Agència Catalana de Seguretat Alimentària

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'organitzacióAgència Catalana de Seguretat Alimentària
Dades bàsiques
Tipus entitat empresa i organització de seguretat alimentària
Història
Fundació 2002
Organització i govern
Seu central 

Web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

L'Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA) és una àrea especialitzada de l'Agència de Salut Pública de Catalunya[1] que té com a finalitat aconseguir el màxim grau de seguretat alimentària a Catalunya mitjançant la planificació i la coordinació de les actuacions de control, amb la col·laboració i la cooperació de les diferents administracions públiques i dels sectors que incideixen, directament o indirectament, en la seguretat alimentària. La seva seu és al barri del Poblenou de Barcelona.

L'Agència col·labora amb els departaments de Salut, d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, de Medi Ambient i Habitatge, l'Agència Catalana del Consum, administracions locals i associacions de persones que representen els interessos de la població, que tenen competències en els diferents aspectes relacionats amb la seguretat alimentària, cosa que li confereix un caràcter de transversalitat.

La creació de l'ACSA s'emmarca dins l'evolució global del sistema de seguretat alimentària a la Unió Europea, que abasta tota la cadena alimentària, des de la producció agrària fins al producte a disposició dels consumidors. Inclou totes les administracions que garanteixen la salut i la seguretat de la població catalana.

Per avaluar els perills associats als aliments, l’ACSA compta amb el suport de grups d’experts en els diferents àmbits, que elaboren estudis científics i projectes de recerca, per tal de solucionar els problemes que es poden originar en seguretat alimentària. A més, l’ACSA, juntament amb el suport de les empreses alimentàries, elabora documents de referència, que permeten unificar els criteris alimentaris, i promociona la implementació dels sistemes d’autocontrol i de traçabilitat[2].L’ACSA també fa d’intermediari amb altres autoritats de seguretat alimentària, com l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) i l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA).

Objectius[modifica]

L'Agència Catalana de Seguretat Alimentària té com a finalitat aconseguir el màxim grau de salut alimentària en la comunitat autònoma de Catalunya. Els objectius específics de l'ACSA són els següents:

  1. Actuar com a centre de referència a Catalunya en l'avaluació, comunicació i l'assessorament dels beneficis i riscos per a la salut relacionats amb els aliments. Si ho requereix, pot actuar en col·laboració amb altres organismes de seguretat alimentària estatals i europeus com serien l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) i l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), respectivament.
  2. Donar suport tècnic i científic a la coordinació de les actuacions de les administracions públiques catalanes competents en matèria de salut, agricultura, alimentació, ramaderia, pesca i consum, d'acord amb la legislació vigent i aplicable.
  3. Col·laborar amb les administracions públiques, les universitats i centres de recerca i els sectors industrials; és a dir, amb els diversos sectors que afecten a la seguretat alimentària tant directament com indirectament, i també amb organitzacions de consumidors i usuaris.
  4. La planificació i el seguiment de la situació de la seguretat alimentària a Catalunya.

Els objectius de l'ACSA, es resumeixen, doncs, en objectius d'avaluació, de gestió i de comunicació, i són complerts mitjançant un seguit de funcions i activitats dutes a terme per la organització.

Activitats i funcions[modifica]

Les funcions de l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària són les següents:

