Aeroport de Lleida-Alguaire

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aeroport de Lleida-Alguaire

Logo Aeroport de Lleida-Alguaire.svg

Aeroport de Lleida-Alguaire.jpg
Terminal i torre de l'aeroport

IATA: ILD – OACI: LEDA –

Avion silhouette.svg Accediu al Portal:Aviació

Resum
Tipus d'aeroport Públic
Titular Generalitat de Catalunya
Gestor Aeroports de Catalunya
Serveix Lleida
Localització Alguaire
Altura (msnm) 351 m / 1.152 ft
Coordenades 41° 43′ 41.93″ N, 0° 32′ 37.21″ E / 41.7283139°N,0.5436694°E / 41.7283139; 0.5436694
Web www.aeroportlleida.cat
Estadístiques (2013)
Passatgers 29.443

L'Aeroport de Lleida-Alguaire (codi IATA: ILDcodi OACI: LEDA) és un aeroport que dóna servei a la ciutat de Lleida i les comarques properes. La nova infraestructura s'ubica dins del terme municipal d'Alguaire i té caràcter regional, és a dir, abasta qualsevol distància europea de manera similar a la de l'Aeroport de Reus o el de Girona. El pla director de l'aeroport preveu un trànsit de 395 mil passatgers i 3.500 tones de mercaderies anuals.

Les obres s'iniciaren l'estiu de 2007 i s'inaugurà oficialment el 17 de gener de 2010. El 5 de febrer de 2010 va sortir el primer vol comercial, de la companyia Vueling, amb destinació a París-Orly.

El projecte va comptar amb una inversió de 90 milions d'euros i la seua construcció va ser a càrrec de la Generalitat de Catalunya, essent el primer aeroport que construí i el primer aeroport públic de Catalunya gestionat per un ens mixt públic-privat.

La ubicació d'un aeroport, a l'altiplà d'Alguaire, molt proper a Lleida, va partir de les prioritats del govern en matèria d'equilibri territorial i diversificació econòmica. L'objectiu fou crear a la zona de ponent un aeroport regional per donar servei tant de passatgers com logístic a la demarcació.

Construcció[modifica | modifica el codi]

Inicialment la Generalitat volia reformar i ampliar l'actual Aeròdrom d'Alfés perquè pogués rebre vols de passatgers i de mercaderies. Això provocà les crítiques de diversos grups ecologistes, liderats per IPCENA, ja que l'actual aeròdrom s'ubica en una timoneda d'interès natural. L'oposició civil aconseguí que la Generalitat refusés ampliar l'actual aeròdrom i obligà el govern a escollir un altre municipi per construir-hi l'aeroport.

Tot i l'elecció final d'Alguaire, van ser molts els municipis que volgueren acollir la instal·lació. Les altres candidates que gaudien de més possibilitats van ser Almacelles, Alfés (en uns terrenys allunyats de la timoneda) i Alcarràs, totes tres dins del Segrià i properes a la capital.

En aquest sentit, tant la pista de 2.500 metres com l'àrea d'estacionament d'aeronaus tenen capacitat per acollir avions tipus Airbus (A320 o A321) amb capacitat per a més de 150 passatgers o de tipus regional amb capacitat de 70 o 80 places.[1] Així, segons les previsions, a banda dels residents de les comarques de Lleida i de les comarques pròximes de l'Aragó, també es preveien usuaris del turisme de l'esquí i l'esport d'aventura i els viatges de negocis (fires, congressos, etc.). En aquest sentit, es preveié que l'aeroport pogués assolir en un futur els 400.000 passatgers anuals.

Pel que fa a les mercaderies, l'aeroport acull un transport de mercaderies de tipus mitjà amb serveis de paqueteria, missatgeria, productes peribles i terciaris. D'aquesta manera, es preveié assolir 6.000 tones anuals de mercaderies.

