Afrodita ajupida

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'obra artísticaAfrodita ajupida

Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra escultòrica Modifica el valor a Wikidata
CreadorDoidalsas Modifica el valor a Wikidata
Creaciódècada del 250 aC
Gènerenu i escultura mitològica Modifica el valor a Wikidata
Movimentescultura hel·lenística Modifica el valor a Wikidata
Materialmarbre Modifica el valor a Wikidata
Mida106 (alçària) cm
Propietat deMuseu Britànic Modifica el valor a Wikidata
Col·leccióMuseu Britànic (Camden) Modifica el valor a Wikidata
La Venus Lely, anomenada així per haver pertangut al pintor Peter Lely, actualment propietat de la Royal Collection, en préstec en el British Museum

Afrodita ajupida, rentant-se, en el bany, o expressions semblants, són denominacions historiogràfiques d'un tipus de representacions de la dea Afrodita (o Venus) que es realitzaren a partir d'un model de l'època hel·lenística, atribuït a Doidalses de Bitínia. És possible que fos un encàrrec de Nicomedes I de Bitínia per a un santuari en Nicomèdia, ciutat que fundà aquest rei al 265 o 262 ae.[1]

L'escena que reprodueix és la de la dea sorpresa en el bany, o en el moment de contemplar el seu reflex en les aigües, mentre està nua (en algun cas s'utilitza la denominació El bany d'Afrodita, que en certa manera relaciona aquesta escena amb la representada en el tipus de l'Afrodita púdica).[2] La postura és forçada, a la gatzoneta, tocant quasi el sòl amb el genoll dret i girant el cap cap a aquest costat. En la major part de les versions duu el braç dret fins a l'espatla esquerra, intentant cobrir-se els pits; en altres, alça el braç dret fins a tocar-se el cabell, deixant els pits més descoberts. En algunes versions, apareix al seu costat Eros, o algun element iconogràfic que fa més evident la identificació. Donat l'alt nombre de còpies d'època romana[3] que s'han trobat, sobretot a Itàlia i França, degué ser un model molt popular.

És habitual disposar aquesta escultura com pendant amb l'Arrotino.

Vénus Accroupie que pertangué a Lluís XIV, actualment al Louvre
Venus ajupida de Vienne, actualment al Louvre
La Veneri accovacciata de la col·lecció Mèdici, hui a la Galeria Uffizi
La Veneri accovacciata de la col·lecció Farnese, hui a Nàpols

Atribució[modifica]

Un passatge corrupte de la Naturalis Historia de Plini el Vell (xxxvi.4) enumera les escultures del temple de Júpiter Stator en el Porticus Octaviae, prop del Fòrum Romà: "Venerem lavantem sese Daedalsas [...] stantem Polycharmus"; la lectura d'aquesta part sembla exigir una addició: "Venus rentant-se, de Daedalses, [i una altra escultura], dempeus, de Polycharmus": hi deixa clar que l'escultura de Venus no està dempeus.[4] En diferents fonts del s. XIX se'n fan diferents lectures, com Venerem lavantem sese, Daedalum stantem Polycharmus, segons la qual seria Policarm l'autor de la "Venus rentant-se" i d'una estàtua de "Dèdal dempeus".[5]

Exemples antics[modifica]

