Aerinita

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de mineralAerinita
RM415-aerinita-estopanya.jpg
Aerinita d'Estopanyà
Fórmula química Ca4(Al,Fe,Mg)10Si12O35(OH)12CO3·12H2O
Classificació
Categoria silicats > inosilicats
Nickel-Strunz 10a ed. 09.DB.45
Propietats
Hàbit cristal·lí fibrós
Estructura cristal·lina a = 14.690(15) Å, b = 16.872(15) Å, c = 5.170(15) Å, Z = 2
Color blau a blau verdós
Duresa 3
Lluïssor vítria
Color de la ratlla blanc blavosa
Diafanitat translúcida
Gravetat específica 2.48
Propietats òptiques biaxial (-)
Índex de refracció nα1.510(5), nβ = 1.560(5), nγ = 1.580
Pleocroisme intens; X = blau brillant; Y = Z = beix pàl·lid
Angle 2V 63° (calc.)
Dispersió òptica δ = 0.07
Més informació
Estatus IMA mineral redefinit (Rd)
Codi IMA IMA2009 s.p., IMA1988 s.p. i IMA2004 s.p.
Referències [1][2][3]
Modifica dades a Wikidata

L'aerinita és un mineral, un rar complex silicat-carbonat, relacionat amb el grup dels piroxens. El nom ve del grec "aerinos" ('blau-cel', en referència al seu color). La localitat on es va descobrir i es va descriure eln 1876 per primera vegada aquest mineral és Estopanyà, a Osca (Espanya).[4]

Formació i jaciments[modifica]

Ambient de formació[modifica]

És un mineral que es troba en fàcies de zeolites hidrotermals, format a relativament baixa temperatura a l'interior de fractures i vetes de roques ígnies màfiques. Es forma per l'alteració dels basalts i les andesites.

Minerals associats[modifica]

Típicament sol anar associat als minerals prehnita, ellagita i mesolita.

Localitats[modifica]

Se'n troben jaciments a Aquitània (França), Cadis, Màlaga o Osca, així com a Nova Jersey (Estats Units). Als territoris de parla catalana se n'ha trobat aerinita a Tartareu (Les Avellanes i Santa Linya, Lleida), a la pedrera Los Serranos (Albatera, Alacant), a Los Vives (Orihuela, Alacant), a la pedrera Los Arenales (Torás, Castelló) i a Altura (Castelló).

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aerinita Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Aerinite. Handbook of Mineralogy
  2. Aerinite. Webmineral
  3. Aerinite. Mindat.org
  4. Neues Jahrb. Min. (1876), 352-358.