Aeroport de Tenerife Nord
 Aeroport de Tenerife Nord | |||
|---|---|---|---|
|
| |||
| IATA: TFN – OACI: GCXO – FAA: | |||
| Resum | |||
| Tipus d'aeroport | Públic | ||
| Titular | Aena | ||
| Serveix | Zona nord de Tenerife | ||
| Localització | San Cristóbal de La Laguna | ||
| Altura (msnm) | 633 m / 2077 ft | ||
| Web | |||
| Pistes | |||
| Direcció | Longitud | Superfície | |
| m | ft | ||
| 12/30 | 3.394x45 | 11.135x148 | Asfalt |
| Estadístiques (2017) | |||
| Passatgers | 4.704.863 | ||
| Operacions | 61.098 | ||
| Càrrega (t) | 13.044 | ||
| Font: Aena[1] | |||
L'Aeroport de Tenerife Nord (codi IATA: TFN, codi OACI: GCXO), antic Aeroport de Los Rodeos, és un aeroport espanyol d'AENA situat a l'illa de Tenerife, en el terme municipal de San Cristóbal de La Laguna. La seva categoria OACI és 4-E, mentre que per a la DGAC espanyola és un aeroport de segona categoria.
L'aeroport forma part de l'aeròdrom d'utilització conjunta Tenerife Nord/Los Rodeos juntament amb la Base Aèrea de Los Rodeos de les FAMET (Fuerzas Aeromóviles del Ejército del Aire). Amb 4.704.863 passatgers l'any 2017[2] és el segon aeroport de Tenerife després de l'Aeroport de Tenerife Sud (amb 11.249.327 passatgers[2]) el cinquè de Canàries i el catorzè d'Espanya. Tot i així, Tenerife és l'illa que té l'espai aeri més saturat, amb un moviment de 15.954.190 passatgers l'any 2017[2] a través dels seus dos aeroports, l'Aeroport de Tenerife Sud i l'Aeroport de Tenerife Nord.
El destí més trànsitat és Madrid-Barajas, que arriba a xifres superiors al milió i mig de passatgers anuals, seguit de Barcelona, Sevilla, Bilbao, Màlaga i València.
Història
[modifica]L'aeroport va ser creat després de la petició de Lufthansa d'enllaçar l'illa amb Berlín via Sevilla. Per a això el Cabildo va condicionar uns terrenys en un altiplà a la part alta del municipi de San Cristóbal de la Laguna (a una altitud de més de 600 metres sobre el nivell del mar), en uns terrenys comprats pel Cabildo de Tenerife. El seu primer vol data de 1929, un avió Arada VI procedent de Sevilla, com aeròdrom amb pista de terra. Durant quinze anys rep diversos vols. La Reial Ordre de 14 de maig de 1930 aprova la seva designació com aeroport nacional, es construeix la terminal (finalitzada el 1943) fins que el 3 de maig de 1946, una ordre ministerial obre oficialment al trànsit l'aeroport i un decret del 12 de juliol el qualifica com a aeroport duaner obert a tota mena de tràfic nacional i internacional. L'aeroport es va convertir en la principal via d'entrada de turistes cap a Tenerife, i en un lloc de vital importància per a les comunicacions de l'illa.
La pista va ser posteriorment ampliada cap al sud sobre un terraplè de terra. Los Rodeos va canviar en els anys setanta la seva denominació per Aeroport de Tenerife, però encara es coneix pel nom d'Aeroport de Los Rodeos.
El 27 de març de 1977 va tenir lloc un accident a l'aeroport, que es trobava operant per sobre de les seves possibilitats (a causa del tancament del Aeroport de Gran Canària a causa d'una amenaça de bomba realitzada pel grup terrorista MPAIAC) amb una situació meteorològica adversa (estava immers en una densa boira). No obstant això, l'accident es va deure a una cadena d'errors humans. És l'accident aeri amb major nombre de víctimes mortals de la història de l'aviació.[3][4]
Per això, s'acceleren les obres del segon aeroport de l'illa, que s'estava construint al sud. Després de l'obertura un any després de l'Aeroport de Tenerife Sud, l'Aeroport de Tenerife es va convertir en l'Aeroport de Tenerife Nord i el seu codi IATA va passar a ser 'TFN' , reservant 'TCI' (el que tenia l'aeroport abans) per a l'illa de Tenerife com a destinació. L'accident i la posterior obertura de l'aeroport del sud va tenir un gran impacte en Los Rodeos, que va perdre la categoria d'aeroport internacional (i per tant tots els vols internacionals) i va veure reduïts severament el nombre de vols nacionals, i com a conseqüència el seu nombre de passatgers va baixar fins a menys de 800.000.
