Aella de Northúmbria

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaAella
Ragnar Lodbroks död by Hugo Hamilton.jpg
La mort de Ragnar Lodbrok, dibuix d'Hugo Hamilton: Aella és el personatge que mira per la finestra.
 rei de Northúmbria
c. 862 – 867
Dades biogràfiques
Naixement ?
Mort 21 de març del 867
York
Activitat professional
Ocupació governant
Modifica dades a Wikidata

Aella, (també escrit Ælla o Ælle) (mort el 21 de març del 867) fou el darrer rei anglosaxó de Northúmbria, que va governar a mitjans del segle IX. Les fonts històriques sobre aquest període de Northúmbria són molt limitades i les dates sobre els ancestres d'Aella, així com el període del seu regnat, són qüestionables.

Això no obstant, Aella és esmentat a Crònica anglosaxona i en diverses fonts escandinaves, com les sagues. Segons les darreres, Aella fou qui va capturar el llegendari capitost víking Ragnar Lodbrok i li va donar mort llençant-lo a un fossat ple de serps. Com a venjança, els fills de Ragnar, al davant del gran exèrcit pagà, van envair Northúmbria en el 866. Les fonts nòrdiques esmenten que els fills de Ragnar van capturar i torturar Aella amb un ritual anomenat àguila de sang,[a] mentre que la bibliografia anglosaxona diu que el rei va morir en batalla, a York, el 21 de març del 867.

Fonts anglosaxones[modifica]

Aella esdevenia rei després de deposar Osberht. Això és tradicionalment datat entre el 862 o el 863, però les proves en què basar la cronologia reial de Northúmbria prèvies al 867 no són concloents,[1] i per tant podria haver succeït el 866.[2] Gairebé res és sabut del seu regnat; el cronista Simeó de Durham diu que Aella va prendre per la força terres de Billingham, Ileclif, Wigeclif i Crece que pertanyien a l'església.[3] Aella és descrit com a tirà,[4] possiblement germà d'Osberht.[5]

El gran exèrcit pagà, majoritàriament danès, va arribar a Northúmbria el 866 i ja va capturar York el 21 de novembre.[6][7]

Els esdeveniments subsegüents són descrits per historiadors com Simeó de Durham, Asser i Æthelweard encara que amb detalls diferents. Segons l'obra de Simeó, Historia Regum Anglorum, davant la invasió danesa, Osberth i Aella van aparcar les seves diferències per crear una aliança junt amb altres nobles i crear un exèrcit. Quan arribaren a la ciutat de York el 21 de març del 867,[3] els víkings van voler fugir, però quan els cristians els van perseguir, els danesos, més nombrosos, els van envoltar. Ambdós Osberht i Ælla van morir en batalla i els supervivents van haver de pactar la pau.

Després d'això, el víkings van col·locar un rei titella de nom Ecgberht.[8] Aella va deixar una filla de nom Æthelthryth, que seria mare d'Eadwulf de Bamburgh, "Rei dels saxons del nord", que va morir el 913.[9]

La Crònica anglosaxona no anomena els dirigents víkings, però sí que esmenta que "Hingwar i Hubba" (probablement Ivar i Ubba) més tard van matar al rei Edmund el Màrtir.[10] Ubba fou també identificat com a un dels líders de l'exèrcit a Northúmbria per Abó de Fleury i en la crònica Historia de Sancto Cuthberto. Simeó de Durham llista els dirigents de l'exèrcit víking: Halfdene (Halfdann), Inguar (Ivar), Hubba (Ubbe), Beicsecg, Guthrun, Oscytell Ketill, Amund, Sidroc i un altre duc del mateix nom, Osbern, Frana i Harold.[3][11]

Fonts nòrdiques[modifica]

Els víkings s'apoderaren de York i van formar un nou regne amb part de Northúmbria, Jòrvik.

Segons la saga Ragnarssona þáttr, l'exèrcit que va prendre York el 866 va ser dirigit per Hvitserk, Björn Ironside, Sigurd Serp-dins-l'Ull, Ivar el Desossat i Ubbe, fills de Ragnar Lodbrok, qui van venjar la mort del seu pare en sotmetre Aella al ritual de l'àguila de sang

Ivar el Desossat té un paper destacat tant en les fonts nòrdiques com en les anglosaxones. La seva figura és de vegades associada amb el dirigent Ímar, un reu de Dublín que apareix en els annals irlandesos. No obstant, això es poc probable, ja que el pare d'Ímar fou Gofraid de Lochlann i els seus germans foren Amlaíb Conung i Auisle

Cultura popular[modifica]

El caràcter d'Aella va ser interpretat per Franc Thring en la pel·lícula The Vikings (1958).[12]

Un personatge basat en Aella surt en la sèrie Vikings (2013) del canal de TV The History Channel, que és interpretat per Ivan Kaye.[13][14]

En The Last Kingdom, una novel·la històrica de Bernard Cornwell, Aella apareix molt breument com a personatge menor a principis del llibre.

Notes[modifica]

  1. El ritual consistia en torturar la víctima obrint-li el pit amb un ganivet i separant les costelles a banda i banda, de manera que semblessin les ales esteses d'un àguila.

Referències[modifica]

  1. Pagan, 1969, p. 1-15.
  2. Kirby, 1991, p. 196.
  3. 3,0 3,1 3,2 Stevenson, 1855, p. 654.
  4. Stevenson, 1855, p. 470.
  5. Kirby, 1991, p. 197.
  6. Higham, 1993, p. 178–179.
  7. Crònica anglosaxona]] s.a. 867.
  8. Higham, 1993, p. 179.
  9. McGuigan, 2015, p. 24–25.
  10. Crònica anglosaxona, s.a. 870.
  11. Whitelock, 1969, p. 227.
  12. «The Vikings». IMDb.
  13. «Vikings». IMDb.
  14. «VIKINGS Tops The Ratings With 8.3 Million Viewers». Irish Film Board, 05-03-2013. [Consulta: 14 març 2013].

Bibliografia[modifica]