Agota Kristof
 Agota Kristof | |
|---|---|
 Plaque commémorative sur le mur du lycée Kanizsai Dorottya à Szombathely. | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
30 d'octubre de 1935 Köszeg, Hongria |
| Mort |
27 de juliol de 2011 (als 75 anys) Neuchâtel, Suïssa |
| Sepultura | Kőszeg |
| Nacionalitat | Hongaresa |
| Activitat professional | |
| Ocupació | Escriptora en francès |
| Premis i reconeixements | |
|
| |
 | |
 | |
Agota Kristof (en hongarès Kristóf Ágota) (Köszeg, Hongria, 30 d'octubre de 1935 - Neuchâtel, 27 de juliol de 2011), fou una escriptora hongaresa, que va viure a Suïssa i escrivia en francès. El 2001 va guanyar el premi Gottfried Keller a Suïssa i el Premi austríac de literatura europea el 2008.[1]
Contingut
Biografia[modifica]
Als 21 anys Agota Kristof abandonà el seu país, Hongria, quan l'exèrcit soviètic reprimí la insurrecció de Budapest. Ella, amb el seu marit i la filla de 4 mesos, fugiren cap a Suïssa, a Neuchâtel, localitat on va residir a partir de 1956. La seva obra està marcada per aquesta immigració forçada. Abans de començar a escriure en francès, la seva llengua d'adopció, va treballar en una fàbrica.
En els seus inicis com a dramaturga va aconseguir un gran èxit amb la seva trilogia sobre la història de dos bessons, que s'ha traduït a moltes llengües. Va rebre el Prix du Livre européen pel primer llibre, Le Grand Cahier, el 1987, i el Prix du Livre Inter, pel tercer, Le Troisième Mensonge, el 1992.
Va morir el 27 de juliol de 2011 a casa seva, a Neuchâtel (Suïssa).[2][3]
Obra[modifica]
Teatre[modifica]
- John et Joe (1972)
- La Clé de l'ascenseur (1977)
- Un rat qui passe (1972, versió definitiva 1984)
- L'Heure grise ou le dernier client (1975, versió definitiva 1984)
- Le monstre : et autres pièces (2007)
Novel·la[modifica]
- Le Grand Cahier (1986), Prix du Livre européen, trad. al català com a El gran quadern (dins de Trilogia de Claus i Lucas).
- La Preuve (1990), trad. al català com a La prova (dins de Trilogia de Claus i Lucas).
- Le Troisième Mensonge (1992), Prix du Livre Inter, trad. al català com a La tercera mentida (dins de Trilogia de Claus i Lucas).
- Hier (1995), trad. al català com a Ahir.
- L'Analphabète (2004), trad. al català com a L'analfabeta.
- C'est égal (2005)
- Où es-tu Mathias ? (2006)
Traduccions al català[modifica]
- L'analfabeta, traducció de Montserrat Solé Serra. Barcelona: Laertes, 2005. ISBN 978-84-7584-553-1.
- Triologia de Claus i Lucas, traducció de Sergi Pàmies. Barcelona: Edicions de la Magrana, 2007. ISBN 978-84-8966-285-8.
- Ahir, traducció de Jordi Rourera Peret. Barcelona: Empúries, 2009. ISBN 978-84-9787-403-8.
Traduccions al castellà[modifica]
- El gran cuaderno. Traducció d'Enrique Sordo. Barcelona: Seix Barral, 1986. ISBN 978-84-322-4576-3.
- La prueba. Traducción d'Enrique Sordo. Barcelona: Seix Barral, 1988. ISBN 978-84-322-4613-5.
- La tercera mentira. Edicions 62, 1993. ISBN 978-84-297-3685-4
- Ayer. Barcelona: Edhasa, 1998. ISBN 978-84-350-0850-1
- La analfabeta: un relato autobiográfico. Traducció de Julio Peradejordi. Obelisco, 2006. ISBN 978-84-9777-332-4
- Claus y Lucas : El gran cuaderno; La prueba; La tercera mentira. El Aleph, 2007. Traducció d'Ana Herrera Ferrer i Roser Berdagué Costa. ISBN 978-84-7669-710-8
- No importa. Traducció de Julieta Carmona Lombardo. El Aleph, 2008. ISBN 978-84-7669-822-8
Premis i reconeixements[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Tagesschau.sf.tv - Austrian State Prize for European Literature in 2008
- ↑ Meghalt Agota Kristof írónő
- ↑ «Es mor Agota Kristof, l'autora de 'El Gran Quadern'». Vilaweb.cat, 28-07-2011. [Consulta: 29 juliol 2011].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agota Kristof |
| ||||||
