Agrimensor

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula ocupacióAgrimensor
Tipus d'ocupació
geodesista i Mensores modifica
Disseny d’una groma trobada a Pompeia.

Agrimensor és l'encarregat de mesurar els terrenys.[1] La seva activitat s'anomena agrimensura.

L'ofici va sorgir a l'Antiga Roma. Els agrimensors, primer sota el nom de finitores o de gromatici (per l'instrument que feien servir per mesurar, anomenat groma)[2] i progressivament com mensores, nom que va derivar al segle IV en agrimensores.

Les seves primeres tasques foren mesurar les terres per establir colònies. Finitores i mensores actuaven com a mediadors en litigis per les terres, però de manera tècnica i no legal. Amb el temps van passar a mesurar totes les terres i especialment sota l'Imperi Romà quan les mesures de terres colonials o similars va desaparèixer i van esdevenir tècnics geòmetres d'amidament.


Els agrimensores van rebre aquest nom al segle iv per distingir-los d'una nova classe de mensores, esmentats al codi Teodosià i al codi de Justinià. Els agrimensores rebien un aureus de cada colindant de la terra que mesuraven. Al segle iv portaven el títol de clarissimi mentre eren estudiants i spectabiles quan ja exercien. Durant el període imperial va esdevenir una professió especialitzada amb escoles de formació i nomenament per l'estat; fixaven els límits i eren consultats en els plets. Sota l'imperi els agrimensors van passar a ser retribuïts.

El primer gromaticus esmentat com a tal fou Frontí (Frontinus) vers els anys 81 a 96. També fou molt conegut Higí el Gromàtic, (Higinus gromaticus) entre el segle I i el segle II).

Referències[modifica]

  1. «Agrimensor». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Graves, John Thomas (J.T.G.). «Hyginus, gromaticus». A: William Smith. Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès). vol. vol.1. Boston: Walton and Maberly, 1848 (1873) [Consulta: 12 agost 2015 (2015-08-12)]. «The Gromatici derived their name from the groma or gnomon [...].»