Afontova Gora

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaAfontova Gora
Implements from Afontova Gora, Krasnoyarsk Regional Museum.jpg
Modifica el valor a Wikidata
TipusMuntanya i jaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaKrasnoiarsk (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
 56° 00′ 40″ N, 92° 49′ 23″ E / 56.011001°N,92.822955°E / 56.011001; 92.822955Coord.: 56° 00′ 40″ N, 92° 49′ 23″ E / 56.011001°N,92.822955°E / 56.011001; 92.822955
Dades i xifres
TravessaRússia, Unió Soviètica i Imperi Rus Modifica el valor a Wikidata
Federal cultural heritage site in Russia (en) Tradueix

Afontova Gora és un complex de jaciments arqueològics siberià del paleolític superior tardà situat a la riba esquerra del riu Ienissei, prop de la ciutat de Krasnoyarsk, Rússia. La seva cronologia és de 21000-12000 BP. Les restes materials aprtades per aquests jaciments semblen demostrar l'existència de vincles culturals i genètics amb la gent de la cultura Mal'ta-Buret'. El complex va ser excavat per primera vegada el 1884 pel físic i arqueòleg rus I. T. Savenkov.[1]

El conjunt de jaciments, que conserven múltiples capes estratigràfiques, consta de cinc o més campaments.[1] En aquests campaments hi ha l'evidència de caça de mamuts; probablement la gent d'Afontova Gora era el resultat d'una expansió de caçadors de mamuts cap a l'est.[2] Els fòssils humans descoberts en el lloc es troben al magatzem del Museu de l'Ermitage.[1]

Jaciments[modifica]

Afontova Gora II[modifica]

És el jaciment on es van trobar les restes de fòssils humans. Va ser excavat per primera vegada entre 1912 i 1914 per V. I Gromov.[3] El 1924, els arqueòlegs G.P. Sosnovsky, N. K. Auerbach i V. I Gromov hi van descobrir els primers fòssils humans.[4] Hi van aparèixer també restes de mamut, guineu àrtica, llebre polar, ren, bisó i cavall.[5][6]

Afontova Gora II té 7 capes estratigràfiques.[6] La capa 3 és la més significativa: va aportar la major quantitat d'artefactes culturals i és on s'hi van descobrir les restes humanes.[7] S'hi van desenterrar més de 20,000 artefactes: més de 450 eines i més de 250 estris fets en os (ossos, banyes, ivori).[7] En les excavacions inicials s'hi van descobrir els fòssils de dos individus diferents: el premolar superior d'un nen d'entre 11 i 15 anys i el radi esquerre, el cúbit, l'húmer, la falange i l'os frontal d'un adult.[7]

Afontova Gora III[modifica]

Aquest jaciment va ser excavat per primer cop per I. T. Savenkov el 1884,[3] després que el posessin parcialment al descobert activitats mineres a finals de la dècada de 1880.[8] Consta de 3 capes estratigràfiques.[8]

Afontova Gora V[modifica]

Va ser descobert el 1996.[9] Hi han aparegut restes de llebre, pica, lleó cavernari, cavall, ren, bisó i perdiu.[10]

Restes humanes[modifica]

Ivan Timofeièvitx Savenkov , primer excavador d'Afontova Gora en una imatge de c. 1865.

A Afontova Gora s'hi han trobat els cossos de dos individus, coneguts com a Afontova Gora 2 (AG-2) i Afontova Gora 3 (AG-3). Les restes d'Afontova Gora 1 pertanyen a un cànid.

