Aerinita
![]() | |
---|---|
![]() Aerinita d'Estopanyà | |
Fórmula química | Ca4(Al,Fe,Mg)10Si12O35(OH)12CO3·12H2O |
Classificació | |
Categoria | silicats > inosilicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 09.DB.45 |
Propietats | |
Hàbit cristal·lí | fibrós |
Estructura cristal·lina | a = 14.690(15) Å, b = 16.872(15) Å, c = 5.170(15) Å, Z = 2 |
Color | blau a blau verdós |
Duresa | 3 |
Lluïssor | vítria |
Color de la ratlla | blanc blavosa |
Diafanitat | translúcida |
Gravetat específica | 2.48 |
Propietats òptiques | biaxial (-) |
Índex de refracció | nα1.510(5), nβ = 1.560(5), nγ = 1.580 |
Pleocroisme | intens; X = blau brillant; Y = Z = beix pàl·lid |
Angle 2V | 63° (calc.) |
Dispersió òptica | δ = 0.07 |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) |
Codi IMA | IMA2009 s.p., IMA1988 s.p. i IMA2004 s.p. |
Referències | [1][2][3] |
![]() |
L'aerinita és un mineral, un rar complex silicat-carbonat, relacionat amb el grup dels piroxens. El nom ve del grec "aerinos" ('blau-cel', en referència al seu color). La localitat on es va descobrir i es va descriure eln 1876 per primera vegada aquest mineral és Estopanyà, a Osca (Espanya).[4]
Contingut
Formació i jaciments[modifica]
Ambient de formació[modifica]
És un mineral que es troba en fàcies de zeolites hidrotermals, format a relativament baixa temperatura a l'interior de fractures i vetes de roques ígnies màfiques. Es forma per l'alteració dels basalts i les andesites.
Minerals associats[modifica]
Típicament sol anar associat als minerals prehnita, ellagita i mesolita.
Localitats[modifica]
Se'n troben jaciments a Aquitània (França), Cadis, Màlaga o Osca, així com a Nova Jersey (Estats Units). Als territoris de parla catalana se n'ha trobat aerinita a Tartareu (Les Avellanes i Santa Linya, Lleida), a la pedrera Los Serranos (Albatera, Alacant), a Los Vives (Orihuela, Alacant), a la pedrera Los Arenales (Torás, Castelló) i a Altura (Castelló).
Referències[modifica]
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aerinita ![]() |