Agricultura de precisió
L'Agricultura de Precisió és una estratègia de gestió que recull, processa i analitza dades temporals, espacials i individuals i les combina amb altres informacions per a recolzar les decisions de maneig d'acord amb la variabilitat estimada, i així millorar l'eficiència en l'ús de recursos, la productivitat, la qualitat, la rendibilitat i la sostenibilitat de la producció agrícola.
Aquesta és la definició oficial d'Agricultura de Precisió aprovada per la International Society of Precision Agriculture[1] (ISPA) el juliol de 2019 en la seva traducció oficial al català, d'abril de 2020.
Història
[modifica]El concepte i les pràctiques de l'Agricultura de Precisió es comencen a desenvolupar a principis dels anys 1980[2] i el terme Agricultura de Precisió es troba escrit per primera vegada el 1990.[3] Tot i això, la ISPA no es va fundar fins al juny de 2010 i la definició oficial d'Agricultura de Precisió[4] no es va aprovar fins al juliol de 2019. A petició de la ISPA, un grup d'investigadors catalans es va encarregar de la traducció de la definició oficial al català i va coordinar les traduccions al castellà, a l'euskera i al gallec.[5]
La pràctica de l'Agricultura de Precisió
[modifica]L'Agricultura de Precisió es porta a la pràctica bàsicament seguint aquestes quatre etapes:
- Adquisició georeferenciada de dades del cultiu o del camp on creix.
- Processament de les dades per a l'obtenció d'informació útil per a l'agricultor/a o tècnic/a.
- Presa de decisió sobre el maneig a realitzar tenint en compte la informació obtinguda.
- Execució en camp del maneig decidit de forma localitzada i específica tenint en compte la variabilitat del camp.
L'Agricultura de Precisió consisteix en realitzar les operacions agrícoles en el moment adequat, al lloc adequat i de la manera adequada (adaptat de les definicions de Pierre Robert i Raj Khosla). Tradicionalment, les pràctiques agrícoles en parcel·la es realitzen de manera uniforme possible. És a dir, les llavors, els fertilitzants, els productes fitosanitaris i el reg, per posar alguns exemples, s'apliquen amb igual amb idèntica dosi a tot el camp, independentment de la seva variabilitat o localització. No obstant, la collita que s'obté en molts cultius no sol ser uniforme, sinó que pot presentar una variació espacial considerable tant en producció com en qualitat. En vinya, per exemple, s'han arribat a obtenir collites de raïm de 8 a 10 vegades més grans en unes zones que en unes altres de la mateixa parcel·la. Existeix, per tant, una certa discordança entre l'actuació homogènia que es realitza a nivell de parcel·la i la distribució espacial de la collita obtinguda. Aquesta circumstància fa pensar que l'ús dels recursos i dels factors productius pot ser ineficient. Dit d'una altra manera, les actuacions agronòmiques no s'adeqüen degudament a la potencialitat real de les diferents zones del camp que, per motius edàfics i/o ambientals i/o d'altre caire, solen aparèixer, sobretot en parcel·les de certa dimensió. La conseqüència lògica és l'aparició de problemes diversos, com els majors costos dels tractaments, pèrdues de collita o efectes desfavorables sobre el medi ambient.
L'aparició de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) així com el desenvolupament i adaptació a l'agricultura de tecnologies com la teledetecció, els sistemes satel·litaris de navegació global (SSNG) i multitud d'altres tecnologies i tècniques sensorials, han estat un desencadenant de l'Agricultura de Precisió. Ara, els agricultors i tècnics disposen per primer cop d'una sèrie d'eines que permeten quantificar de manera ràpida i objectiva la variabilitat existent dins les parcel·les o dins d'una mateixa explotació i, el més important, a un cost raonable. En aquesta línia, seran d'especial interès l'estudi de les causes de la variabilitat espacial i la utilització de sensors propers i remots per a monitorar de la collita i la seva qualitat, el sòl i la resposta fisiològica dels cultius. Visualitzar aquestes dades, processar-les i convertir-les en informació útil, permet que els agricultors i tècnics disposin d'un suport objectiu i fiable per tal de poder prendre les seves decisions de maneig de manera coherent i més ben documentada, tenint en compte la variabilitat dels camps i d'altres factors de producció. Actualment, el mercat ofereix maquinària agrícola especialitzada per a l'aplicació de dosis variables adaptades a la variabilitat del camp, tot i que també es pot fer Agricultura de Precisió amb mitjans convencionals i en explotacions petites i mitjanes. L'Agricultura de Precisió pot contribuir, per tant, a millorar la productivitat, l'eficiència en l'ús de recursos i la rendibilitat de les explotacions.
Referències
[modifica]- ↑ «Home | International Society of Precision Agriculture». [Consulta: 7 abril 2020].
- ↑ «History | International Society of Precision Agriculture» (en anglès). International Society of Precision Agriculture. [Consulta: 7 abril 2020].
- ↑ Geostatistical Applications for Precision Agriculture (en anglès). Dordrecht: Springer Netherlands, 2010. DOI 10.1007/978-90-481-9133-8. ISBN 978-90-481-9132-1.
- ↑ «Precision Ag Definition | International Society of Precision Agriculture». [Consulta: 7 abril 2020].
- ↑ «Definicions Agricultura de Precisió | GRAP». Arxivat de l'original el 2020-04-07. [Consulta: 7 abril 2020].
Enllaços externs
[modifica]- Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió de la Universitat de Lleida - Agrotecnio Center
- Unitat de Mecanització Agrària - UMA de la Universitat Politècnica de Catalunya
- ICGC Arxivat 2020-04-07 a Wayback Machine.
- Agricultura de precisió a RuralCat
- Societat Internacional d'Agricultura de Precisió