Es pensà en la integració de l'aeroport amb la xarxa viària mitjançant la connexió tant amb l'actual carretera Lleida - Val d'Aran (N-230), com amb la traça de la futura autovia A-14, que ha de substituir-la funcionalment com a via ràpida de gran capacitat entre Lleida i l'Alt Pirineu i Aran. També es preveié un nou accés ferroviari a l'aeroport d'Alguaire, amb una connexió a l'actual línia que uneix Lleida i Almacelles i l'enllaç amb el TGV i l'eix Transversal Ferroviari.

El 13 de juliol de 2007 es van adjudicar les obres de la primera fase de l'aeroport de Lleida-Alguaire. Aquesta adjudicació significà el pas definitiu per tal que s'iniciessin les obres del primer aeroport construït per la Generalitat de Catalunya, amb un termini d'execució de 14 mesos.

El Consell d'Administració de GISA, va adjudicar aquestes obres per 29,4 milions d'euros a la Unió Temporal d'Empreses formada per Dragados, Obrum i Urbanismo y Construcciones.

L'empresa concessionària de l'aeroport fou també l'encarregada de construir les infraestructures necessàries per completar l'aeroport i fer-lo funcionar a ple rendiment. D'aquesta manera, es va calcular que la construcció de l'aeroport comporti una inversió pública d'uns 56,4 MEUR i de fins a 60 MEUR d'inversió privada.

1a fase: la pista i l'àrea d'estacionament[modifica | modifica el codi]

Un cop adjudicada aquesta fase, les obres es van iniciar a l'agost de 2007, amb la construcció de la pista d'enlairament i totes les seves vies d'enllaç, així com l'àrea d'estacionament d'avions i l'aparcament per a les persones usuàries:

El camp de vol amb la pista d'enlairament de 2.500 metres de longitud per 45 metres d'ample. Aquesta longitud possibilita que avions com l'Airbus 320 i 321, amb capacitat per a més de 150 passatgers, operin en l'aeroport. La pista també permet que utilitzin l'aeroport avions de transport de mercaderies. Així mateix, es construïren els carrers d'enllaç entre la pista i l'àrea d'estacionament, els carrers de la zona de servei i la connexió amb la carretera d'accés a l'aeròdrom.

L'àrea d'estacionament d'avions, té una dimensió de 30.600 m2 capaç de contenir les combinacions d'aeronaus següents:

  • 6 llocs tipus regional (ATR-72 amb capacitat de 70 o 80 places)
  • 4 llocs tipus regional (ATR-72) i 2 llocs tipus Airbus (A320 o A321 amb capacitat per a més de 150 places)
  • 5 llocs tipus regional (ATR-72) i 1 lloc tipus (A320 o A 321)

En la mateixa àrea hi ha la plataforma d'aviació general capaç d'admetre 5 llocs d'aeronaus tipus avioneta. Les obres inclouen també el carrer de rodament a la plataforma per a l'accés a les posicions d'estacionament.

També s'urbanitzà la zona d'aparcament per a les persones usuàries amb capacitat per a 240 vehicles, els carrers interns que permeten el moviment dins de l'aeroport, el tancat perimetral de vuit quilòmetres de longitud i dos metres d'alçada que protegeix l'aeroport i el camí perimetral interior que fa la volta a tot l'aeroport.

2a fase: terminal i instal·lacions[modifica | modifica el codi]

La segona fase de les obres de l'aeroport de Lleida-Alguaire, adjudicades per un import de 23,1 MEUR, inclogué les instal·lacions i equipaments de l'anomenat costat aire de la infraestructura que permeten tenir en funcionament l'aeroport, ja que inclouen els edificis amb els seus equipaments aeronàutics:

