Agota Kristof
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 octubre 1935 Gyõr-Moson-Sopron (Hongria) |
| Mort | 27 juliol 2011 (75 anys) Neuchâtel (Suïssa) |
| Sepultura | Kőszeg |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora, poeta, dramaturga, autora |
| Activitat | 1986 – |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Localització dels arxius |
|
Premis
| |
    | |
Agota Kristof (en hongarès Kristóf Ágota) (Köszeg, Hongria, 30 d'octubre de 1935 - Neuchâtel, 27 de juliol de 2011), fou una escriptora hongaresa, que va viure a Suïssa i escrivia en francès. El 2001 va guanyar el premi Gottfried Keller a Suïssa i el Premi austríac de literatura europea el 2008.[1]
Biografia[modifica]
Als 21 anys Agota Kristof abandonà el seu país, Hongria, quan l'exèrcit soviètic reprimí la insurrecció de Budapest. Ella, amb el seu marit i la filla de 4 mesos, fugiren cap a Suïssa, a Neuchâtel, localitat on va residir a partir de 1956. La seva obra està marcada per aquesta immigració forçada. Abans de començar a escriure en francès, la seva llengua d'adopció, va treballar en una fàbrica.[2]
En els seus inicis com a dramaturga va aconseguir un gran èxit amb la seva trilogia sobre la història de dos bessons, que s'ha traduït a moltes llengües. Va rebre el Prix du Livre européen pel primer llibre, Le Grand Cahier, el 1987, i el Prix du Livre Inter, pel tercer, Le Troisième Mensonge, el 1992.
Va morir el 27 de juliol de 2011 a casa seva, a Neuchâtel (Suïssa).[3][4]
Obra[modifica]
Teatre[modifica]
- John et Joe (1972)
- La clé de l'ascenseur (1977)
- Un rat qui passe (1972, versió definitiva 1984)
- L'heure grise ou le dernier client (1975, versió definitiva 1984)
- Le monstre et autres pièces (2007)
Novel·la[modifica]
- Le Grand Cahier (1986), Prix du Livre européen, trad. al català com a El gran quadern (dins de Trilogia de Claus i Lucas).
- La Preuve (1990), trad. al català com a La prova (dins de Trilogia de Claus i Lucas).
- Le Troisième Mensonge (1992), Prix du Livre Inter, trad. al català com a La tercera mentida (dins de Trilogia de Claus i Lucas).
- Hier (1995), trad. al català com a Ahir.
- L'Analphabète (2004), trad. al català com a L'analfabeta.
- C'est égal (2005)
- Où es-tu Mathias ? (2006)
Traduccions al català[modifica]
- El Gran quadern, traducció de Sergi Pàmies. Barcelona: La Magrana, 1989. ISBN 978-84-7410-416-5.
- La Prova, traducció de Sergi Pàmies. Barcelona: La Magrana, 1990. ISBN 978-84-7410-503-2.
- L'Hora grisa, o, L'últim client ; John i Joe, traducció de Sergi Pàmies. Barcelona: La Magrana, 2000. ISBN 978-84-8264-243-7.
- L'analfabeta, traducció de Montserrat Solé Serra. Barcelona: Laertes, 2005. ISBN 978-84-7584-553-1.
- Trilogia de Claus i Lucas, traducció de Sergi Pàmies. Barcelona: La Magrana, 2007. ISBN 978-84-8966-285-8.
- Ahir, traducció de Jordi Rourera Peret. Barcelona: Empúries, 2009. ISBN 978-84-9787-403-8.
Traduccions al castellà[modifica]
- El gran cuaderno. Traducció d'Enrique Sordo. Barcelona: Seix Barral, 1986. ISBN 978-84-322-4576-3.
- La prueba. Traducción d'Enrique Sordo. Barcelona: Seix Barral, 1988. ISBN 978-84-322-4613-5.
- La tercera mentira. Edicions 62, 1993. ISBN 978-84-297-3685-4
- Ayer. Barcelona: Edhasa, 1998. ISBN 978-84-350-0850-1
- La analfabeta: un relato autobiográfico. Traducció de Julio Peradejordi. Obelisco, 2006. ISBN 978-84-9777-332-4
- Claus y Lucas : El gran cuaderno; La prueba; La tercera mentira. El Aleph, 2007. Traducció d'Ana Herrera Ferrer i Roser Berdagué Costa. ISBN 978-84-7669-710-8
- No importa. Traducció de Julieta Carmona Lombardo. El Aleph, 2008. ISBN 978-84-7669-822-8
Premis i reconeixements[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Tagesschau.sf.tv - Austrian State Prize for European Literature in 2008
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ Meghalt Agota Kristof írónő
- ↑ «Es mor Agota Kristof, l'autora de 'El Gran Quadern'». Vilaweb.cat, 28-07-2011. [Consulta: 29 juliol 2011].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agota Kristof |