  • Donar suport als organismes d'inspecció i control especialitzats en les diverses fases de la cadena alimentària dels aliments, dependents de diferents departaments de l'Administració de la Generalitat de Catalunya.
  • Elaborar i promoure estudis científics d'avaluació de l'exposició de la població als riscos i beneficis per a la salut ocasionats pels aliments, tenint en compte la totalitat de la cadena alimentària.
  • Elaborar la proposta de Pla de seguretat alimentària i portar-lo al Consell d'Administració de Salut Pública de Catalunya, per a que posteriorment pugui ser aprovat pel Govern.
  • Elaborar i aprovar la memòria anual sobre la situació de la seguretat alimentària a Catalunya.
  • Donar suport als diferents òrgans de l'Administració de la Generalitat en l'acompliment de les tasques designades pel Pla de seguretat alimentària.
  • Avaluar l'assoliment dels objectius assignats pel Pla de seguretat alimentària.
  • Realitzar un seguiment respecte la comunicació dels beneficis i riscos en matèria de seguretat alimentària.
  • Elaborar noves propostes per millorar, actualitzar, harmonitzar i fer coherent la normativa en matèria de seguretat alimentària que s'aplica en cadascuna de les fases de la cadena alimentària.
  • Assessorar les administracions locals per a que compleixin les normatives de seguretat alimentària.
  • Avaluar els riscos i beneficis de nous aliments, ingredients i processats alimentaris.
  • Informar i divulgar contínuament amb la finalitat d'informar la població sobre les qüestions més rellevants respecte la seguretat i salut alimentàries, i també qualitat alimentària.
  • Promoure la formació de professionals relacionats amb la seguretat i qualitat alimentàries, en col·laboració amb els departaments competents en salut, agricultura, alimentació, ramaderia, pesca, consum i medi ambient.

Pla de Seguretat Alimentària de Catalunya 2017-2021[modifica]

El pla de seguretat alimentària de Catalunya[3] estableix un model d'intervenció, basat en definir els objectius que es calen assolir, determinar els indicadors, i escollir les intervencions adequades. Tot el pla en si pren com a objectiu principal generar un impacte de manera que hi hagi una millora en la situació existent de la seguretat alimentària en Catalunya fins el que es te previst segons aquest pla, o com a mínim, mantenir una situació adequada, assumible, factible, i que es pugui mantenir a lo llarg del temps.

Aquest pla tindrà molt en compte l'ús dels ja esmentats indicadors, sent normalment microorganismes o substàncies químiques, que permetran fer un monitoratge i contrastar els resultats. Amb el monitoratge es podrà determinar si el pla que estem establint ens està donant uns resultats satisfactoris.

A partir d'anteriors plans de seguretat alimentària, com el Pla de Seguretat Alimentària 2007-2010 o el Pla de seguretat alimentària 2012-2016, s'ha determinar quins són els àmbits en els quals aquest pla s'hauria de centrar:

  • Incidència de les malalties alimentàries en la població.
  • Exposició de la població a tot tipus de perill alimentari.
  • Prevalença de perills en aliments que es posen a disposició de la població.
  • Prevalença de perills en fases prèvies a les fases de la cadena alimentària.
  • Grau de compliment de les regulacions preventives, de manera que els aliments es mantinguin innocus, que s'apliquen a la cadena alimentària.
  • Grau de compliment d'altres normatives que no afecten a l'innocuïtat dels aliments.

Aquest pla llavors, es basa en especial en la salut dels consumidors, en la exposició a perills i la seva prevalença, però especialment en el compliment de la normativa establerta.

Aquest pla de seguretat, en comparació a plans de seguretat anteriors, és més intuitiu i fàcil d'entendre.

Esquema del Pla de Seguretat[modifica]

Aquest esquema presenta tres bases: objectius estratègics, objectius específics i intervencions. Aquestes bases es colocaran en un quadre de comandament, que consisteix en una eina de gestió que ens permet monitoritzar l'evolució de l'estratègia utilitzada i quins són els seus resultats.

Objectius estratègics[modifica]

Aquests objectius tenen com a finalitat entendre què és la política de la seguretat alimentària en la seva globalitat. El nombre del objectiu estratègic es definirà en el requadre com a OE-N, sent N el nombre del objectiu estratègic.

