Agricolaïta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralAgricolaïta
Fórmula químicaK₄(UO₂)(CO₃)₃
EpònimGeorgius Agricola Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusGiftkies, Jáchymov (St Joachimsthal), Muntanyes Krušné Hory (Erzgebirge), Regió de Karlovy Vary, Bohèmia, República Txeca.
Classificació
Categoriacarbonats
Nickel-Strunz 10a ed.5.ED.50
Dana14.4.8.2
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 10,2380(2) Å; b = 9,1930(2) Å; c = 12,2110(3) Å; β = 95,108(2)°
Grup puntual2/m - prismàtica
Grup espacialgrup espacial C2/c Modifica el valor a Wikidata
Colorgroc
Exfoliacióno observada
Fracturairregular, desigual
Tenacitatfràgil
Duresa4
Lluïssorvítria
Color de la ratllagroc clar
Diafanitattranslúcida
Densitat3,531 g/cm³ (calculada)
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2009-081
SímbolAgc Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

L'agricolaïta és un mineral de la classe dels carbonats. Va ser anomenat l'any 2011 per científics txecs en honor de Georgius Agricola, docent i científic alemany considerat el pare de la mineralogia. Fou anomenat l'any 2011 per R. Skála, P. Ondruš, F. Veselovský, I. Císařová, i J. Hloušek en honor de Georgius Agricola acadèmic i científic alemany considerat el pare de la mineralogia.

Característiques[modifica]

L'agricolaïta és un carbonat (doble) d'uranil i potassi de fórmula química K₄(UO₂)(CO₃)₃. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'agricolaïta pertany a «02.ED: Uranil carbonats, amb relació UO₂:CO₃ = 1:3» juntament amb els següents minerals: bayleyita, swartzita, albrechtschraufita, liebigita, rabbittita, andersonita, grimselita, widenmannita, znucalita i čejkaïta.

Cristal·lografia[modifica]

L'estructura de l'agricolaïta és idèntica a la del K₄(UO₂)(CO₃)₃ sintètic i consta de grups (UO₂)(CO₃)₃ separats organitzats en capes paral·leles a (100) i dos llocs cristal·lins no equivalents ocupats per cations K+.[2]

Jaciments[modifica]

L'agricolaïta va ser descoberta en cavitats de ganga d'ankerita en gneiss en un túnel de la mina abandonada Giftkies, a Jáchymov (República Txeca).[2] També ha estat descrita a la mina Eureka, situada a La Torre de Cabdella (Pallars Jussà).[3] Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

Referències[modifica]

  1. «Agricolaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. 2,0 2,1 Skála, Roman; Ondruš, Petr; Veselovský, František; Císařová, Ivana; Hloušek, Jan «Agricolaite, a new mineral of uranium from Jáchymov, Czech Republic» (en anglès). Mineralogy and Petrology, 103, 1-4, 09-09-2011, pàg. 169–175. DOI: 10.1007/s00710-011-0174-6.
  3. Castillo-Oliver, Montgarri; Melgarejo, Joan Carles; Torró, Lisard; Villanova-de-Benavent, Cristina; Campeny, Marc; Díaz-Acha, Yael; Amores-Casals, Sandra; Xu, Jingyao; Proenza, Joaquin; Tauler, Esperança «Sandstone-Hosted Uranium Deposits as a Possible Source for Critical Elements: The Eureka Mine Case, Castell-Estaó, Catalonia». Minerals, 10, 1, gener 2020, pàg. 34. DOI: https://doi.org/10.3390/min10010034 [Consulta: 13 gener 2024].