Vés al contingut

Aerosmith

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 22:06, 10 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Plantilla:Infotaula personaAerosmith
Imatge
Aerosmith actuant a Quilmes Rock (Argentina) el 15 d'abril del 2007.
Biografia
Activitat
Camp de treballRock Modifica el valor a Wikidata
Activitat1970 – a l'actualitat
GènereHard rock, blues-rock,[1] heavy metal[2]
Influències
Segell discogràficColumbia, Geffen
Company professionalThe Joe Perry Project, Whitford/St. Holmes, The Strangeurs/Chain Reaction
Premis

Lloc webwww.aerosmith.com

Facebook: aerosmith X: Aerosmith Instagram: aerosmith Youtube: UCBxdHQVOaZhUOIj_3gt2FYw TikTok: aerosmith Soundcloud: aerosmith Spotify: 7Ey4PD4MYsKc5I2dolUwbH Apple Music: 115386 Last fm: Aerosmith Musicbrainz: 3d2b98e5-556f-4451-a3ff-c50ea18d57cb Songkick: 224919 Discogs: 48424 Allmusic: mn0000604852 Deezer: 1005 Modifica el valor a Wikidata

Aerosmith és una banda estatunidenca de rock, de vegades anomenada "The Bad Boys from Boston" (Els nois dolents de Boston)[3] i "America's Greatest Rock and Roll Band" (La millor banda de Rock and Roll americana).[4][5][6][7] El seu estil, que té arrel al hard rock basat en el blues,[8][9] també incorpora elements de música pop,[10] heavy metal,[8] i rhythm and blues,[11] i ha inspirat molts altres artistes de rock.[12] La banda es va formar a Boston (Massachusetts, EUA) el 1969. El guitarrista Joe Perry i el baixista Tom Hamiltion, que originalment tocaven junts en una banda anomenada The Jam Band, van conèixer el cantant Steven Tyler, el bateria Joey Kramer, i el guitarrista Ray Tabano, i van formar Aerosmith. El 1971, Tabano va ser substituït per Brad Whitford, i la banda va començar a atraure cert nombre de seguidors a Boston.

Van firmar amb Columbia Records el 1972, i van llançar un seguit d'àlbums amb diversos discos de platí, començant per l'àlbum del 1973 amb el mateix nom. El 1975, la banda va assolir un gran èxit amb l'àlbum Toys in the Attic, i amb el següent àlbum del 1976 Rocks van confirmar la seva condició d'estrelles del hard rock.[13] A finals dels anys 70, eren unes de les bandes de hard rock més populars del món i un grup lleial de seguidors, sovint anomenat The Blue Army.[14] Tanmateix, la drogoaddicció i un conflicte intern van provocar la marxa de Perry i Whitford, el 1979 i el 1981 respectivament. Van ser substituïts per Jimmy Crespo and Rick Dufay.[9] Al grup no li va anar bé entre el 1980 i el 1984, i només van llançar un àlbum, Rock in a Hard Place, que va tenir or però no va ser com els èxits anteriors.

Tot i que Perry i Whitford van tornar el 1984 i la banda va firmar amb Geffen Records, el grup no va tornar a guanyar el nivell de popularitat dels anys 70 fins que van llançar l'àlbum Permanent Vacation el 1987.[15] A finals dels anys 80 i als anys 90, la banda va tenir uns quants èxits i va guanyar força premis pels àlbums amb múltiples discos de platí Pump (1989), Get a Grip (1993), i Nine Lives (1997). El seu retorn s'ha descrit com un dels més importants i espectaculars de la història del rock 'n' roll.[8][9] Després de 39 anys actuant, la banda continua fent gires i gravant música.

Aerosmith és la banda estatunidenca de hard rock que més àlbums ha venut,[16] havent-ne venut 150 milions arreu del món,[17] incloent 66,5 milions d'àlbums a només els Estats Units.[16] També tenen el rècord de més àlbums d'or i amb més d'un platí. La banda ha tingut 21 èxits al Top 40 de Billboard Hot 100, nou èxits a la primera posició de Mainstream Rock, quatre premis Grammy i deu MTV Video Music Awards. Van entrar al Rock and Roll Hall of Fame el 2001, i el 2005 estaven a la 57a posició dels 100 Millors Artistes de Tots els Temps segons la revista Rolling Stone.[18]

Orígens

L'origen es troba el 1964 quan Steven Tyler va formar una petita banda "The Strangers". Tocaven bàsicament cançons dels The Rolling Stones i els The Beatles a part d'algunes cançons compostes per ell mateix. Entre 1967 i 1969 graven un parell de senzills i fan petits treballs de teloners per a grups com els Yardbirds i els The Beach Boys.

Creació del Grup

Finalment, en 1970, s'uneixen a la banda Joe Perry i Tom Hamilton, que formaven part del grup Jam Band, amb el qual oesa amb l'àlbum Draw the Line, amb el qual van aconseguir un disc de platí.

Decadència de la banda

En 1979 publiquen el disc Night In The Ruts, i poc després Joe Perry i Brad Whitford deixen la banda. Els problemes de drogues i els malentesos entre Joe Perry i Steven Tyler ho provoquen. Són substituïts per Jimmy Crespo i Rick Dufay. Per fi, després de molts malentesos, problemes amb les drogues i un accident de moto de Steven Tyler en 1982 editen Rock In A Hard Place

Però aquest disc ja no va sonar igual. Els Aerosmith van decaure en les vendes i paral·lelament les bandes de Joe Perry i Brad Whitford tampoc anaven gaire bé.