Número Enunciat Indicador
Innocuïtat alimentària
Malalties transmissibles via alimentària causades per agents biològics
OE-01 Estabilitzar les toxiinfeccions alimentàries a un nivell baix tant en termes globals com en determinats àmbits específics (residències, àmbit domèstic, menjadors escolars,...) Nombre de brots
OE-02 Minimitzar la incidència de malalties d'origen biològic transmissibles via alimentària Incidència
Presència de perills biològics a la cadena alimentària
OE-03 Minimitzar la presència de perills biològics a totes les fases de la cadena alimentària Taxes de conformitat amb la normativa vigent i/o referents coneguts internacionalment
Exposició a agents químics per via alimentària i malalties causades
OE-04 Mantenir l'absència de brots de contaminació per agents químics per via alimentària Nombre de brots
OE-05 Minimitzar la exposició de les persones als perills químics amb la dieta Taxes de conformitat de la dieta total amb els referents coneguts internacionalment
Presència de perills químics a la cadena alimentària
OE-06 Minimitzar la prevalença de perills químics a totes les fases de la cadena alimentària Taxes de conformitat amb la normativa vigent i/o referents coneguts internacionalment
Reaccions adverses als aliments
OE-07 Contribuir a minimitzar l'exposició de les persones sensibles als components dels aliments que els poden provocar algun tipus de reacció adversa, facilitant-los una elecció adequada de les seves necessitats Taxes de conformitat de l'etiquetatge i composició dels aliments amb la normativa vigent.
Condicions generals de seguretat alimentària
OE-08 Les activitats de la cadena alimentària s'han de portar a terme en condicions adequades, donant estàndards previstos en tots els nivells, de manera que disminueixin els riscos a nivells acceptables, guarantint el compliment de les condicions exigides Taxes de conformitat amb les condicions establertes reglamentàriament
Qüestions relacionades amb la seguretat alimentària
Correspondència dels productes alimentaris amb les qualitats previstes
OE-09 Els productes han de complir amb la qualitat prevista en la reglamentació vigent i la facilitada en l'etiquetatge o informació donada de l'aliment de cara als consumidors Taxes de conformitat amb la normativa vigent
Benestar animal
OE-10 Les activitats de la cadena alimentària s'han de desenvolupar de manera que s'eviti als animals productors d'aliments qualsevol dolor o patiment innecessaris Taxes de conformitat amb la normativa vigent
Sanitat animal i vegetal
OE-11 Les activitats de la cadena alimentària s'han de portar a terme en condicions adequades d'alimentació i sanitat animal i complir les normes vigents en la matèria Incidència i prevalença de malalties en animals productors d'aliments
Taxes de conformitat amb la normativa vigent
OE-12 Les activitats de la cadena alimentària s'han de portar a terme en condicions adequades de sanitat vegetal i complir les normes vigents en la matèria Taxes de conformitat amb la normativa vigent

Control de bones pràctiques[modifica]

Un dels objectius principals de l’ACSA és garantir la seguretat dels productes alimentaris elaborats, processats i distribuïts per les empreses alimentàries i de pinsos, fet que es garanteix gràcies a l’establiment d’autocontrols mitjançant l’Anàlisi de Perills i Punts de Control Crítics (APPCC)[2]. L’APPCC és un sistema que permet analitzar i controlar els possibles perills que poden aparèixer en qualsevol de les fases de producció i comercialització, per tal d’assegurar la innocuïtat dels aliments[4].

A partir dels possibles perills per a la salut, s’estableixen sistemes de control, que tenen com a finalitat la prevenció, ja que no s’analitza el producte final, sinó les diferents etapes de producció i comercialització. Aquesta prevenció permet que cap aliment potencialment perillós arribi al consumidor[2][5]

Inicialment, abans d’establir l’APPCC, s’han d’aplicar els Programes de Prerequisits (PPR), que comprenen les bones pràctiques d’higiene (BPH) i bones pràctiques de fabricació (BPF), entre altres[2][5]. Aquests prerequisits engloben totes les condicions higièniques i de treball que s’han d’aplicar per controlar els perills generals: introducció i augment de microorganismes o acumulació de residus alimentaris[6]. Un cop controlats els perills provinents de l’entorn de treball, el sistema APPCC es pot centrar en controlar els perills específics del producte alimentari o d’etapes crítiques[4].

