Agricultura a Espanya

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Vinyes de La Rioja

L'agricultura a Espanya va ser fins a la dècada de 1960 el suport principal de l'economia, però el 2009 va ocupar només al 4,1% de la població activa.[1]

Els principals cultius són blat, ordi, remolatxa sucrera (betabel), blat de moro, patates, sègol, civada, arròs, tomàquets i ceba. El país té vinyes també extenses i horts de cítrics i oliveres. El 2005 la producció anual (expressada en tones [Tm]) de cereals va ser de 14 milions; dels quals 3,8 van ser de blat, 8,3 d'ordi, 4 de blat de moro i 126.100 Tm de sègol. La producció anual d'altres importants productes era: 6,7 milions de tones de remolatxa sucrera, 2,6 milions de patates, 5,9 milions de raïms, 3,9 milions de tomàquets, gairebé 3 milions de taronges, i alguna cosa menys d'1 milió de cebes.[2]

Les condicions climàtiques i topogràfiques fan que l'agricultura de secà sigui obligatòria en una gran part d'Espanya. Les províncies del litoral mediterrani tenen sistemes de regadiu des de fa temps, i aquest cinturó costaner que anteriorment era àrid s'ha convertit en una de les àrees més productives d'Espanya, on és freqüent trobar cultius sota plàstic. A la vall de l'Ebre es poden trobar projectes combinats de regadiu i hidroelèctrics. Grans zones d'Extremadura estan irrigades amb aigües procedents del riu Guadiana per mitjà de sistemes de reg que han estat instal·lats gràcies a projectes governamentals (Pla Badajoz i regadius de Coria, entre d'altres). Les explotacions de regadiu de petita mida estan més esteses per les zones de clima humit i per l'horta de Múrcia i l'horta de València.[cal citació]

El vet rus cap als productes agroalimentaris de la Unió Europea, iniciat l'agost de 2014, tingué conseqüències a l'economia agrícola espanyola: Andalusia perdé 10% de les vendes a l'estranger, els preus baixaren fins al punt de no aportar benefici i en general s'hagué de buscar nous mercats (principalment asiàtics).[3][4]

El 2016 es va fer un experiment exitós en la Cooperativa Sant Vicent Ferrer de Benaguasil amb un tipus de gestió anomenat gestió en comú, pensat per a solucionar problemes de productivitat dels cultius en minifundis.[5] A partir d'aquest èxit es va crear la iniciativa de gestió en comú de les terres, impulsada pel Grupo Operativo Innoland (format per Cooperatives Agro-alimentàries de la Comunitat Valenciana, Anecoop, Cajamar i la Universitat Politècnica de València) i la Coopego.[6]

El 2017 s'inicià el project IRUEC per a investigar agronòmics, moleculars i fisiològics que determinen els cultius. Aquest projecte internacional comprèn la participació d'Espanya, Japó, França i Alemanya.[7]

Una de les preocupacions del sector agrari, en boca del president de la Generalitat Valenciana, era la sequera provocada pel canvi climàtic. Per al qual es demanava ajuda a la Política Agrària Comunitària.[8]

Les precipitacions ocorregudes durant la primavera del 2018 al territori valencià suposaren unes pèrdues econòmiques estimades en 13 milions d'euros per l'agricultura d'explotació vegetal.[9]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agricultura a Espanya Modifica l'enllaç a Wikidata