  • Terminal: es va construir una terminal provisional que permetrà posar en funcionament l'aeroport, abans que el gestor privat hagi construït la terminal definitiva. Aquesta terminal provisional és un edifici de 804 m2 per donar servei a passatgers i gestionar el seu equipatge. L'edifici de desenvolupament horitzontal incorpora el mòdul de serveis tècnics, el mòdul de serveis de personal i el mòdul de vestíbul i restaurant.
  • Edificis i instal·lacions: aquesta fase inclou també la construcció de les instal·lacions i edificis necessaris per a posar en marxa l'aeroport:
  • Centre d'emissors: té una superfície útil de 170 m², on s'instal·laren els equips emissors adients per garantir el funcionament operatiu de l'aeròdrom.
  • Edifici contra incendis: d'una superfície de 453,13 m2 útils, on s'establiren les dependències i instal·lacions requerides per al servei de salvament i extinció d'incendis.
  • Central elèctrica: la funció de la qual és facilitar la transformació de l'energia a baixa tensió que faciliti la dotació de dispositius de continuïtat energètica necessaris per al funcionament de l'aeroport i el control de l'abalisament del camp de vol.
  • Sistema de llums d'aproximació, abalisament i senyalització, una estació de subministrament de combustible d'aviació, un edifici de tallers i la urbanització general (xarxes de subministrament i vials).

D'aquesta manera, aquesta fase es pogué construir paral·lelament a la primera fase i tingué una duració de 12 mesos. Aquesta segona fase fou també a càrrec del Govern català.

3a fase: torre de control i terminal definitiva[modifica | modifica el codi]

L'empresa o grup d'empreses que obtingueren aquesta concessió van ser les encarregades de construir i finançar la terminal definitiva i la torre de control per poder iniciar l'explotació de l'aeroport a ple rendiment. Aquestes obres comportaren una inversió privada d'uns 60 milions d'euros.

El 9 d'abril de 2008 van començar les obres de la torre de control de l'aeroport, ja en construcció, de Lleida-Alguaire, per un import de 5,6 milions d'euros.[2]

El projecte preveia una torre de 41 metres d'alçada, formada per dos volums principals: la torre, que acull les funcions específiques de control aeronàutic i serveis immediats, i la base, que acull tot el programa de suport administratiu, tècnic i de magatzematge.

La base i la torre estan unides per la corba que fa la mateixa coberta de la planta baixa i que es converteix en la façana de la torre. Aquesta coberta es perllonga per tal de fondre en la mateixa estructura i, d'una manera harmònica, l'edifici social, que acull inicialment la primera terminal i els edificis tècnics.

La unitat visual de l'edifici s'aconsegueix, a més, amb la cobertura de tota la façana amb una xapa metàl·lica de tons verds, ocres i grocs que contribueixen a la seva integració amb el paisatge del pla de Lleida. La coberta té una capa vegetal que actua com a barrera tèrmica, combinada amb franges de fusta i xapa. Torre i base tenen una superfície total d'uns 3.724 m2

Accés a l'aeroport[modifica | modifica el codi]

També s'adjudicaren les obres d'accés a l'aeroport de Lleida-Alguaire El camí d'Alguaire a Almacelles correspon a la xarxa de camins rurals i té una longitud de 6,1 quilòmetres. Amb les obres d'accés, aquest camí passa a tenir una calçada de 10 metres, amb dos carrils de 3,5 metres d'amplada i vorals d'1,50 metres.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Les característiques tècniques de l'aeroport permeten l'aterratge d'avions com l'Airbus A320 i 321, amb capacitat per a 150 passatgers.

  • Pista de 2.500 metres de longitud i 45 metres d'amplada.
  • Franja de vol de 200 metres d'amplada.
  • Torre de control de 42 metres d'alçada i 300 m2 de superfície total.
  • Plataforma d'estacionament d'aeronaus amb àrees per a l'aviació regional, general i esportiva.
  • Àrea terminal (hangars, edifici terminal, local aeroclub, comunicacions, etc.) amb una superfície total de 3.200 m2.
    • Zona de sortides amb un vestíbul de 530 m2, vuit taulells de facturació i una sala d'espera de 450 m2.
    • Zona d'arribades amb un vestíbul de 280 m2, una sala de 350 m2 i dos punts de recollida d'equipatges.
  • Àrea d'estacionament d'avions de 30.600 m2 amb capacitat per a vuit avions (quatre comercials, tres tipus avioneta i un tipus aviació corporativa).
  • Instal·lacions per al servei de salvament i extinció d'incendis.
  • Subministrament de combustible.
  • Heliport.
  • Ajudes a la navegació i aproximació (IFR).
  • Aparcament per a 120 vehicles.