L’APPCC s’ha d’adaptar a totes les empreses alimentàries, és a dir, les seves clàusules s’han de poder aplicar a establiments amb diferents característiques, fins i tot a petites empreses. S’ha de tenir en compte que hi ha empreses que no disposen de punts de control crític i que a vegades, el control de punts crítics pot ser substituït per unes bones pràctiques higièniques. Aquesta flexibilitat també és important per poder seguir aplicant mètodes clàssics en qualsevol de les fases de producció i distribució[2].

Traçabilitat[modifica]

La traçabilitat permet analitzar tots els elements i processos que intervenen al llarg de la cadena alimentària (matèria primera, envasos, additius, recol·lecció, elaboració,...)[2]. Per tant, s’obté un seguiment del producte i de les condicions en les quals es troba en tot moment[7], amb l’objectiu de detectar els problemes en l’elaboració dels aliments i evitar-los posteriorment. Es tracta d’un prerequisit imprescindible, ja que qualsevol factor té un efecte sobre la seguretat de l’aliment[2].

Per tant, tots aquells aliments potencialment perillosos o que no tenen unes característiques específiques seran eliminats del mercat gràcies al control que proporciona la traçabilitat[2]. La traçabilitat permet que els consumidors puguin obtenir tota la informació sobre la procedència i propietats del producte alimentari, fent augmentar la seva confiança[7].

Al gener de 2005, es va establir obligatòriament la necessitat de traçar tots els productes de tot els sectors alimentaris, a través del Reglament (CE) núm. 178/2002 del Parlament Europeu[2].

Guies de Pràctiques Correctes d'Higiene[modifica]

Les Guies de Pràctiques Correctes d’Higiene (GPCH) faciliten la implementació dels sistemes de control en les indústries alimentàries, amb l’objectiu d’assegurar la seguretat i qualitat dels aliments[2]. Detallen els requisits i els mètodes que cal seguir per operar de manera segura en cada sector o aliment concret. D’aquesta manera, es pot reconstruir el procés pel qual l’aliment arriba fins al consumidor i establir les condicions, possibles perilles i mètodes de prevenció[8].

Els passos per crear una Guia de Pràctiques Correctes d’Higiene són[2]:

  1. Un sector alimentari concret elabora el document, seguint uns criteris establerts en una reunió prèvia amb l’ACSA o qualsevol altra Departament de la Generalitat de Catalunya relacionat amb la seguretat alimentària.
  2. Aquest document és revisat per les autoritats oficials de seguretat alimentària a Catalunya, entre elles l’ACSA, i validat després de tenir en compte les observacions i comentaris.
  3. El document es publica i es difon per les diferents empreses del sector alimentari. Aquesta difusió ha de comptar amb un programa de formació dels operaris.
  4. Les empreses implementen voluntàriament la GPCH.

Per tant, aquestes guies permeten que cada un dels sectors estableixi i segueixi les normes de seguretat alimentària adients. El fet que les GPCH siguin elaborades voluntàriament pels propis sectors alimentaris i validades per l’Administració comporta una implicació i col·laboració d’ambdues parts, amb l’objectiu final d’obtenir aliments innocus[2][8].

A la pàgina web d'ACSA, es poden trobar les Guies de Pràctiques Correctes d'Higiene oficialment reconegudes.

Consells generals de seguretat alimentària[modifica]

Per prevenir les toxiinfeccions alimentàries i garantir la seguretat dels aliments s’han de respectar unes normes d’higiene[9] durant la preparació i conservació d’aquests. S’ha vist que hi ha una clara relació entre determinades pràctiques higièniques incorrectes i les toxiinfeccions.

Les 4 normes d’higiene[9] bàsiques proposades per ACSA són:

  • Netejar: rentar les superfícies que entrin en contacte amb l’aliment, rentar-se les mans i els aliments que seran consumits crus (fruites i hortalisses) i protegir els aliments i la cuina d’insectes i d’animals domèstics. Això és important per no contaminar els aliments.
  • Separar: separar els aliments crus dels cuinats, utilitzar estris diferents per manipular els diversos aliments i conservar-los en espais diferents dins de la nevera. Ja que els aliments crus poden contenir microorganismes susceptibles de contaminar els cuinats.
  • Coure: coure suficientment els aliments segons les seves característiques. Perquè la cocció elimina els microorganismes perillosos si s’arriba a la temperatura suficient i s’hi està el temps suficient.