  • La Veneri accovacciata de la col·lecció Mèdici, registrada en la Vil·la Mèdici de Roma i actualment a la Galeria dels Uffizi de Florència. Fou gravada (amb l'afegit d'una petxina marina) per Paolo Alessandro Maffei, Raccolta vaig donar statue antiche i moderni..., 1704 (plate XXVIII)
  • La Venus ajupida de la col·lecció de marbress Farnese, restaurada amb un petit Eros que crida l'atenció de la dea, es troba ara al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols. Fou dibuixada per Martin Heemskerck.[2][6] En el mateix museu n'hi ha una altra peça sense l'afegit de l'Eros.
  • La Venus ajupida de la col·lecció Borghese, comprada al 1807 a Camillo Borghese, i que es conserva al Museu del Louvre. En la col·lecció Borghese es restaurà imaginativament com a Diana, i li afegiren un arc de caça a la mà dreta.[7]
  • La Venus Lely[8] és un marbre d'època antonina que es trobava en la col·lecció Gonzaga de Màntua, on s'inventarià el 1627.[9] A Anglaterra al 1631, fou qualificada com "la més fina estàtua de totes" (the finest statue of all) i valorada en 6.000 escuts.[10] La comprà al 1627-28 als Gonzaga Carles I d'Anglaterra, la col·lecció dels Gonzaga es dispersà durant la Revolució anglesa, quan la comprà el pintor i connoisseur Peter Lely.[11][12] Tornà a la Royal Collection el 1682 i es troba en préstec al British Museum.[13]
  • L'Afrodita ajupida del Museu de l'Hermitage, amb un Eros a l'esquena. A la mà dreta sosté un petit atuell.[14]
  • La Venus ajupida trobada a Salona (actual Solin, prop de la ciutat croata de Split) en la segona meitat del segle xviii la comprà el Museu Vaticà, i fou gravada per Francesco, fill de Giovanni Battista Piranesi, i després confiscada pels francesos de Napoleó, i retornada al 1816 al Vaticà, on roman.
  • La Vénus accroupie és una escultura del s. II que pertangué a Lluís XIV, i actualment s'exhibeix al Louvre. En una significativa variació, alça el braç dret fins a la part posterior del cap.[15]
  • La Venus ajupida de Viena, del s. I o II, es considera un dels més fins marbres romans del seu tipus; trobada al 1828 a Sainte-Colombe, a la riba dreta del Roine, on es trobava l'antiga ciutat de Vienne; la comprà la col·lecció Gerantet al 1878 per al Louvre.[16][17] Allí l'estudià Cézanne, que l'adaptà per a una de les figures de Grans Baigneuses.[18] La resta d'una petita mà a l'esquena mostra que era una de les versions que incloïen Eros.
  • Una Veneri al bagno accovacciata fou trobada en la Vil·la Adriana de Tívoli en la dècada de 1920. N'és una de les més fines versions romanes. Es conserva al Museu Nacional Romà, on n'hi ha altres versions.[19]
  • L'Afrodita ajupida, que pertangué a Camillo Massimo, a Cristina de Suècia, a Livio Odescalchi, i al borbó Felipe V, s'exhibeix actualment al Museu del Prado.[20]
  • El bany d'Afrodita, donada al Museu del Prado al 1944 per Marius de Zayas. No té cap ni la major part dels braços.[21]
  • L'Afrodita ajupida de Còrdova, del s. II, conservada al Museu Arqueològic i Etnològic de Còrdova.
  • Un petit marbre de l'Afrodita ajupida, datat del s. I ae, es descobrí a Rodes, i es conserva al Museu Arqueològic d'aquesta ciutat. La seua posa n'és una variant: en comptes de cobrir-se els pits, es passa els dits pels cabells, i mira directament al que la contempla.[22] De vegades se l'anomena Afrodita ajupida de Rodes.
  • En el Metropolitan Museum de Nova York se'n conserven dos exemplars, tots dos desproveïts de cap i de la major part dels braços, datats d'entre els s. I i II, un d'ells de grandària reduïda.[23]
Bronze de la Gliptoteca de Copenhaguen

Impacte en el Renaixement i versions modernes[modifica]

La primera interpretació de la figura, com a naixement de Venus, eixint de les aigües —un tipus de Venus Anadyomene— feu que en algunes restauracions se n'afegís una petxina com a element sobre el qual s'ajup, com mostra el gravat de Paolo Alessandro Maffei, que reprodueix l'Afrodita ajupida del jardí dels Mèdici (Raccolta di statue antiche i moderni..., 1704, planxa XXVIII).[24]

Alguna de les múltiples versions de Leda i el cigne de Leonardo da Vinci presenta una certa semblança en la postura, denominada Leda accovacciata.