Ubicació i comunicacions[modifica | modifica el codi]

Vol inaugural de l'aeroport (17 de gener de 2010)

L'aeroport s'emplaça en uns terrenys de 367 hectàrees ubicats dins del terme municipal d'Alguaire, el Segrià. Aquest municipi va ser escollit tenint en compte la seua proximitat a la ciutat de Lleida (15 km), i les bones comunicacions en ubicar-se entre les futures autovies A-14 i A-22. A més llarg termini, el Govern també estudia dotar el futur aeroport d'un nou accés ferroviari, integrat dins de l'Eix Transversal ferroviari.

Inici de les Operacions[modifica | modifica el codi]

La conjuntura econòmica no va acompanyar la sort de l'aeroport, que aviat va veure com desapareixien els ajuts econòmics públics que altres aeroports seguiren rebent.[3] Aquest fet va ser la causa de l'alta variabilitat en les destinacions que ha ofert l'aeroport en la seva curta història. Així, hom pot apreciar quatre etapes:

  • Primera Etapa. De la inauguració a l'esclat de la crisi.

Situada entre el vol inaugural el 5 de febrer de 2010 i principis de 2011, durant aquesta fase els usuaris podien triar entre aquestes destinacions directes:[4] París, Palma, Frankfurt del Main, Milà, Illa d'Eivissa, Menorca, Barcelona, Madrid, Vigo, Tenerife i Las Palmas de Gran Canaria; així com aquestes altres via Barcelona:[5] Màlaga, Alacant, Bilbao, Granada (Andalusia), Menorca, Oviedo, Sevilla, Amsterdam, Brussel·les, Roma, Lisboa i Venècia.

  • Segona Etapa. L'esclat de la crisi.

En aquesta etapa, a principis i mitjans de 2011, l'aeroport veu com la falta d'ajuts suposa la pèrdua de la pràctica totalitat de les destinacions,[6][7] restant només actives les línies estacionals estivals a Eivissa i Menorca primer, i la recuperació del vol permanent a Palma després.

  • Tercera Etapa. Creació de la Taula Estratègica i aposta pel futur.

Davant d'aquesta situació preocupant, la Generalitat de Catalunya decideix la creació de la Taula Estratègica d'impuls de l'aeroport de Lleida-Alguaire, formada per representants de les institucions polítiques i econòmiques de Lleida i encarregada de redactar un pla de negocis que concreti les accions comercials i en infraestructura amb l'objectiu de fer créixer l'activitat a les instal·lacions,[8] així com l'adequació d'aquestes per poder actuar fora de l'Espai Schengen. Els primer fruits de la iniciativa esdevenen l'impuls dels vols de temporada d'hivern, amb especial ressò del trasllat d'esquiadors britànics als Pirineu.[9][6] Així, durant aquesta etapa les línies actives foren la permanent a Palma, les estacionals d'estiu a Menorca i Eivissa i les estacionals d'hivern a Londres, Manchester, Birmingham, Bristol i Belfast. Els vols previstos a Rússia fracassaren a causa del retard en l'obtenció dels permisos necessaris del Govern Espanyol.[10]

  • Quarta Etapa. Schengen.

Com a continuació dels treballs de la Taula Estratègica, segueixen els vols fora de l'espai Schengen i s'inicien en particular els vols a Israel;[11] i així mateix s'impulsa el transport de mercaderies. Això serà possible gràcies als treballs d'ampliació de les instal·lacions. Vegeu el punt Primera Ampliació per més detalls.