L'aeroport no obstant va aconseguir ressorgir gràcies als vols interinsulars, especialment amb La Palma i Gran Canària, ja que als usuaris d'aquestes línies, que viatjaven fonamentalment a la zona de Santa Cruz de Tenerife, l'aeroport del sud els quedava massa lluny. L'any 2003 el llavors ministre de Foment, Francisco Álvarez Cascos, va inaugurar una nova terminal, i el mateix any es van recuperar les connexions internacionals quan es van iniciar vols a Caracas. L'any 2005 es va obrir un nou mòdul de la nova terminal destinat en exclusiva als vols interinsulars, pensat per agilitzar l'embarcament d'aquests vols.
Ampliació
[modifica]En el Consell de Ministres del 24 d'agost de 2007 es va acordar la urgent ocupació dels béns i drets afectats pel projecte d'ampliació de la plataforma est de l'aeroport de Tenerife Nord, que afectà un total de 22.582 metres quadrats del terme municipal de San Cristóbal de la Laguna, i que incloïa 18 finques. L'objectiu de l'expedient era ampliar la plataforma d'estacionament d'aeronaus per l'est per satisfer la necessitat de posicions d'estacionaments de l'aeroport (3 posicions per a aeronaus tipus B 767) dotant d'accés des del carrer de rodatge paral·lel. La plataforma s'executà amb lloses de formigó hidràulic en una superfície de 24.000 m2 per a estacionament d'aeronaus i quatre àrees de 3.900 m2, 2.500 m2, 3.800 m2 i 1.200 m2 per a serveis d'assistència en terra, a més dels corresponents vials de servei i accés des de la zona de combustibles. L'ampliació estava projectada des de 2001, quan es va publicar al BOE el pla director de l'Aeroport de Tenerife Nord.
Aerolínies i destinacions
[modifica]| Aerolínia | Destinació |
|---|---|
| Air Europa | Bilbao, Madrid |
| Binter Canarias | Astúries, Badajoz, El Hierro, Fuerteventura, Funchal, Granada, Gran Canària, Jerez de la Frontera, La Gomera, Lanzarote, La Palma, Madrid, Múrcia, Palma, Pamplona, Sant Sebastià, Santander, Saragossa, Sevilla, València, Valladolid, Vigo De temporada: A Corunya, Ponta Delgada |
| CanaryFly | El Hierro, Fuerteventura, Gran Canària, Lanzarote, La Palma |
| Iberia | De temporada: Melilla, Santiago de Compostel·la, València, Valladolid |
| Iberia Express | Madrid |
| Plus Ultra Líneas Aéreas | Caracas |
| TUI fly Deutschland | De temporada: Düsseldorf, Frankfurt |
| Vueling | Alacant, Astúries, Barcelona, Bilbao, Granada, Màlaga, Santiago de Compostel·la, Sevilla, València |
Estadístiques
[modifica] |
| Actualitzat: 31 març 2016. |
| Passatgers | Operacions | Mercaderies (tones) | |
|---|---|---|---|
| 2000 | 2,411,100 | 48,902 | 22,462 |
| 2001 | 2,511,277 | 49,132 | 21,060 |
| 2002 | 2,486,227 | 48,785 | 21,148 |
| 2003 | 2,919,087 | 53,718 | 23,842 |
| 2004 | 3,368,988 | 56,592 | 23,647 |
| 2005 | 3,754,513 | 60,235 | 22,163 |
| 2006 | 4,025,601 | 65,297 | 23,193 |
| 2007 | 4,125,131 | 65,843 | 25,169 |
| 2008 | 4,236,615 | 67,800 | 20,781 |
| 2009 | 4,054,147 | 62,776 | 18,304 |
| 2010 | 4,051,155 | 61,607 | 15,918 |
| 2011 | 4,095,103 | 62,590 | 15,745 |
| 2012 | 3,717,944 | 55,789 | 14,778 |