Organismes relacionats[modifica]

Garantir el més alt nivell de salut alimentària i seguretat alimentària en la població catalana és una responsabilitat compartida. L’Agència Catalana de Seguretat Alimentària exerceix funcions de coordinació i supervisió del compliment dels objectius en els diferents àmbits de la cadena alimentària. Com a instruments de coordinació, col·laboració i cooperació l’ACSA ha constituït uns grups de treball i unes comissions on s’aborden tots aquells aspectes de la cadena alimentària relacionats amb la seguretat alimentària.

El tema tractat en grups de treball o comissions pot ser general, quan l’objectiu és decidir estratègies d’actuació dins el sector alimentari; o bé específic, quan es tracta d’aprofundir en aspectes determinats. Col·laboren amb l’ACSA els organismes relacionats amb la seguretat alimentària.

Grups de treball[modifica]

En els grups de treball hi participen representants dels diferents departaments de la Generalitat de Catalunya. A més d’administracions locals, alguns dels organismes convocats són els següents:

El tipus de grups de treball que col·laboren amb l'ACSA es divideixen en:

  • Grups de treball de coordinació interdepartamental i interadministrativa.
  • Grups de treball d'autocontrols a la cadena alimentària.
  • Grups de treball amb consumidors i usuaris.

La periodicitat d’aquests grups de treball és, com a mínim, trimestral, i en el cas dels grups de treball d’autocontrols a la cadena alimentària, l’objectiu dels quals és impulsar l’autocontrol en les empreses agroalimentàries, el tema és específic.

Comissions[modifica]

En les comissions hi participen representants de les diferents administracions i representants de les associacions de consumidors, usuaris i diferents sectors professionals. A més d’administracions locals, alguns dels organismes convocats són els següents:

Les comissions que col·laboren amb ACSA són:

  • Comissió en lluita contra el malbaratament i seguretat alimentària.
  • Comissió de seguiment de la seguretat de la carn i productes de la carn.
  • Comissió de seguiment de la seguretat de la llet.
  • Comissió de seguiment de la seguretat de l'aviram.
  • Comissió de seguiment de la seguretat del peix i productes de la pesca.
  • Comissió de seguiment de la seguretat dels vegetals.

Divulgació[modifica]

Divulgació telemàtica[modifica]

L’ACSA s’encarrega d’elaborar i recopilar tot un seguit de material de qualitat, adequat a les necessitats dels operadors/es. Això és consegüent a que un àmbit essencial de la política de seguretat alimentaria és la divulgació i sensibilització.

No és possible oferir garanties de seguretat alimentaria si no es presenten coneixements especialitzats dels processos que tenen lloc al llarg de la cadena. Per aquest motiu, des de l’espai WEB de ACSA es vol recolzar els operadors i facilitar-los la seva tasca mitjançant:

  1. Guies de pràctiques correctes d’higiene: permeten desenvolupar l’autocontrol i les bones pràctiques dels treballadors.
  2. Documents de bones pràctiques: també per a la realització de autocontrols.
  3. Mapa de perills: permet una millor comunicació i informació sobre els perills relacionats amb el consum de determinats aliments, així com l’establiment de l’anàlisi de perills i punts de control crític (APPCC).
  4. Les bases de dades de legislació alimentària: un repertori de normatives oficials de seguretat alimentària publicades en diaris oficials de la unió Europea.

A més a més, l’agència catalana de salut alimentaria es caracteritza per exposar via web tot un seguit d’estudis que es subdivideixen en:

  1. Estudis de dieta total, que consten de  temes tant de la presència de contaminants químics com de la presència de micotoxines en aliments.
  2. Estudis d’exposició per al peix i el marisc, que determinen de forma retrospectiva la presència de contaminants químics als productes del mar català.
  3. Estudis de recerca sociològica, basats en la percepció del consumidor i en la realització d’un baròmetre (projecte d’anàlisi per recollir dades i informació sobre coneixements, hàbits i percepció de la ciutadania en matèria de seguretat alimentària).

