Aglaé Auguié

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAglaé Auguié

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 març 1782 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort2 juliol 1854 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódama de companyia Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeMichel Ney (1802–1815)
Marie Louis Jules d'Y de Résigny (1816–1854) Modifica el valor a Wikidata
FillsNapoléon Joseph Ney
 ( Michel Ney)
Edgar Ney
 ( Michel Ney)
Eugène Ney
 ( Michel Ney)
Michel Louis Félix Ney
 ( Michel Ney) Modifica el valor a Wikidata
ParesPierre César Auguié (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Adelaide Henriette Genêt (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansAdèle Auguié Modifica el valor a Wikidata

Aglaé-Louise Ney, (París, 24 de març de 1782 - 2 de juliol de 1854), nascuda Auguié (o Auguier) de Lascans, va ser una dona francesa, dama de companyia de la primera i de la segona emperadriu Francesa.

Filla de Pierre-Cèsar Auguié, escuder, director general dels queviures del regne, i de la dona de cambra de la reina Marie-Antoinette, fou recollida per la seua tia materna Henriette Campan quan la seua mare, a punt de ser arrestada i enviada a la bastida en 1794, va preferir suïcidar-se.[1][2]

Es va casar amb el mariscal Ney al juliol de 1802 i va ser, des de 1804 fins a 1810, senyora del palau de l'Emperadriu Josephine, que s'havia convertit en amiga des de la seua estada a la pensió de la seua tia, llavors l'Emperadriu Marie-Louise, de 1810 a 1814.

Referències[modifica]

  1. Messire Pierre César Auguié, Écuyer, Conseiller Receveur Général des finances des Duchés de Lorraine et de Bar, Demeurant présentement à Paris, Rue neuve du Luxembourg, Paroisse St Roch.
  2. Edouard Harlé, Livret de Famille, Seconde Partie, Tome II, Bordeaux Imprimerie Wetterwald Frères, 1918 (numérisé de The Library of The University of North Carolina at Chapel Hill).

Bibliografia[modifica]

  • Arnaud Chaffanjon, Napoleó i l'univers imperial, París, Serg, 1969, pàg. 197, 406 pàg.