AeroGauge

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de videojocAeroGauge
Coberta-N64-Aerogauge.jpg
Publicació Japó 19 de desembre del 1997
Estats Units 30 de març del 1998
EuropaPaïsos Catalans 21 de maig del 1998
Gènere Curses
Característiques tècniques
Modes Un jugador, multijugador
Plataforma Nintendo 64
Dispositiu d'entrada controlador de videojoc
Equip
Desenvolupador Locomotive Games
Publicador Japó ASK
Estats Units ASCII Entertainment
Qualificacions
ESRB: Everyone (per a tots els públics)
ESRB Everyone
Més informació
MobyGames aerogauge
Modifica les dades a Wikidata

L'AeroGauge és un videojoc per Nintendo 64 que tracta sobre futurístiques curses aeroespacials d'hovercrafts en diverses pistes contra diversos contrincants. Hi ha disponible un mode d'un sol jugador, GrandPrix, multijugador (no pas en línia) i contra rellotge, en el qual es pot jugar amb tres dificultats: Novell, Mitjà i Expert.

Aquest videojoc ha volgut intentar superar videojocs com l'Extreme G i/o el Wipeout. Però amb la publicació del F-Zero 64 per part de Nintendo, la companyia japonesa, ASCII, va llançar l'Aero Gauge a Europa. La diferència principal és que els vehicles del videojoc volen en comptes de romandre uns pocs metres sobre la pista, pel que és possible maniobrar en l'aire (a diferència dels videojocs esmentats anteriorment).[1]

Pistes[modifica]

Canyon Rush[modifica]

La Canyon Rush és la primera pista del mode GrandPrix, té 4741m de longitud, amb dos túnels que fan augmentar la velocitat.

Bikini Island[modifica]

La Bikini Island és la segona pista al mode GrandPrix, té 3895m de longitud, amb cinc túnels, un d'ells passa pel fons marí i així veure una balena justament a la meitat del túnel. També hi ha llocs per augmentar la velocitat.

Chinatown[modifica]

La Chinatown és la tercera pista al mode GrandPrix, en el qual, com a mínim, s'ha de ser tercer per passar al següent circuit. Aquesta pista, potser, és la més carismàtica, ja que s'ha de passar a tota velocitat per carrers i avingudes xinesos. Té 4684m, però no hi ha cap túnel per augmentar velocitat, però hi ha trams d'autopistes subterrànies, en el qual, els desenvolupadors no van anomenar-li túnels.

Neo Arena[modifica]

La Neo Arena és un altre circuit futurístic al mode GrandPrix en el qual, s'acaba aquest campionat de curses del mode GrandPrix. Té 5743m i consta de dos túnels, algun d'ells serveix com a drecera.

Aero Gauge:
A: Velocímetre
B: Temps de les voltes
C: Mapa de posició
D: Comptador de danys
E: Controlador de temperatura del vehicle
F: El vehicle

Cançons del joc o Soundtrack[modifica]

A l'AeroGauge hi ha 21 cançons i 5 jingles, dels quals cap hi ha ningú cantant, simplement serveixen per les curses. La llista és la següent:

  • Cançons:
    • FLAME YOUR PLAINS
    • LIBERATED MIND
    • AFTER THE AERO
    • MAGIC MAKER
    • PRIDE AT SPEED
    • PRIDE AT SPEED (remix)
    • Reaching Horizons
    • Reaching Horizons (remix)
    • LEASHED AEROFORCE
    • LEASHED AEROFORCE (remix)
    • City 2065
    • City 2065 (remix)
    • Last Treason
    • Last Treason (remix)
    • RUSHING WIND
    • RUSHING WIND (remix)
    • LUST TO WIN
    • engrave
    • Join Hands
    • SONIC PRICES
    • LEAN TO INSTINCTS
  • Jingles:
    • GRANDPRIX
    • RACE START
    • GOAL IN
    • RETIRE
    • GAME OVER

Referències[modifica]

  1. Joe Fielder. «AeroGauge for Nintendo 64 GameSpot Review .». GameSpot, 10-06-1998. [Consulta: 2 juliol 2008].

Enllaços externs[modifica]