En definitiva, permet buscar a l’usuari quelcom que desitgi, des de informació dels diversos microorganismes patògens que poden causar malalties de transmissió alimentària fins als diferents tipus d’anàlisis de control que existeixen en la cadena alimentària.

Memòria sobre la situació de la seguretat alimentària[modifica]

Per llei s’estableix l’elaboració d’una memòria anual[11] sobre la situació de la seguretat alimentària a Catalunya. El document permet donar a conèixer a quelcom els riscos que existeixen de patir una malaltia de transmissió alimentària. També dictamina el grau de compliment de les normes vigents en àmbits com la innocuïtat, la qualitat, el benestar animal i altres qüestions relacionades amb la seguretat alimentària.

La informació i les conclusions recollides en aquest document d'anàlisi han de constituir un referent per a tots els implicats en la seguretat alimentària, amb el que requereix ser aprovat per la Comissió Directora de Seguretat Alimentària prèvia la seva publicació a la web de la generalitat de Catalunya.

L’última memòria elaborada data del 2015 i resumeix breument quina és la metodologia d’anàlisi de la situació de la seguretat alimentària a Catalunya, així com quins són els indicadors d’incidència de malalties transmeses per via alimentària a la població. Altres dades d’interès serien:

  1. Quins són els indicadors de prevalença de perills en aliments (perills biològics): inclou les taxes de conformitat generals per a microorganismes patògens i les mesures d’higiene i l’autocontrol tant dels operadors com domèstiques.
  2. Indicadors de prevalença de perills en aliments (perills químics):inclou les taxes de conformitat generals per perills químics i les dades del programa de vigilància i control d’al·lergògens en aliments.
  3. Indicadors de prevalença de perills en la fase primària de la cadena alimentària: principalment de medicaments veterinaris i tuberculosi i brucel·losi bovina.
  4. Indicadors del nivell de compliment de les regulacions preventives que són d’aplicació en les activitats de la cadena alimentària (fase primària).
  5. Indicadors del nivell de compliment de les regulacions preventives que són d’aplicació en les activitats de la cadena alimentària (fase de transformació i distribució).
  6. Indicadors del nivell de compliment de les regulacions preventives que són d’aplicació en les activitats de la cadena alimentària (fase minorista).
  7. Indicadors de percepció de la ciutadania en seguretat alimentària.

Butlletins[modifica]

ACSA realitza tot un seguit de butlletins electrònics de publicació mensual (Infoacsa) que recullen una selecció de notícies relacionades amb la seguretat alimentaria, la normativa actual i les publicacions destacades. La donada d'alta es duu a terme des del seu propi web[12] i actualment consten amb uns 154 volums diferents.

Campanyes d’informació[modifica]

L’educació sanitària és impulsada des del departament de Salut Català[13] gràcies al desenvolupament de campanyes d'informació que van adreçades a la ciutadania en general o sectors específics de la població. Les campanyes es van iniciar al 1982 i han prosseguit fins a l’actualitat. Aquestes es troben recopilades al apartat “actualitat” del web oficial.

Xarxes socials[modifica]

El canal salut del departament de sanitat de Catalunya es caracteritza per divulgar via xarxes socials el seu contingut, així com informació d’interès ciutadà. Les principals eines informatives utilitzades són: twitter, amb el voltant de 28 milions de seguidors i d’altres xarxes més minoritàries com Facebook i Youtube.

Suport institucional a projectes de recerca[modifica]

Al marge de les seves funcions, ACSA dóna suport a projectes d’investigació[14] orientats a prevenir i resoldre problemes en l’àmbit de la seguretat alimentària.

Els projectes de recerca als quals ha donat suport són:

  • 2015. Xarxa territorial i eines per avaluar els circuits curts d’alimentació: multifuncionalitat socioeconòmica, ambiental i impacte sobre la salut del consum de pa i productes lactis.

