Agnès d'Alemanya

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaAgnès d'Alemanya
Markgraefin Agnes.JPG
Imatge d'Agnès al monestir de Klosterneuburg,cap a 1490
 Duquesa consort de Suàbia
Consort marcgravina d'Àustria
Dades biogràfiques
Naixement 1072
Mort 24 de setembre de 1143
Klosterneuburg
Dades familiars
Dinastia Dinastia Saliana
Cònjuge Frederic I, Duc de Suàbia
Leopold III d'Àustria (Babenberg)
Fills
Pares Enric IV de l'Imperi Romanogermànic i Berta de Savoia
Germans
Modifica dades a Wikidata

Agnès d'Alemanya (1072/3 – 24 de setembre de 1143), també coneguda com a Agnès de Waiblingen, va ser un membre imperial de la dinastia Saliana. Amb el seu primer matrimoni va ser Duquesa consort de Suàbia i amb el seu segon matrimoni consort marcgravina d'Àustria.

Família[modifica | modifica el codi]

Era filla d'Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic, i de Berta de Savoia.[1] El seu germà va ser Enric V del Sacre Imperi Romanogermànic.

Fills[modifica | modifica el codi]

Primer matrimoni[modifica | modifica el codi]

En el seu primer matrimoni, ja l'any 1079, als set anys d'edat, Agnès va ser compromesa amb Frederic I Duc de Suàbia, un membre de la dinastia Casa de Hohenstaufen.[2] La parella va formalitzar el seu casament l'any 1086, van tenir 11 fills:

  • Hedwig-Eilike (1088–1110), que es casà amb Friedrich, Comte de Legenfeld
  • Bertha-Bertrade (1089–1120), que es casà amb Adalbert, Comte d'Elchingen
  • Frederic II de Suàbia
  • Hildegard
  • Conrad III d'Alemanya
  • Gisihild-Gisela
  • Heinrich (1096–1105)
  • Beatrix (1098–1130), que va ser una abadesa
  • Kunigunde-Cuniza (1100–1120/1126), esposa d'Enric X, Duc de Baviera (1108–1139)[3]
  • Sophia, casada amb un comte Adalbert
  • Fides-Gertrude, casada amb Hermann III, Comte Palatí del Rin

Segon matrimoni[modifica | modifica el codi]

A la mort de Frederic el 1105,[4] Agnès es casà amb Leopold III (1073-1136), el Marcgrau d'Àustria (1095-1136).[5] Segons la llegenda, durant una cacera Leopold va trobar un vel que Agnès havia perdut i això va instigar la fundació per part d'Agnpes del Monestir de Klosterneuburg (Stift Klosterneuburg)

Els fills d'aquest segon matrimoni van ser::[6]

Segons la Continuació de les Cròniques de Klosterneuburg, encara van tenir set fills més que moriren a la infantesa.

El 1125, en morir sense fills el germà d'Agnès, Enric V de l'Imperi Romanogermànic, li va deixar un immens títol al·lodial que incloïa Waiblingen.

El 1127, el fill d'Agnès, Conrad III, va ser elegit com el rival del rei d'Alemanya pels oponents al partit saxò de Lotar III. Quan morí Lotar el 1137, Conrad va ser elegit rei.

Fonts[modifica | modifica el codi]

  • Karl Lechner, Die Babenberger, 1992.
  • Brigitte Vacha & Walter Pohl, Die Welt der Babenberger: Schleier, Kreuz und Schwert, Graz, 1995.
  • Ancestral Roots of Certain American Colonists Who Came to America Before 1700 by Frederick Lewis Weis, Line 45-24
  • I.S. Robsinson, Henry IV of Germany, 1056-1106 (Cambridge 2003).
  • H. Decker-Hauff, Die Zeit der Staufer, vol. III (Stuttgart, 1977).

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Robinson, Henry, p. 266
  2. Robinson, Henry, pp. 189, 223.
  3. Decker-Hauff, Zeit der Staufer, III, p. 350.
  4. Robinson, Henry, p. 330.
  5. Robinson, Henry, p. 332.
  6. Decker-Hauff, Zeit der Staufer, III, p. 346
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agnès d'Alemanya Modifica l'enllaç a Wikidata