Destinacions[modifica | modifica el codi]

Aerolínia Destinació
Arkia Israeli Airlines Tel-Aviv
Iberia LAE operat per Air Nostrum Palma
Iberia LAE operat per Air Nostrum Maó (de juny a setembre)
Iberia LAE operat per Air Nostrum Eivissa (de juliol a setembre)
Thomas Cook Airlines Londres (de desembre a març)
Thomas Cook Airlines Manchester (de desembre a març)
Thomas Cook Airlines Birmingham (de desembre a març)
Thomas Cook Airlines Bristol (de desembre a març)
Thomas Cook Airlines Belfast (de desembre a març)

Xifres[modifica | modifica el codi]

El primer any de funcionament, el 2010, 61.769 passatgers empraren l'aeroport.[12] En el rànquing dels 49 Aeroports que operen a territori espanyol, això el situa en la posició 35, superant aeroports com els de Badajoz, Salamanca, Vitoria, Burgos, La Gomera, Logroño, Albacete, Còrdova i Osca[13]

El segon any, el 2011, uns 33.000 passatgers utilitzen les instal·lacions.[14] Això el situa en la posició 41, superant també a aeroports que donen servei a zones molt més habitades[15] tot i la total desaparició dels ajuts públics que altres aeroports no deixaren de rebre,[3] i tot i la pèrdua dels vols provinents de Rússia a causa del boicot del Govern Espanyol en provocar la pèrdua de les destinacions Russes al retardar de forma injustificable el permís per efectuar vols fora de l'espai Schengen,[10]

El 2012, l'aeroport va sumar un total de 33.041 passatgers, ocupant la 36a posició del rànking.[16] Es tanca així el primer trienni de vida de les instal·lacions, que han operat durant aquest període un total 6.312 vols.[17]

L'any 2013, un total de 29.443 passatgers,[18] empraren les instal·lacions, ocupant la 35a posició del rànking.[19]

El 2014 la xifra fou de 30.400 passatgers, això el feu repetir la 35a posició.[20][21]

Primera Ampliació[modifica | modifica el codi]

Davant les bones perspectives de futur de l'aeroport (fou l'aeroport de l'estat amb un nombre més gran de passatgers al primer any del seu funcionament de tota la història),[22] el 27 de juny de 2011 començaren les obres d'ampliació de les instal·lacions.[23] Aquestes obres, fruit dels treballs de la Taula Estratègica d'Impuls de l'Aeroport de Lleida-Alguaire, tingueren 2 objectius principals:

  • Permetre l'operatiu simultani de 2 vols, pensant principalment en càrregues importants de treball durant la temporada alta, a l'hivern. S'ampliaren les zones d'arribada i sortida, la de facturació i s'habilità una duana per poder rebre el passatge provinent de fora de l'espai Schengen. Les obres finalitzaren el novembre de 2011, i suposaren una inversió d'1,5 milions d'euros.[24]
  • Iniciar l'estudi i els informes necessaris per respondre a l'interès mostrat per les empreses agroalimentàries de Lleida per utilitzar l'aeroport com a base de les seves exportacions, i estudiar la possibilitat de disposar a Lleida-Alguaire del punt duaner que existeix al polígon industrial El Segre o bé una subseu d'aquest.

Parc Aeronàutic[modifica | modifica el codi]

Les instal·lacions acullen des de principis de 2014 un parc aeronàutic[25][26] que permet l'estacionament i les tasques de manteniment i de reciclatge d'aeronaus de tot tipus. De la mà de l'empresa Aeronpark, antiga Airhoster, ofereix més 20.000 metres quadrats de superfície i la capacitat per acollir un màxim de 50 aeronaus del tipus Airbus 320.

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aeroport de Lleida-Alguaire Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 41° 43′ 40″ N, 0° 32′ 09″ E / 41.72778°N,0.53583°E / 41.72778; 0.53583