Agonista

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Corba dosi-resposta de dos agonistes (DE50 : Dosi eficaç al 50% de Resposta Biològica). El potent necessita menys dosi que l'altre per a arribar a l'eficàcia.

En bioquímica, un agonista és aquella substància que és capaç d'unir-se a un receptor i provocar una resposta en la cèl·lula. Un agonista és allò que s'ha oposat a un antagonista en el sentit que mentre un antagonista també s'uneix a un receptor, no sols no l'activa sinó que en realitat bloqueja la seua activació pels agonistes. Un agonista parcial activa al receptor però no causa tant d'efecte fisiològic com un agonista complet. Els receptors en el cos humà funcionen en ser estimulats o inhibits per agonistes o antagonistes naturals (com les hormones o neurotransmissors) o artificials (com ara els fàrmacs). Recentment ha sigut llançada una nova teoria denominada Selectivitat Funcional, la qual ampla la definició convencional de la farmacologia.

En anatomia, els músculs agonistes són els que són capaços de realitzar el mateix tipus de moviment.

Etimologia[modifica]

La paraula agonista ve del llatí agonista i aquest ve del grec antic άγωνιστής, combatent. Un agonista és un contendent químic.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agonista