Carbonera vera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Agaricus nigrescens)
Infotaula d'ésser viuCarbonera vera
Russula nigricans Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Bolet
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreRussulales
FamíliaRussulaceae
GènereRussula
EspècieRussula nigricans Modifica el valor a Wikidata
Fr., 1838

La carbonera vera[1] o cualbra carbonera gran[2] (Russula nigricans) pertany al grup de les carboneres i és una espècie de la família de les russulàcies.[3]

Morfologia[modifica]

[2][4][5][6] Barret gran, de fins a 20 cm de diàmetre, carnós, dur; convex de jove, estés i lleugerament deprimit en l'adult; de color blanquinós, marmolejat bru-bistre cap al marge, després s'estén a tot el barret, amb tons negres pel centre, de vegades aterridor-afieltrat a la lupa. Cutícula mat, separable fins a 1/3 o fins i tot fins a mig radi. Làmines de sabor acre (de vegades lentament), summament espaiades, adnates, sinuades o arrodonides, després decurrents i fràgils, amb abundants soldadures, que enrojolen el roc i després ennegreixen, amb l'aresta també negra. Peu curt, blanc, al tacte es torna vermellós i després bru-negruzco. Carn que al tall pren un color vermell-carmí i posteriorment canvia a bru-negruzco, d'olor afruitat i sabor dolç. Esporada blanca (Ia). Reacció (Fe) de color verd-gris fosc i positiva blau-verdós ràpid amb el guaiaco (G). És comú en boscos de coníferes i planifolis.

Hàbitat[modifica]

[2][4][5][6] Fructifica als boscos de planifolis (especialment faigs) i de coníferes a la darreria de l'estiu i a la tardor, i entre 0-1.412 m d'altitud.[7]

Observacions[modifica]

[1][2][4][5][6]


Distribució geogràfica[modifica]

Es troba a Europa (incloent-hi les illes Britàniques) i la costa atlàntica de Nord-amèrica.[8]

Paràsits[modifica]

És parasitat per Asterophora lycoperdoides i Asterophora parasitica.[9]

Etimologia[modifica]

Del llatí nigricans (negrós) perquè la seua carn esdevé de color negre.

Comestibilitat[modifica]

La seua carn (dura i alhora grumollosa) conjuntament amb el seu color i el seu sabor acre, no el fan un bon comestible. Segons alguns autors, sembla que, fins i tot, ha provocat certs trastorns.[10][11][12]

Propietats medicinals[modifica]

Entre d'altres, té propietats antitumorals[13][14]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986. 
  3. The Taxonomicon (anglès)
  4. 4,0 4,1 4,2 Sarnari, Mauro. Monografia illustrata del genere Russula in Europa, Tomo primo. Terni: Associazione Micologica Bresadola, 1998. 
  5. 5,0 5,1 5,2 Llistosella, Jaume. Russulals de Catalunya i de les Illes Balears, Tesi Doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1997. ISBN 978-84-475-2089-3. 
  6. 6,0 6,1 6,2 Læssøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of Temperate Europe. Princeton: Princeton University Press, 2019. ISBN 9780691180373. 
  7. «Russula nigricans (Blackening Brittlegill)» (en anglès). ZipcodeZoo.com. Arxivat de l'original el 17 de desembre 2013. [Consulta: 16 setembre 2010].
  8. David Arora, 1986. Mushrooms Demystified. Ten Speed Press. ISBN 0-89815-169-4
  9. BioLib (anglès)
  10. «Carbonera vera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  11. Sociedad Micológica Errotari (castellà)
  12. RedNaturaleza (castellà)
  13. Ohtsuka S, Ueno S, Yoshikumi C, Hirose F, Ohmura Y, Wada T, Fujii T, Takahashi E. Polysaccharides having an anticarcinogenic effect and a method of producing them from species of Basidiomycetes. UK Patent 1331513, 26 de setembre del 1973.
  14. Keller C, Maillard M, Keller J, Hostettmann K. Screening of European fungi for antibacterial, antifungal, larvicidal, molluscicidal, antioxidant and free-radical scavenging activities and subsequent isolation of bioactive compounds. Pharmaceutical Biology. 2002 40(7):518-25.

Bibliografia[modifica]

  • Tan BW, Xu JB, Dong ZJ, Luo DQ, Liu JK. Nigricanin, the first ellagic acid derived metabolite from the Basidiomycete Russula nigricans. Helv Chim Acta. 2004 87(4):1025-8.

Enllaços externs[modifica]