Agència Catalana de Seguretat Alimentària

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióAgència Catalana de Seguretat Alimentària
Logotip Agència Catalana de Seguretat Alimentària.gif
Dades bàsiques
Abreviació ACSA
Tipus entitat agència governamental i organització de seguretat alimentària
Història
Fundació 27 juny 2002
Activitat
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Altres dades
Telèfon +34-935-51-39-00

Web Lloc web oficial

Modifica les dades a Wikidata

L'Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA) és una àrea especialitzada de l'Agència de Salut Pública de Catalunya[1] que té com a finalitat aconseguir el màxim grau de seguretat alimentària a Catalunya mitjançant la planificació i la coordinació de les actuacions de control, amb la col·laboració i la cooperació de les diferents administracions públiques i dels sectors que incideixen, directament o indirecta, en la seguretat alimentària. La seva seu és al barri del Poblenou de Barcelona.

L'Agència col·labora amb els departaments de Salut, d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, de Medi Ambient i Habitatge, l'Agència Catalana del Consum, administracions locals i associacions de persones que representen els interessos de la població,[2] que tenen competències en els diferents aspectes relacionats amb la seguretat alimentària, cosa que li confereix un caràcter de transversalitat.

La creació de l'ACSA s'emmarca dins l'evolució global del sistema de seguretat alimentària a la Unió Europea, que abasta tota la cadena alimentària, des de la producció agrària fins al producte a disposició dels consumidors.[3]

Per avaluar els perills associats als aliments, l’ACSA compta amb el suport de grups d’experts en els diferents àmbits, que elaboren estudis científics i projectes de recerca, per tal de solucionar els problemes que es poden originar en seguretat alimentària. A més, l’ACSA, juntament amb el suport de les empreses alimentàries, elabora documents de referència, que permeten unificar els criteris alimentaris, i promociona la implementació dels sistemes d’autocontrol i de traçabilitat. L’ACSA també fa d’intermediari amb altres autoritats de seguretat alimentària, com l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) i l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA).[3][4]

Objectius[modifica]

Els objectius específics de l'ACSA són els següents:[2]

  1. Actuar com a centre de referència a Catalunya en l'avaluació, comunicació i l'assessorament dels beneficis i riscos per a la salut relacionats amb els aliments. Si ho requereix, pot actuar en col·laboració amb altres organismes de seguretat alimentària estatals i europeus com serien l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) i l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), respectivament.[4]
  2. Donar suport tècnic i científic a la coordinació de les actuacions de les administracions públiques catalanes competents en matèria de salut, agricultura, alimentació, ramaderia, pesca i consum, d'acord amb la legislació vigent i aplicable.
  3. Col·laborar amb les administracions públiques, les universitats i centres de recerca i els sectors industrials; és a dir, amb els diversos sectors que afecten a la seguretat alimentària tant directament com indirectament, i també amb organitzacions de consumidors i usuaris.
  4. La planificació i el seguiment de la situació de la seguretat alimentària a Catalunya, per tal d'aconseguir el màxim grau de seguretat dels aliments.

Activitats i funcions[modifica]

Les funcions de l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària són les següents:[2]

Pla de seguretat alimentària de Catalunya[modifica]

El pla de seguretat alimentària de Catalunya, on el paper de l'ACSA és fer un seguiment i una elaboració, és un instrument indicatiu i el marc de referència de l'Administració de la Generalitat i dels ens locals de Catalunya per a totes les accions públiques en aquesta matèria. El Pla té una vigència de cinc anys i comprèn les línies directives de les actuacions que s'implementaran per assolir els seus objectius.[5]

Aquest pla de seguretat ha d'incloure:

El disseny del pla sempre haurà de tenir en compte les particularitats de partida, és a dir, analitzar quina és o són les majors problemàtiques del moment, i tractar-les, però no només s'ha de limitar en els problemes, també s'haurà d'intentar millorar elements com l'eficiència en la seguretat alimentària, la coordinació, la cooperació o el procés d'anàlisi de risc, entre d'altres.

El pla haurà de ser aprovat pel Govern de la Generalitat. De moment però només existeixen tres plans de seguretat alimentària: El Pla de Seguretat Alimentària de Catalunya 2007-2010,[6] el Pla de Seguretat Alimentària de Catalunya 2012-2016[7][8] i el Pla de Seguretat Alimentària de Catalunya 2017-2021.[9][10]

Control de bones pràctiques[modifica]

A partir dels possibles perills per a la salut, s’estableixen sistemes de control, que tenen com a finalitat la prevenció, ja que no s’analitza el producte final, sinó les diferents etapes de producció i comercialització. Aquesta prevenció permet que cap aliment potencialment perillós arribi al consumidor.[11] 

Inicialment, abans d’establir l’APPCC, s’han d’aplicar els Programes de Prerequisits (PPR), que comprenen les bones pràctiques d’higiene (BPH) i bones pràctiques de fabricació (BPF), entre altres.[11] Aquests prerequisits permeten controlar els perills generals gràcies al control condicions higièniques i de treball.[12] Un cop controlats els perills provinents de l’entorn de treball, el sistema APPCC es pot centrar en controlar els perills específics del producte alimentari o d’etapes crítiques.

