Vés al contingut

Agapornis de coll rosa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuAgapornis de coll rosa
Agapornis roseicollis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes3,95 g (pes al naixement)
54 g (pes adult) Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries4,9 Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22685342 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePsittaciformes
FamíliaPsittaculidae
TribuPsittaculini
GènereAgapornis
EspècieAgapornis roseicollis Modifica el valor a Wikidata
Vieillot, 1818
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

L'agapornis de coll rosa, inseparable de coll rosa [1] o Agapornis de Namíbia [2](Agapornis roseicollis) és un petit lloro que habita les zones àrides del sud-oest africà però que és criat profusament com a ocell de gàbia.

Morfologia[modifica]

  • És un lloro força petit, que fa 17-18 cm de llargària[3]
  • El plomatge és majoritàriament verd amb la part posterior blava. Cara i gola de color rosa fosc.
  • Bec de color banya, iris marró i potes i peus grisos.
  • Joves amb cara i gola de color rosa pàl·lid i bec amb base marró.

Hàbitat i distribució[modifica]

Distribució de l'Agapornis de Namíbia

Habita en planures àrides i sabanes a les terres baixes, fins als 1600 m, de l'oest d'Angola, Namíbia i nord-oest de Sud-àfrica, al nord de la Província del Cap.[4] La utilització com ocell de gàbia, ocasiona que sovint es puguin trobar exemplars fugits a molts països occidentals, com ara els Països Catalans.[2]

Alimentació[modifica]

S'alimenta principalment de llavors i baies. Quan el menjar és abundant, és possible que es reuneixen en grans bandades de centenars d'ocells. De vegades són considerats plagues pels agricultors, ja que es poden alimentar dels conreus com el mill.

Reproducció[modifica]

Utilitzen per fer els nius esquerdes en la roca o en un compartiment dels grans nius comunals construïts per l'ocell republicà. També aprofiten estructures artificials com ara els sostres de les cases. Aporten material al niu, transportat entre les plomes del dors. Ponen 4-6 ous blancs entre febrer i abril, que coven durant uns 23 dies. Els joves abandonen el niu després de 43 dies.[3]

Llistat de subespècies[modifica]

Se n'han descrit dues subespècies:

  • Agapornis roseicollis catumbella, Hall,B.P. 1952, d'Angola, amb cara i coll amb un rosa menys brillant que l'altra subespècie.[5]
  • Agapornis roseicollis roseicollis, (Vieillot 1818), de Namíbia, Botswana i Sud-àfrica

Referències[modifica]

  1. Comissió dels Noms dels Ocells en Català. Diccionari dels ocells del món: Ocells no passeriformes. Fundació Barcelona Zoo; Institut Català d'Ornitologia; TERMCAT, Centre de Terminologia
  2. 2,0 2,1 L'agapornis de Namíbia al SIOC
  3. 3,0 3,1 McLachlan G. R. & Liversidge, R. (1981) Roberts Birds of South Africa, John Voelcker Bird Book Fund, Cape Town. ISBN 0-620-03118-2
  4. BirdLife International (2018). "Agapornis roseicollis." 2018 Llista Vermella de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, edició 2018. [Consulta: 12 abril 2023]
  5. Joseph M. Forshaw (2006). Parrots of the World; an Identification Guide. Princeton University Press. ISBN 0-691-09251-6