| 2013 | 3,524,470 | 49,289 | 13,493 |
| 2014 | 3,633,030 | 52,694 | 13,991 |
| 2015 | 3,815,315 | 53,259 | 12,819 |
| 2016 | 4,219,633 | 55,669 | 12,426 |
| 2017 | 4,704,863 | 61,098 | 13,044 |
| Font: AENA[5] | |||
Rutes més transitades
[modifica]| Posició | Destinació | Passatgers | Canvi 2024/25 |
|---|---|---|---|
| 1 |  Madrid |
1.784.614 |  0,3% |
| 2 |  Gran Canària |
998.162 | 2,5% |
| 3 | La Palma |
764.712 | 4,3% |
| 4 |  Barcelona |
696.622 | 11,5% |
| 5 | Lanzarote |
436.083 | 2,4% |
| 6 |  Sevilla |
391.300 | 15,8% |
| 7 | Fuerteventura |
347.344 | 3,7% |
| 8 | Màlaga |
281.656 | 15,3% |
| 9 | El Hierro |
241.255 |  -3,3% |
| 10 |  Bilbao |
240.923 | 10,7% |
| Source: Estadístiques del tràfic aeri[6] | |||
| Posició | Destinació | Passatgers | Canvi 2024/25 |
|---|---|---|---|
| 1 |  Caracas |
21.377 | 0,6% |
| 2 |  Funchal |
12.517 | -2,7% |
| 3 |  Roma-Fiumicino |
6.374 | 168,9% |
| 4 | Ponta Delgada |
3.676 | = 0,0% |
| 5 |  Düsseldorf |
3.506 | Nova ruta |
| Source: Estadístiques del tràfic aeri[6] | |||
Accidents i incidents
[modifica]| Data | Companyia | Tipus | Matrícula | Vol | Victimes/Passatgers |
|---|---|---|---|---|---|
| 29/09/1956 | Aviaco | SNCASE SE.161 Languedoc | EC-AKV | 0/38+1 | |
| 19/09/1962 | Iberia | Douglas DC-3 | EC-AGO | 0/22 | |
| 17/03/1964 | Exèrcit de l'Aire | Douglas DC-3 | 4/21 | ||
| 17/01/1965 | Condor Airlines | Vickers Viscount-814 | D-ANOL | 0/64 | |
| 10/02/1965 | Scanair | Douglas DC-7 | SE-CCC | 0/84 | |
| 05/05/1965 | Iberia | Lockheed L-1049G | EC-AIN | IB-401 | 30/49 |
| 07/12/1965 | Spantax | Douglas DC-3 | EC-ARZ | 32/32 | |
| 16/09/1966 | Iberia | Douglas DC-3 | EC-ACX | IB-261 | 1/27 |
| 05/01/1970 | Iberia | Fokker F-27 Friendship 600 | EC-BOD | 0/49 | |
| 03/12/1972 | Spantax | Convair CV-990 | EC-BZR | 275 | 155/155 |
| 27/03/1977 | Pan American World Airways | Boeing 747-121 | N736PA | 1736 | 335/396 |
| KLM Royal Dutch Airlines | Boeing 747-206B | PH-BUF | 4805 | 248/248 | |
| 15/02/1978 | Sabena | Boeing 707-329 | OO-SJE | 0/196 | |
| 25/04/1980 | Dan-Air | Boeing 727-46 | G-BDAN | 1008 | 146/146 |
| 08/04/1984 | Privat en exhibició | Zlin Z-50 | DLY | 1/1+4 | |
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Presentación del aeropuerto de Tenerife Norte
- 1 2 3 «Estadísticas Aeropuertos españoles 2017» (PDF). AENA. [Consulta: 2 març 2018].
- ↑ Cuando toda la mala suerte del mundo aterrizó en Los Rodeos, diario El Mundo.
- ↑ «Tenerife: La mayor tragedia en la historia de la aviación» (en castellà). La vanguardia española, p. 1-4 [Consulta: 9 novembre 2013].
- ↑ «Estadísticas de tráfico aéreo». AENA. [Consulta: 3 març 2018].
- 1 2 «Inicio». aena.es. [Consulta: 1r març 2023].
Enllaços externs
[modifica]
- Pàgina oficial de l'aeroport
- Pla Director de l'Aeroport de Tenerife Nord en www.boe.es
- Informació sobre l'accident de l'avió de la companyia Aviaco l'any 1956
- Informació sobre l'accident de l'avió de la companyia Iberia l'any 1966
- Historial d'accidents de l'Aeroport de Tenerife Nord a Aviation Safety Network (anglès)