L'any 1985, després d'una visita de Joe i Brad als seus antics companys la banda deixa les diferències i torna a agrupar-se.

Renéixer de la banda

L'any 1987 Aerosmith publica el disc Permanent Vacation, que va ser el disc de rellançament del grup. Però la imatge del grup s'havia vist danyada pels problemes de principis dels anys vuitanta.

Fou a conseqüència d'una versió de la seva mítica cançó "Walk this Way" amb els Run DMC que Aerosmith van recuperar tot el seu prestigi perdut. Aquesta cançó va fer renéixer la banda.

El 1989 van editar el fantàstic Pump. Amb aquests discos van confirmar que no sempre és veritat allò que les segones parts no són bones i que havia 'Aerosmith' per estona.

El següent disc ja va ser fulminat. L'any 1993 es va publicar el Get A Grip, un disc que va aconseguir diversos números 1 amb cançons com "Living On The Edge", "Amazing", "Crazy" o "Cryin'".

A partir d'aquest moment editaren diversos àlbums com Nine Lives (1997), Just Push Play (2001) i el bluesy Rock Honkin' On Bobo (àlbum de represes Blues / 2004).

Cal destacar que el 1998 van fer la banda sonora de la pel·lícua Armageddon, protagonitzada per Bruce Willis i Liv Tyler, la filla de Steven Tyler. Una banda sonora amb una cançó, "I Don't Want To Miss A Thing" que els va donar a conèixer a tot el món.

Membres Actuals

  • Steven Tyler - veu, piano, harmònica (1970-?)
  • Joe Perry - Guitarra, veu (1970-1979,1984-?)
  • Brad Whitford - Guitarra (1971-79, 1984-?)
  • Tom Hamilton - Baix (1970-?)
  • Joey Kramer - Bateria i percussió (1970-?)

Antics Membres

  • Ray Tabano - Guitarra (1970-71)
  • Jimmy Crespo - Guitarra (1979-84)
  • Rick Dufay - Guitarra (1980-84)
  • Thom Gimble- Teclat i saxo (1988-1996)

Timeline

1970-1971 1971-1979 1979-1980 1980-1984 1984-1988 1988-1996 1996-2015
Àlbums Aerosmith, Get your wings, Toys in the attic, Rocks i Draw the line Nigh in the ruts Rock in a hard place Done with mirrors i Permanent vacation Pump, Toxic graffitti, Get a grip i Pandora's toys Nine lives, Just push play, Honkin'on Bobo i Music from another dimension!
Piano i harmónica Steven Tyler
Veu
Steven Tyler
Joe Perry Joe Perry
Guitarra Jimmy Crespo
Brad Whitford Rick Dufay Brad Whitford
Ray Tabano
Baix Tom Hamilton
Bateria i percussió JOey Kramer
Teclat i saxo Thom Gimble

Discografia

  • Aerosmith (1973)
  • Get Your Wings (1974)
  • Toys in the Attic (1975)
  • Rocks (1976)
  • Draw the Line (1977)
  • Night in the Ruts (1979)
  • Rock in a Hard Place (1982)
  • Done With Mirrors (1985)
  • Permanent Vacation (1987)
  • Pump (1989)
  • Toxic Graffiti (1993)
  • Get a Grip (1993)
  • Pandora's Toys (1995)
  • Nine Lives (1997)
  • Just Push Play (2001)
  • Honkin' on Bobo (2004)
  • Music from Another Dimension! (2012)

Vegeu també

Referències

  1. Walser, Robert. Running with The Devil. Wesleyan University Press, 1999, p. s. 8, 13. ISBN 0819562602. 
  2. «Aerosmith - Review». Stephen Thomas Erlewine. Allmusic.
  3. «Aerosmith special shows Bad Boys at their best». Steve Morse. The Boston Globe. [Consulta: 6 abril 2008].
  4. «Able-bodied Aerosmith hits home run». Boston Herald. [Consulta: 15 setembre 2007].
  5. «Aerosmith's Opening Night: Crazy Amazing For Hell's Angels And 'Jaded' Kids». Brian Ives. MTV.
  6. «Aerosmith — America's Rock and Roll Band». NewHampshire.com. [Consulta: 25 març 2008].
  7. «Aerosmith Biography». TheRockradio.com. [Consulta: 3 abril 2008].
  8. 8,0 8,1 8,2 «Aerosmith Biography». Stephen Thomas Erlewine. Allmusic.
  9. 9,0 9,1 9,2 «Aerosmith: Biography: Rolling Stone». Rolling Stone.
  10. «Aerosmith & KISS will be performing at the Tweeter Center on September 26, 2003.». Darryl Cater. ChicagoGigs.com. [Consulta: 12 abril 2008].
  11. «Aerosmith: Get A Grip: Music Reviews: Rolling Stone». Mark Coleman. Rolling Stone. [Consulta: 31 març 2008].
  12. «allmusic — Pop-Metal». Allmusic. [Consulta: 12 abril 2008].
  13. «Aerosmith Just Keeps On Rockin’». Articlecity.com. [Consulta: 6 abril 2008].
  14. Davis, p. 239
  15. «Aerosmith — Full Biography». The New York Times. [Consulta: 6 abril 2008].
  16. 16,0 16,1 «Top Selling Artists». Recording Industry Association of America (RIAA.com).
  17. «New Aerosmith 'Guitar Hero' game». Larry McShane. New York Daily News. [Consulta: 31 març 2008].
  18. «The Immortals — The Greatest Artists of All Time: 57) Aerosmith». Rolling Stone. [Consulta: 25 març 2008].

Enllaços externs