Al 1505-06 Marcantonio Raimondi realitzà un gravat de Venus ajupida.[25]

Giambologna, el seu taller i el seu hereu Antonio Susini en feren diverses versions i algunes reduccions en bronze, obres de Susini; una d'aquestes, inclosa en la col·lecció de Lluís XIV, es conserva a l'Holburne Museum of Art de Bath, i una altra, inclosa en la col·lecció del príncep Karl Eusebius de Liechtenstein al 1658, es conserva al Museu Liechtenstein de Viena.[26][27]

Antoine Coysevox en feu una famosa variant, al 1686, per al castell de Marly; Coysevox, que posà Venus sobre una tortuga en comptes d'una petxina, estava tan exultante pel seu èxit que hi inscrigué el nom de Fídies en lletres gregues com si fora d'aquest.[28] L'escultura agradava tant al rei Lluís XIV que n'encarregà una còpia en bronze. En l'actualitat el marbre Marly és al Museu del Louvre i el bronze Marly al Palau de Versalles.

  • Una còpia en marbre (1762) de Tommaso Solari era al jardí que envoltava el Palau de Caserta, prop de Nàpols.[29]
  • La Flora ajupida de Jean-Baptiste Carpeaux (ca. 1873), al Museu Calouste Gulbenkian de Lisboa, en reinterpreta la posa.

Galeria d'imatges[modifica]

  • El bany de Venus, de Bouguereau, ca. 1873
    El bany de Venus, de Bouguereau, ca. 1873
  • Al·legoria amb Venus, Cupido, Bacus i Ceres, de Peter Paul Rubens
    Al·legoria amb Venus, Cupido, Bacus i Ceres, de Peter Paul Rubens
  • La versió de Coysevox, 1686
    La versió de Coysevox, 1686
  • La Flora ajupida, de Carpeaux, ca. 1873
    La Flora ajupida, de Carpeaux, ca. 1873
  • Venus ajupida de la col·lecció Borghese, actualment al Louvre
    Venus ajupida de la col·lecció Borghese, actualment al Louvre
  • L'Afrodita ajupida de Rodes
    L'Afrodita ajupida de Rodes
  • Una de les peces del MET
    Una de les peces del MET
  • Còpia de l'Hermitage
    Còpia de l'Hermitage

Referències[modifica]