Entitats: IRTA, CTNS, IRSTEA (França), CIVAM (França).

  • 2015. Modelització farmacocinètica i farmacodinàmica de bisfenol A i els seus anàlegs: aproximació a les mescles.

Entitats: Universitat Rovira i Virgili (URV).

  • 2014. Microsistemes per a la detecció ràpida, fiable i rendible de microalgues tòxiques in situ i a temps reals (seasening).

Entitats: Universitat Rovira i Virgili (URV) i Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA).

  • 2014. Estudi epidemiològic de Campylobacter i E. coli resistents a antibiòtics en l'escorxador, amb l'objectiu de reduir-ne el risc d'entrada en la cadena alimentària.

Entitats: Centre de Recerca en Sanitat Animal (CRESA).

  • 2014. Identificació i prevenció del risc químic en agricultura de regadiu. Impacte holístic de la qualitat ambiental en la incorporació de contaminants en cultius a escala.

Entitats: Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA) del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).

  • 2013. Promoció d'una aqüicultura de bivalves i pesqueria sostenible i segura mitjançant modelització i caracterització del risc de toxines emergents (PROMAQUA).

Entitats: Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA).

  • 2013. Impacte de les parasitosis en el lluç europeu: anàlisis poblacional sobre el potencial productiu i riscos biològics alimentaris associats.

Entitats: Departament de Ciències Ambientals de la Universitat de Girona, Instituto de Investigaciones Marinas del CSIC i la Fundación Centro Tecnoloxico do Mar (CETMAR).

  • 2012. Avaluació del risc de redistribució de menjars preparats des dels establiments de restauració col·lectiva a entitats de beneficència i acció social com a estratègia per reduir el malbaratament alimentari.

Entitats: Centre Especial de Recerca (Planta de Tecnologia dels Aliments, Departament de Ciència Animal i dels Aliments de la Facultat de Veterinària, Universitat Autònoma de Barcelona).

  • 2012. Distribució d'Ostreopsis en el delta de l'Ebre i estudi toxicològic d'Ostreopsis i Gambierdiscus. Importància de les seves toxines i transferència a les xarxes tròfiques.

Entitats: Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA).

  • 2012. Màster europeu sobre gestió de la qualitat en els laboratoris analítics - Erasmus Mundus.

Entitats: Universitat de Barcelona, Universitat de l’Algarve, Universitat de Cadis, Universitat de Bergen i Universitat Politècnica de Gdansk.

  • 2012. Avaluació de la qualitat i de la seguretat de les tecnologies de la cocció al buit i de l'alta pressió hidrostàtica aplicades a tractaments moderats de pollastre i salmó.

Entitats: Centre Especial de Recerca de la Planta de Tecnologia dels Aliments (Departament de Ciència Animal i dels Aliments. Universitat Autònoma de Barcelona).

  • 2011. Avaluació de factors de risc relacionats amb el consum d'antimicrobians associats a l'aparició de resistència a cefalosporines en animals destinats al consum.

Entitats: Centre de Recerca en Sanitat Animal (CRESA).

  • 2010. Arsènic inorgànic de productes d'arròs en dietes infantils.

Entitats: Universitat Rovira i Virgili, Universitat Miguel Hernández i onze centres de recerca europeus més.

  • 2009. Importància de les toxines marines en els productes de la pesca i l'aqüicultura a Catalunya: avaluació del risc i propostes per a la seva gestió.

Entitats: Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA).

  • 2008. Enteropatògens zoonòtics en gavines: interrelació entre les aus silvestres i les explotacions avícoles. repercussió sanitària.

Entitats: Centre de Recerca en Sanitat Animal (CRESA).

  • 2008. Desenvolupament i aplicació d'eines per a una anàlisi dels riscos microbiològic i quantitatiu en productes alimentaris mínimament processats i llestos per al seu consum.

