàtica, es quedés a Cerne. S'ha suggerit que aquesta part de la seva vida va transcórrer principalment a Winchester, però els seus escrits per als patrons de Cerne, i el fet que va escriure en 998 els seus Canons com una carta pastoral per Wulfsige, bisbe de Sherborne, la diòcesi en la qual estava situada l'abadia, permet presumir que va continuar vivint allí.

En 1005 va ser nomenat abat de Eynsham, prop d'Oxford, una altra fundació d'Ethelmaer.

Obra[modifica]

Amb els seus escrits perseguia fer comprensibles les obres cristianes a aquells que no entenien el llatí. Per això s'expressava en un llenguatge senzill. Va vetllar per la superació de la incultura dels propis sacerdots, que no sabien escriure ni llegir en llatí.

Les Homilies angleses es van escriure a Cerne, en part, pel que sembla, per desig, de Ethelweard, sermons escrits amb fragments dels Pares cristians i dedicades a Sigeric el Seriós (cap a 950-994), arquebisbe de Canterbury. El prefaci en llatí enumera alguna de les autoritats de Aelfric, la principal de les quals és Gregori Magne, però aquesta curta llista de cap manera esgota les seves fonts. En el prefaci del primer volum lamenta que excepte les traduccions d'Alfred el Gran, els anglesos no tenen manera d'aprendre la veritable doctrina exposada pels Pares de l'Església.

La primera sèrie de quaranta homilies es dedica a una exposició simple i directa dels principals esdeveniments de l'any cristià; la segona es dedica més intensament a doctrina de l'església i història, Aelfric nega el naixement immaculat de la Mare de Déu, i el seu ensenyament sobre l'Eucaristia en els Cànons i en el Sermo de sacrificio in die pascae van ser referències invocades, més tard, pels escriptors de la Reforma protestant, com una prova que, a l'església anglesa primerenca, no s'adoptava la doctrina romana de la transubstanciación.

Se li deu la Latin Grammar and Glossary, això és, una Gramàtica llatina en llengua anglesa antiga, amb un diccionari llatí-anglès. Aquesta obra es va escriure per als seus alumnes, després dels dos llibres d'Homilies. Una tercera sèrie d'homilies, les Vides de Sants, (hagiografia) pot datar-se de 906 a 997; les va redactar en un estil més cuidat, de manera tan regular que pot ser versificada.

Per desig de Ethelweard també va començar a parafrasejar parts de l'Antic Testament, arribant a traduir els set primers llibres de la Bíblia. No obstant això, és una labor que va realitzar de mala gana, doncs considerava que narrava històries inadequades per a les ments senzilles.

Després de la seva elevació com a abat d'Eynsham (1005) va escriure un resum per als seus monjos de l'obra de Ethelwold De consuetudine monachorum, adaptada a les seves idees rudimentàries de la vida monàstica; una carta a Wulfgeat de Ylmandun; una introducció a l'estudi de l'Antic i Nou Testament, al voltant de 1008; una vida en llatí del seu mestre Ethelwold; una carta pastoral per a sant Wulfstan, arquebisbe de York i bisbe de Worcester, en llatí i anglès, i una versió anglesa de l'obra de Beda De Temporibus.

El Colloquium, un diàleg llatí dissenyat per servir als seus alumnes com un manual de conversa llatí, pot datar de la seva vida en Cerne. És segur que va fer l'esquema original d'aquesta obra, després ampliada pel seu alumne Elfric Bata, i representa el que van ser els seus dies escolars. L'última referència a “Ælfric Abbot” (“Abad Aelfrico”), probablement el gramàtic, és en un testament que data de 1010.

Valoració[modifica]

Aelfric va ser el més prolífic escriptor en anglès antic. No obstant això, no expressava de cap manera l'opinió popular del seu temps. Les seves idees avançades respecte a les dones, encara que no siguin de cap manera modernes, i la seva ferma postura entorn de la 'clǽnnes,' o puresa, eren més extrems que altres contemporanis. Això és, sens dubte, relacionat amb el seu servei sota el reformador monàstic Sant Ethelwold al monestir de Winchester.

Segons Ifor Evans, és el «escriptor més gran en prosa anglesa amb anterioritat a la conquesta», ja que «té l'honor d'haver estat el primer escriptor en prosa anglesa conscient de l'estil i del mitjà fi i versàtil que és aquesta llengua, decidit a més al fet que l'expressió vernacla pogués florir amb la dignitat que, correctament, ell associava amb el llatí, encara en aquell temps llengua de tota la cristiandat».