  1. ↑ Fitxa en la web del Prado. Fitxa en Artehistoria - extensió d'aquesta.
  2. ↑ Fitxa en la web del Prado. N'hi ha també obres pictòriques amb el títol El bany de Venus: de Giorgio VasariFitxa en Artehistoria, de Simon Vouet (1628-1639, Cincinnati Art Museum), etc.
  3. ↑ Vegeu Escultura de l'antigua Roma, hel·lenisme i neoclassicisme. Còpies romanes d'escultures gregues en lineaserpentinata - Escultures i còpies a Grècia i Roma, la prima línia entre originalitat i imitació, Helena Celdrán en 2 minuts - Com distingir una còpia romana d'un original grec en tres lliçons en historiadelarte - Còpies romanes d'estàtues gregues, Juan Lorenzo Hernández - Roman Copies of Greek Statues, MET - Greek Originals and Roman Copies, Anna Anguissola - What's Greek about a Roman Copy?, Art Institute of Chicago - A question of authenticity and date: Roman copies and Ptolemaic originals, Sally-Ann Ashton, British Museum - [Roman Copies of Greek Sculpture: The Problem of the Originals (Jerome Lectures), April, 1984 by Brunilde Sismondo Ridgway]
  4. ↑ Una interpretació del passatge, que considera problemàtica la denominació "Venus de Doidalses", en Monumenta Rariora Arxivat 2011-07-21 a Wayback Machine.: Beyond Pliny's mention of this sculpture in the Temple of Jupiter Stator, only a Zeus Stratios in Nicomedia is known of "Doidalses", who, because of the Nicomedia location, would be a Bithynian sculptor of the 3rd century BCE (Haskell and Penny 1981:323, noting Lullies 1954). A marble statuette of the Zeus Stratios recovered at Camirus gives an approximation of the lost sculpture. Calling this model a "Doidalses Venus" creates avoidable problems.
  5. ↑ William Smith, A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, Londres, 1873 (1848)
  6. ↑ Inventory 6293.
  7. ↑ Now detached from the sculpture: Louvre site officiel: Aphrodite accroupie.
  8. ↑ En: Lely Venus.
  9. ↑ Published by Carlo d'Arco, Delle Arti e degli artefici di Mantova, II (1857), pp 168-71, noted by A. H. Scott-Elliot, "The Statues from Mantua in the Collection of King Charles I" The Burlington Magazine 101 No. 675 (June 1959, pp. 214, 218-227) p 219f, note 18.
  10. ↑ "Une figure de femme accroupie de marbre, aucuns disent Venus delli Eli, autres Hélène de Troye, c'est la plus belle statue de tous estimée à 6 mille escus": (a marble figure of a crouching woman, called by some the Venus of Elis, by others Helen of Troy, it is the finest statue of all, and is valued at 6000 Ecus) in the letter of the French agent Daniel Nys to Lord Dorchester, 13 June 1631; Scott-Elliot 1959:220; Haskell and Penny 1981:321.
  11. ↑ Alessandro Luzio, La Galleria dei Gonzaga venduta all'Inghilterra nel 1627-28 (1913), noted by Scott-Elliot 1959:220 note 19.
  12. ↑ En el Commonwealth Sale Inventory figura como lote 10, ₤600, con la anotaciónn bought by Lilly the Painter with Severall other his Mats. rarities. (A. H. Scott-Elliot, "The Statues from Mantua in the Collection of King Charles I" The Burlington Magazine 101 No. 675 (June 1959, pp. 214, 218-227) p.220).
  13. ↑ «Copia archivada». Arxivat de l'original el 13 de setembre de 2012. [Consulta: 24 maig 2007].
  14. ↑ Fitxa en theoi.com.
  15. ↑ [1]
  16. ↑ Haskell and Penny 1981:323
  17. ↑ Site officiel: Aphrodite accroupie
  18. ↑
  19. ↑ Vídeo en Youtube, en que se'n mostren dos exemplars diferents. En aquesta imatge de Commons, altra peça en el mateix museu.
  20. ↑ Fitxa.
  21. ↑ Fitxa en la web del Prado.
  22. ↑ Illustration from Theoi.com.
  23. ↑ Fitxes: Marble statue of a crouching Aphrodite (107.3 cm) - Marble statue of Aphrodite crouching and arranging her hair (52.71 cm).
  24. ↑ LE SCULTURE ANTICHE E MODERNE DI DOMENICO DE ROSSI
  25. ↑ Imatge disponible en la Wikipedia en anglés.
  26. ↑ Susini's Kneeling Woman Bathing
  27. ↑ «Liechtenstein Museum». Arxivat de l'original el 2007-09-28. [Consulta: 10 febrer 2020].
  28. ↑ A precedent for this connection of Venus with a tortoise can be seen in Alciato's Emblematum liber, 1531 and many subsequent editions.
  29. ↑ (Haskell and Penny 1981:323).

Bibliografia[modifica]

  • Haskell, Francis and Nicholas Penny, 1981. Taste and the Antique: The Lure of Classical Sculpture 1500-1900. (Yale University Press).
  • Beard, Mary and John Henderson, 2001. Classical Art: from Greece to Rome (Oxford University Press)
  • Lullies, Reinhard, 1954. Die kauernde Aphrodite (Múnic: Filser)

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Afrodita ajupida
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Afrodita_ajupida&oldid=32713166»