Afontova Gora 2 (AG-2)[modifica]

Les restes fòssils d'AG-2 es van descobrir a la dècada de 1920 i es van emmagatzemar al Museu de l'Ermitage de Sant Petersburg.[1] Les restes estan datades al voltant del 17,000 BP[11] (16,930-16,490 AP).[12]

L'any 2009, investigadors van visitar el Museu de l'Ermitage i van extreure ADN de l'húmer de Afontova Gora 2.[13] Tot i la contaminació significativa, van aconseguir extreure genomes de baixa cobertura.[11] L'anàlisi d'ADN va confirmar que l'individu era um home.[11]

L'individu va mostrar afinitats genètiques properes amb l'individu anomenat Mal'ta 1 (nen de Mal'ta).[13] AG-2 també va mostrar més afinitat genètica amb els actuals karitianes del Brasil que amb els xinesos han.[13] Al voltant del 1.9-2.7% del seu genoma era d'origen neandertal.[12]

Segons Fu (et al.), AG-2 pertany a un haplogrup Y-DNA avui en dia rar, Q1a1 (també conegut com a Q-F746 i Q-NWT01).[12]

Afontova Gora 3 (AG-3)[modifica]

El 2014, es van descobrir més restes de fòssils humans a Afontova Gora II durant una excavació d'emergència que es va haver de fer per la construcció d'un nou pont sobre el riu Ienissei.[12] Les restes pertanyien a dues dones diferents: l'atles d'una dona adulta i la mandíbula i cinc dents inferiors d'una adolescent (Afontova Gora 3) d'uns 14-15 anys de edad. Inicialment, es va pensar que les noves troballes eren aproximadament contemporanies d'Afontova Gora 2. Tanmateix, el 2017 la datació directa per AMS va revelar que AG-3 data d'al voltant de 16.130-15.749 BP (14,710 ± 60 AP).[14] La mandíbula d'Afontova Gora 3 va ser descrita com a delicada.[15]

Els investigadors que analitzaven la morfologia dental de AG-3 van concloure que les dents mostraven característiques diferents i tenien major similitud amb les d'un altre fòssil (el nen Listvenka) de la regió d'Altai-Sayan. No tenien característiques definides ni occidentals ni orientals.[16] AG-3 i Listvenka mostren característiques dentals que difereixen també d'altres fòssils siberians, inclosos els de Mal'ta.[17]

Es va poder extreure i analitzar l'ADN d'una de les dents d' AG-3.[12] En comparació amb AG-2, els investigadors en van poder obtenir genomes de major qualitat. L'anàlisi d'ADN va confirmar que es tractava d'una dona. Les anàlisis d'ADNmt van revelar que AG-3 pertanyia a l'haplogrup R1b.[12] Al voltant del 2,9-3,7% del seu genoma era d'origen neandertal.[12]

En un estudi de 2016, els investigadors van determinar que AG-2, AG-3 i Mal'ta 1 (nen de Mal'ta) compartien ascendència comuna i van ser agrupats dins el grup Mal'ta.[12] Genèticament AG-3 no és més a prop d'AG-2 que Mal'ta 1. Si el comparem amb Mal'ta 1, el llinatge d'AG-3 aparentment s'aproxima més als humans moderns i és genèticament pròxima als nadius americans.[12]

L'anàlisi fenotípic mostra que AG-3 porta l'al·lel derivat rs12821256 associat amb el color dels cabells rossos en els europeus, el que converteix a AG-3 amb el primer individu conegut portador aquest al·lel derivat.[14]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

Articles[modifica]

Llibres[modifica]

  • Graf, Kelly E. Uncharted Territory: Late Pleistocene Hunter-gatherer Dispersals in the Siberian Mammoth-steppe (en anglès). Reno: Universitat de Nevada, 2008. ISBN 78-0-549-56274-0. 
  • Hopkins, David M. Paleoecology of Beringia (en anglès). Elsevier, 2013. ISBN 978-1-4832-7340-2. 
  • Turner II, Christy G.; Ovodov, Nicolai D.; Pavlova, Olga V. Animal Teeth and Human Tools: A Taphonomic Odyssey in Ice Age Siberia (en anglès). Cambridge University Press, 2013. ISBN 978-1-107-03029-9.