Agattu
 Agattu | ||||
|---|---|---|---|---|
  | ||||
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Estats Units d'Amèrica | |||
| Estat federat | Alaska | |||
| Població humana | ||||
| Total | 0 | |||
| • Densitat | 0 hab./km² | |||
| Geografia | ||||
| Part de | Illes Near | |||
| Superfície | 221,539 km² | |||
| Mesura | 14 km ( ) × 29 km ( ) default | |||
| Banyat per | oceà Pacífic | |||
Agattu (en aleuta Angatux̂;[1] rus: Агатту) és una illa volcànica del grup de les illes Near, un subgrup de les illes Aleutianes, a l'estat d'Alaska, als Estats Units.
Amb una superfície de 221,59 km², Agattu és una de les illes deshabitades més grans de les Aleutianes. És la segona més gran del grup de les illes Near, després d'Attu. És volcànica i considerablement muntanyosa. L'illa no té arbres i té una vegetació similar a la tundra. El cim més alt s'eleva fins al 634 msnm.[2] La seva longitud és de 30 km de llargada per 20 km d'amplada.
Medi ambient[modifica]
Agattu ha estat reconeguda com una important àrea per a la conservació de les aus per la BirdLife International.[3] Té set grans colònies d'ocells marins i una població estimada de 66.000 ocells. Al voltant de l'1% de la població mundial de corb marí de màscara roja i fraret crestat niu a l'illa. Altres habitants són el territ roquer, l'escuraflascons becfí, el pinsà muntanyenc capgrís i el sit blanc.[4] Les oques de Hutchins van ser reintroduïdes a l'illa després que les guineus en fossin eliminades durant la dècada de 1970.[5] L'eliminació de les guineus també va permetre que els conservacionistes reintroduïssin la perdiu blanca d'Evermann (Lagopus muta evermanni). L'any 2006 es documentaren un mínim de 25 parelles reproduint-se a l'illa.[6]
Geologia[modifica]
Agattu és única entre les illes Aleutianes volcàniques per estar composta, gairebé en la seva totalitat, per roques sedimentàries ben assentades. Aquestes roques es dipositaren clarament a l'aigua i estan compostes principalment per sílice amorf i detritus fins derivats d'un terreny volcànic. Les roques ígnies estan escassament representades per intrusions de pòrfir, diabase i traps. Tota l'illa ha estat afectada de manera important pel gel.[7]
Habitants[modifica]
Les excavacions arqueològiques han descobert evidències i restes d'aleutes que vivien a l'illa vers des del 760 aC.[8] A partir del nombre de jaciments arqueològics habitats simultàniament a l'illa, els experts han estimat que la població abans del contacte podria haver arribat als 500-1000 individus.[8] Després del contacte rus amb els aleutes el 1751, la població de l'illa va disminuir precipitadament. Els comerciants russos es quedarien diversos anys a les illes properes caçant llúdria marina. Les interaccions amb els aleutes eren de vegades violentes. Un veterà navegant rus va ser assassinat pels locals el 1761.[9] Durant la dècada de 1760 tots els habitants de les illes Near havien estat traslladats a un sol poble de l'illa d'Attu. Durant la Segona Guerra Mundial els habitants d'Attu foren empresonats al Japó i al final de la guerra els supervivents foren reassentats a l'illa d'Atka.[10]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agattu |
- ↑ Bergsland, K. Aleut Dictionary. Fairbanks: Alaska Native Language Center, 1994.
- ↑ «Agattu Island High Point - Peakbagger.com». [Consulta: 29 octubre 2022].
- ↑ «Agattu Island colonies)». BirdLife International, 2020.
- ↑ Audubon: Birds & Science Arxivat 27 September 2007[Date mismatch] a Wayback Machine.
- ↑ «Ptarmigan pioneers island-hop in Aleutians, Alaska Science Forum». Arxivat de l'original el 2006-09-01.
- ↑ «Biological clock turned back in western Aleutians». Arxivat de l'original el 2006-12-06.
- ↑ Note on the Geology of Agattu, an Aleutian Island, Robert P. Sharp, The Journal of Geology, Vol. 54, No. 3 (May, 1946), pp. 193-199
- ↑ 8,0 8,1 D.G. Corbett, D. Causey, M. Clemente, P.L. Koch, A. Doroff, C. Lefavre, D. West (2008) "Aleut Hunters, Sea Otters, and Sea Cows", Human Impacts on Ancient Marine Ecosystems, University of California Press
- ↑ Black, Lydia. Russians in Alaska. Fairbanks: University of Alaska Press, 2004. ISBN 1-889963-05-4.
- ↑ National Park Service Arxivat 6 June 2011[Date mismatch] a Wayback Machine.