L’APPCC s’ha d’adaptar a totes les empreses alimentàries, és a dir, les seves clàusules s’han de poder aplicar a establiments amb diferents característiques, fins i tot a petites empreses.[13]

Traçabilitat

La traçabilitat és un prerequisit imprescindible, ja que qualsevol element i procés pot tenir un efecte sobre la seguretat dels aliments en qualsevol punt de la cadena alimentària. Per tant, tots aquells aliments potencialment perillosos o que no tenen unes característiques específiques seran eliminats del mercat gràcies al control que proporciona la traçabilitat. A més, permet que els consumidors puguin obtenir tota la informació sobre la procedència i propietats del producte alimentari, fent augmentar la seva confiança.[14]

Al gener de 2005, es va establir obligatòriament la necessitat de traçar tots els productes de tot els sectors alimentaris, a través del Reglament (CE) núm. 178/2002 del Parlament Europeu.[15]

Guies de Pràctiques Correctes d'Higiene

L'ACSA també intervé en l'elaboració de les Guies de Pràctiques Correctes d'Higiene. Aquestes guies permeten que cada un dels sectors alimentaris estableixi i segueixi les normes de seguretat alimentària adients. El fet que les GPCH siguin elaborades voluntàriament pels propis sectors alimentaris i validades per l’Administració comporta una implicació i col·laboració d’ambdues parts, amb l’objectiu final d’obtenir aliments innocus.[16]

Divulgació[modifica]

L'ACSA estableix campanyes de divulgació per tal d'informar a la població catalana del punts mes importants de seguretat alimentària. Amb l'ajut de les administracions estatals i autonòmiques, la informació que arriba als ciutadans ha de ser comprensible i adequada, amb l'objectiu d'augmentar la confiança dels consumidors.[2]

L’educació sanitària és impulsada des del departament de Salut Català gràcies al desenvolupament de campanyes d'informació que van adreçades a la ciutadania en general o sectors específics de la població. Les campanyes es van iniciar al 1982 i han prosseguit fins a l’actualitat. Aquestes es troben recopilades al apartat “actualitat” del web oficial.[17]

Referències[modifica]

  1. Llei 18/2009, de 22 d'octubre, de Salut Pública aprovada pel Parlament de Catalunya
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Parlament de Catalunya (Document Word) Llei de seguretat alimentària, 27-06-2002, pàg. 8.
  3. 3,0 3,1 Cugat Pujol, Glòria. «La seguretat alimentària en el marc de la Unió Europea» (en català). Generalitat de Catalunya, 02-12-2010. [Consulta: 15 novembre 2018].
  4. 4,0 4,1 Esquirol, Josep Maria. Tecnoética: Actas del II Congreso Internacional de Tecnoética (en castellà), 2003, p. 249. ISBN 84-475-2759-X. 
  5. «LLEI 18/2009, del 22 d'octubre, de salut pública» (en català) p. Article 43. Generalitat de Catalunya, 30-10-2009. [Consulta: 16 novembre 2018].
  6. «Pla de Seguretat Alimentaria de Catalunya 2007-2011» (en català). Agència Catalana de Salut Pública de Catalunya. [Consulta: 16 novembre 2016].
  7. «Acord GOV/27/2013» (en català). Jordi Baiget i Cantons, ex-secretari del Govern, 12-03-2013. [Consulta: 16 novembre 2018].
  8. «Pla de Seguretat Alimentària de Catalunya 2012-2016» (en català). Agència Catalana de Salut Pública de Catalunya. [Consulta: 16 novembre 2018].
  9. «Acord GOV/152/2016» (en català). Joan Vidal de Ciurana, secretari del Govern, 19-11-2016. [Consulta: 16 novembre 2018].
  10. «Pla de Seguretat Alimentària de Catalunya 2017-2021» (en català). Agència de Salut Pública de Catalunya. [Consulta: 16 novembre 2018].
  11. 11,0 11,1 Bou Rached, Lizet; Ascanio, Norelis; Hernández, Pilar «Diseño de un plan de análisis de peligros y puntos críticos de control (HACCP) para el aseguramiento de la inocuidad de la mortadela elaborada por una empresa de productos cárnicos.». Archivos Latinoamericanos de Nutrición, Març, 2004.
  12. «Programas de prerrequisitos» (en castellà). Gestión de Seguridad Alimentaria. [Consulta: 13 novembre 2018].
  13. «EUR-Lex» (en castellà), 30-07-2016. [Consulta: 15 novembre 2018].
  14. Aung, Myo Min; Chang, Yoon Seok «Traceability in a food supply chain: Safety and quality perspectives». Elsevier, 05-11-2013.
  15. Vilarroig Moya, Eva Maria «La trazabilidad será obligatoria en todas las etapas de la producción, transformación y distribución de alimentos» (en castellà). Interempresas, 29-11-2004.
  16. «Guías de Prácticas Correctas de Higiene (GPCH).» (en castellà). [Consulta: 14 novembre 2018].
  17. Semir, Vladimir. Decir la ciencia, divulgación y periodismo científico, de Galileo a Twitter (en castellà). Universitat Autònoma de Barcelona, 2015, p. 236-239. ISBN 978-84-475-3907-9. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]