Agnès Mukabaranga
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XX Ruanda |
 Membre del Parlament Panafricà | |
| Senador de Ruanda | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | política |
Agnes Mukabaranga (nascuda a Gitarama) és una política de Ruanda.[1] Mukabaranga és membre del Partit Demòcrata Centrista (PDC) i membre del Parlament Panafricà i antiga diputada a la Cambra de Diputats de Ruanda i del Senat de Ruanda.[1] És advocada de professió.[2]
Carrera política[modifica]
Mukabaranga va ser nomenada membre inaugural de l'Assemblea Nacional de transició de Ruanda,[3] que es va crear després del genocidi ruandès de 1994, i basada en els acords d'Arusha acordats l'any anterior.[4] En 2003 es va aprovar una nova constitució permanent per al país mitjançant un referèndum, que va establir un estat multipartidista amb un parlament bicameral que consisteix en un Senat i una Cambra de diputat.[5] Mukabaranga va ser nomenada al nou senat després de l'elecció de Paul Kagame com el primer president de Ruanda sota la nova constitució.[3][6] Va ser una de les 39 dones elegides o designades al parlament aquell any, en comparació amb 41 homes.[2] Prometent lluitar per la justícia i la reconciliació al país després del genocidi, va subratllar el paper de les dones en el procés, dient que "les dones estan més disposades a assumir compromisos, són més amants de la pau i més conciliadores".[2]
El 2013, després d'haver deixat el senat, Mukabaranga va ser elegifs per un mandat de sis mesos com a portaveu del Fòrum Consultiu Nacional per a Partits Polítics, un paper que va mantenir conjuntament amb una infermera i nouvinguda política, Sylvie Mpongera del Partit Socialista Ruandès (PSR).[3]
Vida personal[modifica]
Agnès Mukabaranga va perdre als seus germans en el genocidi ruandès, i és mare de quatre fills.[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Parliament of Rwanda. «MUKABARANGA Agnés». Arxivat de l'original el 23 d'octubre 2007. [Consulta: 30 octubre 2016].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Wuerth, Hans M. «The people of Rwanda deserve our support». The Morning Call, 20-04-2004. Arxivat de l'original el 28 de juny 2018. [Consulta: 28 octubre 2016].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Uwiyingirimana, Clement «Political parties elect new boss». The New Times, 22-03-2013 [Consulta: 28 octubre 2016].
- ↑ Prunier, Gérard. The Rwanda Crisis: History of a Genocide. 2nd. Kampala: Fountain Publishers Limited, 1999. ISBN 978-9970-02-089-8.
- ↑ Economist «Rwanda's new constitution: The fear of majority rule». , 29-05-2003 [Consulta: 8 febrer 2013].
- ↑ Nunley, Albert C. «Elections in Rwanda». African Elections Database. [Consulta: 9 febrer 2013].