Agapornis d'Etiòpia

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Agapornis d'Abissínia)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaAgapornis d'Etiòpia
Agapornis taranta
2009-0803-AgapTara-Ethiopia-BahirDar-016.jpg
Mascle.
Agapornis taranta -Ethiopia -female-8.jpg
Femella.
Estat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Aves
Ordre Psittaciformes
Família Psittacidae
Gènere Agapornis
Espècie Agapornis taranta
(Stanley, 1814)
Modifica dades a Wikidata

L'agapornis d'Etiòpia (Agapornis taranta) és un petit lloro, per tant un ocell de la família dels psitàcids (Psittacidae). No són gaire comuns com a ocells de gàbia.[1]

Morfologia[modifica]

  • Fa una llargària de 16 – 16,5 cm, i és l'espècie més gran del gènere Agapornis.[2]
  • Presenta dimorfisme sexual. Els dos sexes són bàsicament verds, però el mascle té el front de color vermell i un anell ocular del mateix color. L'ala del mascle és negra per sota, mentre que a les femelles són verdoses o d'un color negrós.[2]
  • La cua és negra amb un color groguenc a la punta i sota la cua. La gropa i la cua, per sobre, són de color verd clar.
  • Bec vermell i potes grises.

Hàbitat i distribució[modifica]

Viu tant en planures com en regions de muntanya des del sud d'Eritrea fins al sud-oest d'Etiòpia.[3]

Alimentació[modifica]

Mengen llavors, baies i fruites. Durant l'època de les figues baixen a les valls per menjar-ne. També mengen baies de ginebre. En captiveri mengen pipes de gira-sol, blat de moro, pomes i figues.

Reproducció[modifica]

Nia en cavitats d'arbres, i porta el material per a la construcció del niu entre el plomatge. Ponen 3 – 4 ous blancs, que la femella cova durant 23 dies. Els pollets abandonen el niu als 45 dies de vida.[4]

Estatus[modifica]

És considerat comú en la seva àrea de distribució, per la qual cosa és conceptuada per la IUCN Red list com en "risc mínim".[3]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agapornis d'Etiòpia Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Alderton, David (2003). The Ultimate Encyclopedia of Caged and Aviary Birds. London, England: Hermes House. p. 219. ISBN 1-84309-164-X
  2. 2,0 2,1 Le Breton, Kenny. Lovebirds...getting started. USA: T.F.H. Publications. pp. 88–89. ISBN 0-86622-411-4.
  3. 3,0 3,1 Distribució i justificació d'estatus en IUCN Redlist Rev. 20-02-2010
  4. Alderton, David (2003). The Ultimate Encyclopedia of Caged and Aviary Birds. London, England: Hermes House. p. 219. ISBN 1-84309-164-X