Agmantinita
 Agmantinita | |
|---|---|
| Fórmula química | Ag₂MnSnS₄ |
| Epònim | argent, manganès i estany  |
| Localitat tipus | mina Uchucchacua, Província d'Oyon, Departament de Lima, Perú |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 6,632(2) Å; b = 6,922(2) Å; c = 8,156(2) Å |
| Grup espacial | space group 31 (en)  |
| Color | vermell-taronja |
| Exfoliació | no observada |
| Fractura | no observada |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 2 a 2,5 |
| Lluïssor | adamantina |
| Color de la ratlla | vermella |
| Densitat | 4,574 g/cm³⁺ (calculada) |
| Pleocroisme | no visible |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2014-083 |
| Any d'aprovació | 2014 |
| Símbol | Agm |
| Referències | [1] |
L'agmantinita és un mineral de la classe dels sulfurs estructuralment relacionat amb la wurtzita. Va ser descobert l'any 2014.
Característiques[modifica]
L'agmantinita és un sulfur de fórmula química Ag₂MnSnS₄. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2014, sent publicada per primera vegada el 2019.[2] Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2 i 2,5.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions mineralògiques del Museu d'Història Natural de Viena (Àustria), amb el número de catàleg: 9736.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a la mina Uchucchacua, situada a la província d'Oyon (Departament de Lima, Perú). Aquest indret és l'únic a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències[modifica]
- ↑ «Agmantinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 febrer 2023].
- ↑ Keutsch, Frank N.; Topa, Dan; Fredrickson, Rie Takagi; Makovicky, Emil; Paar, Werner H. «Agmantinite, Ag2MnSnS4, a new mineral with a wurtzite derivative structure from the Uchucchacua polymetallic deposit, Lima Department, Peru». Mineralogical Magazine, 83, 2, abril 2019, pàg. 233–238. DOI: https://doi.org/10.1180/mgm.2018.139 [Consulta: 13 febrer 2023].