Aeronautica Militare Italiana

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Infotaula d'organitzacióAeronautica Militare Italiana
(it) Aeronautica Militare
Coat of arms of the Italian Air Force.svg LV Italian Air Force roundel.svg

Lema Virtute Siderum Tenus
Dades bàsiques
Tipus entitat forces aèries
Història
Fundació 28 març 1923
Activitat
Membre de European Air Group Tradueix
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Empleats 43.000
Filials Centro Sportivo Aeronautica Militare Tradueix
Afiliacions Forces Armades Italianes
Roma
Roma dall'aereo.JPG
Nom en la llengua original (it) Roma
Dades (Edifici)
Tipus comuna d'Itàlia i ciutat
Data de creació o fundació 13 abril 753 aC
Característiques
Superfície 1.287,36 km²
Altitud 21 m
Map of comune of Rome (metropolitan city of Capital Rome, region Lazio, Italy).svg
41° 53′ 35″ N, 12° 28′ 58″ E / 41.893055555556°N,12.482777777778°E / 41.893055555556; 12.482777777778
Lloc web oficial Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

L'Aeronautica Militare Italiana[1] (de vegades abreujada com AMI), és l'actual força aèria d'Itàlia, un dels quatre components de les Forces Armades d'Itàlia. Encara que existent anteriorment amb alguns noms com Servizio Aeronautico (1913 - 1915)[2] o Arma Azzurra ("Cos blau"), va ser fundada com a arma independent el 28 de març de 1923 per decret real del rei Víctor Manuel III amb el nom de Regia Aeronautica ("Aeronàutica Real"). El nom actual, Aeronautica Militare, va ser donat després de la Segona Guerra Mundial, el 1946, quan Itàlia es va establir com a república.[3]

Història[modifica]

L'ús bèl·lic de les aeronaus per part d'Itàlia va començar molt primerenc: durant la guerra d'Etiòpia (1887?1888) van ser utilitzats globus aerostàtics com a mètode d'observació. Ja en la guerra de Líbia (1911?1912) es van utilitzar dirigibles i avions com a recursos ofensius.

Durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918) l'aviació militar italiana, igual que totes les dels països bel·ligerants, va experimentar un gran creixement i modernització malgrat que encara es trobava sota comandament directe de l'exèrcit italià. Van executar múltiples missions de bombardeig en la costa del Mar Adriàtic.

La importància que van adquirir les forces aèries de tot el món com a arma poderosa i temible va fer que, el rei Víctor Manuel III, un any després de l'ascens del feixisme, considerés oportú separar el comandament de l'exèrcit del de l'aviació en 1923, creant-se a més la figura del ministre de l'aviació.

Regia Aeronautica (1923 - 1943)[modifica]

Article principal: Regia Aeronautica

La Regia Aeronautica (denominada així entre 1923 i 1943) va participar activament en la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), recolzant al bàndol revoltat del General Franco.

Però segurament el moment àlgid de la Regia Aeronautica es va viure durant la Segona Guerra Mundial. Van ser milers d'avions els empleats per Mussolini com a integrant del Eix (Alemanya-Japó-Itàlia) en diverses campanyes: Nord d'Àfrica, front rus, campanya d'Etiòpia i assalt aliat a Itàlia. Al final del conflicte mundial la Regia Aeronautica va perdre gran part del seu arsenal.

Aeronautica Nazionale Repubblicana (1943 - 1945)[modifica]

Amb l'arribada de la República Social d'Itàlia en 1943, la Regia Aeronautica va ser rebatejada (el 10 d'octubre) com l'efímera Aeronautica Nazionale Repubblicana (en espanyol literalment: Aeronàutica Nacional Republicana) doncs solament viuria 2 anys més. Amb Ernesto Botto en el Ministeri de l'Aire, aquesta força aèria va lluitar i va estar organitzada estretament amb la Luftwaffe, especialment en el nord d'Itàlia.

Les últimes accions d'aquesta força aèria es van donar a l'abril de 1945, pràcticament fins a la mateixa data de la insurrecció partisana en el nord d'Itàlia, i el final de la República de Va salar. Després del cessament de les hostilitats al juny, va començar un període de reestructuració de la força aèria que va culminar amb el referèndum del 2 de juny de 1946 fruit del qual va obtenir el seu actual nom de Aeronautica Militare.

Postguerra, Guerra Freda i finals del segle XX[modifica]

Durant la segona meitat del segle XX, amb el món dividit en dos per la Guerra Freda, l'Aeronautica Militare va ser modernitzada perquè servís d'oposició als països de l'Est europeu i perquè pogués complir les comeses assignades per l'OTAN. Així, van ser nombrosos els avions nord-americans rebuts en les dècades 1940-50 sota el marc d'acords bilaterals de cooperació i desenvolupament: P-51 Mustang, P-47 Thunderbolt, F-84G, F-86I.