Entitats: Departament de Conservació i Qualitat dels Aliments de l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia d’Aliments del CSIC, Departament de Bromatologia i Tecnologia dels Aliments de la Universitat de Còrdova, Departament de Producció Animal i Ciència dels Aliments de la Universitat de Saragossa, Departament d’Higiene i Tecnologia dels Aliments de la Universitat de Lleó, Departament de Microbiologia i Parasitologia de la Universitat de Navarra, Departament d’Enginyeria d’Aliments i de l’Equipament Agrícola de la Universitat Politècnica de Cartagena, Departament d’Enginyeria Electrònica de la Universitat Politècnica de Catalunya, Departament d’Estadística i Investigació Operativa de la Universitat de València.

  • 2006. Nous mètodes analítics per identificar i controlar antibiòtics en pinso, llet i orina.

Entitats: SIA Enginyers SL, Institut Químic de Sarrià-Universitat Ramon Llull.

  • 2006. Trematodes digenis paràsits de cargols de consum humà. Implicacions econòmiques per a l'helicicultura i la salut humana.

Entitats: Facultat de Farmàcia. Universitat de Barcelona.

Vegeu també[modifica]

  • Agència de Protecció de la Salut (amb el Decret 366/2011, de 12 de juliol, pel qual s'aproven els Estatuts de l'Agència de Salut Pública de Catalunya, l'Agència de Protecció de la Salut va ser integrada a l'Agència de Salut Pública de Catalunya com a "Direcció de Protecció de Salut").

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

  1. Llei 18/2009, de 22 d'octubre, de Salut Pública aprovada pel Parlament de Catalunya
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 «Agencia Catalana de Seguretat Alimentària» (en català). [Consulta: 13 novembre 2018].
  3. «Pla de Seguretat Alimentària de Catalunya 2017-2021» (en català). Agència Catalana de Seguretat Alimentària, Gener 2017. [Consulta: 15 novembre 2018].
  4. 4,0 4,1 «¿Qué son los prerrequisitos APPCC?» (en castellà). ISOTOOLS, 18-06-2015.
  5. 5,0 5,1 Bou Rached, Lizet; Ascanio, Norelis; Hernández, Pilar «Diseño de un plan de análisis de peligros y puntos críticos de control (HACCP) para el aseguramiento de la inocuidad de la mortadela elaborada por una empresa de productos cárnicos.». Archivos Latinoamericanos de Nutrición, Març, 2004.
  6. «Programas de prerrequisitos» (en castellà). Gestión de Seguridad Alimentaria. [Consulta: 13 novembre 2018].
  7. 7,0 7,1 Aung, Myo Min; Chang, Yoon Seok «Traceability in a food supply chain: Safety and quality perspectives». Elsevier, 05-11-2013, pàg. 13.
  8. 8,0 8,1 «Guías de Prácticas Correctas de Higiene (GPCH)» (en castellà). [Consulta: 13 novembre 2018].
  9. 9,0 9,1 «Quatre normes per garantir la seguretat dels aliments que preparem» (en ca-es). [Consulta: 14 novembre 2018].
  10. Leyva, Virginia; K. Martino, Tamara; Puig; Carrera, José; Rolando Cabrera, Mateo; Yamila (en castellà) ¿Qué factores influyen en el crecimiento y supervivencia de los microorganismos en los alimentos?, 14-11-2018, pàg. 3.
  11. «[http://acsa.gencat.cat/web/.content/Publicacio/eines_i_recursos/Publicacions/Memories_de_la_situacio_de_la_seguretat_alimentaria/2015/indicadors_2015/Indicadors_2015.pdf Indicadors de la situació de la seguretat alimentària Catalunya 2015]» (en català). Agència de Salut Pública de Catalunya. Departament de Salut, octubre 2016. [Consulta: 13 novembre 2018].
  12. «Butlletins» (en ca-es). [Consulta: 13 novembre 2018].
  13. «Inici» (en ca-es). [Consulta: 13 novembre 2018].
  14. «Suport institucional a projectes de recerca» (en ca-es). [Consulta: 14 novembre 2018].