En dècades posteriors la indústria aeronàutica italiana va ser l'encarregada de modernitzar a l'Aeronautica Militare amb nombrosos projectes, molts d'ells conjunts amb països europeus: Fiat G91, Aermacchi MB326, Aeritalia G222; i més recentment els avions Panavia Tornat, AMX International AMX i Eurofighter Typhoon.

En l'actualitat[modifica]

Es pot considerar a l'Aeronautica Militare com una de les més potents del mediterrani des del punt de vista quantitatiu i qualitatiu. Les seves aeronaus més modernes inclouen caces Eurofighters EF-2000, caces bombarders Tornado IDS/ECR i entrenador avançat M-346. El nombre d'efectius en servei ronda els 50.000.


EF-2000, projecte conjunt de diversos països europeus.
Aermacchi M-346 d'entrenament avançat.
Aeronau Nombre en servei[4] Estatus Comès
Aermacchi MB-339A 70 Actiu Entrenament, atac lleuger
Aermacchi MB-339PA 15 Actiu Acrobàtic, entrenament
Aermacchi MB-339CD-1 15 Actiu Entrenament, atac lleuger
Aermacchi MB-339CD-2 15 Actiu Entrenament, atac lleuger
Siai Marchetti SF-260AM 45 En substitució Entrenament
Aermacchi SF-260EM 30 Rebent-se Entrenament
Siai Marchetti S.208M 45 En substitució Transporti
Eurofighter Typhoon T2 21 Rebent-se Caça
Eurofighter Typhoon T1 75 En servei Caça, entrenament
Lockheed Martin F-35 Lightning II 0 75 esperats: 60(F-35A) + 15(F-35B) Caça polivalent furtiu
AMX International AMX 65 Actiu Atac a terra (CAS)
Panavia Tornado IDS / IT - ECR 94 Actiu Caça bombarder
Alenia C-27J Spartan 12 Actiu Transport
Lockheed Martin C-130J Super Hercules 12 Actiu Transport
Lockheed Martin C-130J-30 Super Hercules 10 Actiu Transport
Boeing KC-767A 4 Actiu Transport, reabastecimiento en vol
General Atomics RQ-1A Predator 5 Actiu Vigilància
Sikorsky HH-3F 35 Actiu Rescat aeri
Sikorsky SH-3D/TS 2 Actiu Transport VIP
Piaggio Aero P.180 Avanti 18 Actiu Transport VIP, entrenament
Piaggio Aero P-166 DL3 6 Actiu Transport
Breguet Br.1150 Atlantique 18 Actiu Lluita antisubmarina (ASW)
Dassault Falcon 50 4 Actiu Transport VIP
Dassault Falcon 900EX 5 Actiu Transport VIP
Airbus A.319 CJ 3 Actiu Transport VIP
Agusta Bell AB212AM 35 Actiu Rescat aeri
Hughes NH500I 50 Actiu Entrenament, rescat aeri.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Aeronautica Militare. «Operazioni Internazionali» (en anglès). aeronautica.difesa.it. [Consulta: 25 maig 2011].
  2. Catalanotto & Pratt 1993
  3. Ministerio della Difesa, Ministeri de Defensa (Itàlia). «AERONAUTICA MILITARE E 150° DELL’UNITA’ D’ITALIA» (en italià). «E’ il 28 marzo 1923. Nel decreto di costituzione della nuova Arma, firmato da Vittorio Emanuele III, Re d’Italia, si legge: "E’ costituita la Regia Aeronautica che comprende tutte le forze aeree del Regno e delle Colonie. Essa avrà una propria uniforme e propri distintivi di specialità".»
  4. Italian military aviation OrBat

Bibliografia[modifica]

  • Catalanotto, Baldassare; Pratt, Hugo. Lizard editore. In un cielo lontano: 70 anni di aeronautica militare, 1993. ISBN 8886456018. 


Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aeronautica Militare Italiana Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Sito istituzionale dell'Aeronautica Militare.
  • Rivista Aeronautica, periodico dello Stato maggiore dell'Aeronautica Militare.
  • ic5540-3.pdf, ic5540-5.pdf Norme relative all'uso degli indumenti da volo e da lavoro e norme relative all'applicazione dei vari distintivi e accessori.
  • [1] dell'Aeronautica Militare.
  • [2] dell'Aeronautica Militare.